Veritats, mentides i infinits caps per lligar en el ‘cas Diana Quer’
Malgrat l'aparent falta de notícies, la investigació ha fet un gir una setmana després de la desaparició de la jove madrilenya
Després d'una setmana d'indagacions, la Policia Judicial de la Guàrdia Civil segueix sense tenir cap prova concloent del que li va passar a Diana Quer dilluns 22 d'agost a la matinada. No obstant això, alguna cosa ha canviat en els últims dies. Ara se sap amb certesa que la noia, de 18 anys, va donar senyals de vida més enllà de les 2.43, quan va enviar un whatsapp a un amic de Madrid, perquè va tornar a comunicar-se amb el seu mòbil cap a les 3.30. Alguns testimonis assenyalen que la van tornar a veure al centre de la vila costanera on estiueja la seva família, A Pobra do Caramiñal (la Corunya), hores més tard. Un, en concret, ha declarat que se la va trobar cap a les set però vestida amb una roba diferent, possiblement una granota negra, com si la noia s'hagués canviat.
La família descarta el suïcidi i també el segrest a canvi de diners. Tampoc considera possible una marxa voluntària i parla una vegada i una altra, des del primer instant, de “retenció il·legal”. “Totes les hipòtesis segueixen obertes”, reitera cada dia la Guàrdia Civil. La notícia segueix sent que no hi ha notícia de Diana María Quer López-Pinel, però almenys es comencen a descartar algunes de les opcions que semblaven tenir més pes la setmana passada. I encara que al principi també semblava poc probable que la noia continués a A Pobra, des d'aquest dilluns s'han intensificat els rastrejos i s'han estès a la ria d'Arousa, amb la intervenció de la Infanteria de Marina. Després d'una setmana rebutjant els oferiments, per fi aquest matí els investigadors han demanat voluntaris per fer batudes a partir de dijous a tot el municipi. Les persones que vulguin col·laborar estan convocades a una reunió per organitzar els grups demà a l'Ajuntament d'A Pobra a les 20.30. Mentre passen els dies, van quedant enrere algunes pistes falses i d'altres van guanyant rellevància enmig d'un mar de dubtes i caps per lligar.
El mòbil de la Diana. El registre de les trucades entrants i sortints del telèfon de la noia pot acabar aportant moltes claus. Aquella nit de revetlla, penúltima jornada de les festes locals d'A Pobra, la Diana va sortir amb dues amigues de qui es va acomiadar abans de dos quarts de tres. La seva mare li va trucar a les 1.21, diu que per preguntar-li si volia que l'anés a buscar. La noia, segons el mateix relat, li va contestar que no calia, que tornava de seguida a la urbanització. En teoria, la Diana tenia poca bateria i al matí següent, quan la seva mare va presentar la denúncia per la seva desaparició, l'aparell ja no donava senyal. Fins ara es pensava que la seva última connexió havia estat a les 2.43, el moment en què va enviar uns whatsapps aparentment alarmants a un amic. Però ara hi ha constància que va tornar a fer servir el terminal mitja hora més tard.
La troballa del DNI. El DNI va aparèixer en una bossa de la Diana, dins del xalet adossat on estiueja amb la seva mare i la seva germana, el cap de setmana passat. Tot i que la Guàrdia Civil ja havia inspeccionat el seu dormitori, el carnet en un principi no es va localitzar. També hi ha dubtes sobre una peça de roba amb la qual suposadament havia sortit aquella nit i que apareix recollida en la descripció física difosa després de la seva desaparició. La peça era a casa. La família afegeix que la noia no duia targetes de crèdit i creu que va sortir únicament amb 20 euros en metàl·lic.
La falsa alarma de l’últim whatsapp a un amic. La Guàrdia Civil resta ara importància als whatsapps enviats per la Diana entre les 2.40 i les 2.43 dilluns a la matinada, en què l'estiuejant explicava a un amic de Madrid que s'estava "acollonint" perquè un home la "cridava" pel carrer. L'home li deia, segons ella, "morena, vine aquí". El suposat perseguidor va ser localitzat gràcies als testimonis d'altres noies d'A Pobra, que van declarar davant dels investigadors que aquella nit de festa havien sofert l'assetjament d'un individu morè, alt i amb un tatuatge. Un home acompanyat de dos més que es dirigia a les dones en els mateixos termes: "Vine aquí, morena". El sospitós va quedar descartat després de reconèixer davant dels agents que té com a costum ficar-se d'aquesta manera amb les noies i va negar la seva implicació en la desaparició de la jove. A més, ara se sap que, encara que la Diana no va respondre al següent whatsapp que li enviava el seu interlocutor, sí que va seguir donant senyals de vida pel mòbil.
La disputa domèstica. La Guàrdia Civil va saber per testimonis d'altres veïns d'A Pobra que el dijous de la setmana anterior a la desaparició de la Diana es va produir una picabaralla molt forta entre ella, la seva germana i la seva mare. Després de la discussió, la germana i la mare van anar a buscar assistència mèdica al centre de salut. Aquesta escena descrita per diverses persones i el suposat advertiment de la noia que marxaria de casa avalen una de les hipòtesis que a hores d'ara segueixen vigents, la d'una presumpta desaparició voluntària de Diana Quer, una absència temporal que, per alguna causa, després es va truncar i alguna cosa li va impedir tornar. Però la seva família ho ha negat sempre. Reconeixen la disputa familiar però li treuen importància. La mare declara que la seva filla tenia un vincle molt fort amb ella i era molt depenent de la llar.
El camí sense petjades. No s'ha trobat cap rastre de violència, cap element, res material, que doni pistes del que va passar dilluns 22 a la matinada. No es descarta encara que la noia arribés a casa seva abans de desaparèixer, ni que quan tornava al seu domicili d'estiu alguna cosa la fes tornar al poble. Entre l'esplanada on es feia la festa d'O Carme dos Pincheiros i el seu xalet a O Xobre-Cabío hi ha només dos quilòmetres. Un testimoni ja va assegurar el primer dia que la va veure davant d'una pizzeria situada al final del passeig marítim, a 1.100 metres de casa seva i en l'itinerari més raonable per arribar-hi. Devien ser, aproximadament, les 2.30. Ara, altres testimonis la situen hores més tard altre cop al centre. Una persona diu que la va veure fins i tot a l'alba però vestida amb una roba diferent.
Rastreig per terra, mar i aire. Els rastrejos no van ser gaire intensos durant la primera setmana. Hi havia la sospita que Diana Quer no era a A Pobra. La Guàrdia Civil només va emprar un gos ensinistrat a seguir el rastre de persones vives i va rebutjar al principi la col·laboració de l'Ajuntament, que oferia el desplegament de membres de la policia local i Protecció Civil. Però ara alguna cosa ha canviat. Des de diumenge, s'han emprat en la recerca de la noia (o de pistes que portin fins a ella) un helicòpter i una barcassa de la Guàrdia Civil, i ahir es va sumar a la recerca per la ria la Infanteria de Marina. Avui els agents han demanat voluntaris, veïns que s'ofereixin a donar un cop de mà per organitzar el desplegament a les muntanyes de la zona que es va descartar la setmana passada.
Les entrevistes als seus amics de Pozuelo. A més de la informació telefònica, les principals pistes que han mogut els investigadors en una determinada direcció són les declaracions prestades davant de la Guàrdia Civil per veïns d'A Pobra i amics de la noia. Fora de Galícia, els agents van entrevistar el seu cercle d'amistats. Diana Quer, resident a Pozuelo de Alarcón, provava a obrir-se pas com a model mentre estudiava batxillerat en un centre de Boadilla del Monte. En aquestes localitats madrilenyes tenia gairebé tots els seus amics. Feia 15 anys que estiuejava a A Pobra amb la seva família; des de fa uns quatre anys, després del divorci dels seus pares, només amb la seva mare i la seva germana. Aquest estiu va passar uns dies a Eivissa amb el seu pare, i després va tornar com sempre a A Pobra, on s'havia apuntat en una autoescola i intentava aquest mes aprovar les proves del permís de conduir.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.