Joel González, bronze en -68 kg

Es va superar en el combat pel bronze. Va recórrer a l'experiència, a la tàctica. A l'orgull i l'amor propi. Tot el que l'ha fet arribar fins aquí després de quatre anys molt complicats: una operació de lligament que el va mantenir fora de joc durant 13 mesos i un altre problema al genoll que el passat mes de desembre el va deixar fora del Gran Prix de Mèxic, el de la classificació per als Jocs. No va poder competir, però el que anava darrere seu al rànquing va perdre els seus combats i el Joel es va classificar sense haver de trepitjar el tatami.

“Només els meus familiars i amics saben el que he patit aquests quatre anys”, va dir després d'aconseguir el bronze. Ho va celebrar tancant el puny i tirant-se a terra. Després va anar a buscar la seva mare a la graderia. “Ets gran, fill, qui t'ho havia de dir amb tot el que has passat”, li va dir.

Toni Toledo, el seu entrenador –germà gran, es defineix– estava igual d'emocionat. “El Joel ha tornat a demostrar el que és. Ha canviat de categoria [de -58 a -68], una categoria amb vuit campions del món i ha aconseguit medalla. L'hem estat animant, hi ha dies que l'he vist sortir capcot perquè no aconseguia competir amb els seus companys”, recordava el seu tècnic. "Hi ha moltes persones que han treballat aquests mesos perquè el Joel fos aquí si no al cent per cent, almenys a un bon nivell. I alguna cervesa caurà avui", va assegurar Toledo.

“Aquesta medalla té molt bon gust, és diferent de la de Londres. Té un gust diferent. Avui he agafat forces on no en tenia. M'he dit: oblida't del genoll, si es trenca, doncs t'operaràs una altra vegada. Només volia passar-m'ho bé”, va resumir el Joel, que va donar les gràcies a la seva família –“un pilar fonamental”– i als quatre companys que s'han estat entrenant amb ell fent-li de rivals aquests últims mesos.