Beuys ‘torna’ a Cadaqués

Joseph Beuys (1921-1986) mai va anar a Cadaqués, la bonica localitat costanera de la Costa Brava situada a l'extrem nord-est de la península, al final d'una carretera tortuosa d'infinites corbes. Tot i això, res va impedir que el 1981 s’hi exposés Don’t forget, la primera mostra a Espanya d'aquest controvertit artista alemany impulsor de la perfomance, el happening i el videoart. Es va fer a la galeria que l'arquitecte italosuís Lanfranco Bombelli havia obert el 1973 després de rehabilitar una antiga fàbrica d'anxoves (el magatzem emblanquinat va començar a utilitzar-se com a sala d'exposicions i es va reformar la resta de l'edifici per acollir joves artistes). Al cap de pocs anys, la Galeria Cadaqués es va convertir en un dels focus més actius de l'art contemporani internacional de tot el panorama català i gairebé espanyol. A més de l’obra de Beuys, s’hi va poder veure per primera a la península l'obra de 67 artistes, entre els quals hi havia Marcel Duchamp, que durant deu anys, fins que va morir l’any 1968, estiuejava durant tres mesos a Cadaqués; Richard Hamilton; John Cage; David Hockney; Max Bill, o Jasper Johns, entre molts d’altres. Bombelli es va convertir en tot un promotor de les avantguardes.

Coincidint amb els 35 anys de la primera exposició de Beuys i amb els 30 de la seva defunció, Huc Malla, el responsable de la sala des que es va tornar a obrir el 2003, l'escriptor i crític d'art Vicenç Altaió i l'artista Erika Prüfert han organitzat l'exposició A Joseph Beuys amb la intenció de retre-li homenatge a partir d'algun dels seus treballs, les obres d'alguns dels seus amics, deixebles i seguidors i les d'altres joves creadors que d'alguna manera o una altra se senten influïts per l'inconformista artista vinculat al grup Fluxus.

En total, són 34 peces de 26 artistes, incloent-hi l'homenatjat, de qui es poden veure tres peces. Hi ha 17 gravats de la coneguda Suite Schwurhand, que l'artista va fer entre el 1949 i el 1970, i la no menys coneguda Rosa per a la democràcia directa, formada per una proveta i una rosa que l'artista va canviar durant els cent dies que va durar la Documenta de Kassel del 1972 com a símbol de conciliació entre l'art i la ciència. Al costat d’aquestes obres espoden veure les peces de tres artistes històrics amics de l'alemany, Marcel Broodthaers, Richard Hamilton i Dieter Roth. Entre els seus alumnes avantatjats destaquen dues pintures de Jörg Immendorff que expliquen en imatges l'accident del 1944 que va patir Beuys i que li va canviar la vida quan el seu Stuka es va estavellar a Crimea i, quan estava a punt de morir congelat, va ser salvat pels habitants tàrtars del lloc, que el van embolicar amb greix i feltre, dos elements gairebé omnipresents en tota la seva obra.

Entre els artistes que no han volgut perdre's l'homenatge que es fa a aquest artista hi ha Alfredo Jaar amb la seva obra Cultura = Capital , basada en l’eslògan beuysià Kunst = Kapital; Oscar Murillo, que exposa per primera vegada a Espanya una obra seva; Juergen Teller, present amb dues obres expressament per a l'exposició; Peter Fillingham, i Mathieu Pernot, entre d’altres. I entre els espanyols, hi ha Perejaume, Antoni Muntadas, Jordi Benito, Concha Jerez, Fina Miralles, Eulalia Valldosera, Jesús Galdón, Jordi Mitjà i Rosa Tharrats, que ha ocupat la mitja cúpula de l'antic oratori de la galeria, folrat amb pantalons texans. Segons Beuys, creador de Pantalons per al segle XXI, el cos humà veu el futur a través dels genolls. Per això, l'artista ha foradat els genolls dels pantalons i els ha col·locat per les parets i el sostre creant un paisatge dels nous temps.

L'exposició es completa, en una sala annexa, amb una mostra de totes les edicions de la galeria durant els 25 anys que Bombelli va dirigir-la. Avui són autèntiques joies bibliogràfiques difícils de localitzar.