Et regalo les meves vacances perquè cuidis el teu fill malalt

Cada cert temps, el francès Christophe Germain rep un missatge d'agraïment de persones a les quals no coneix de res. De vegades és un correu electrònic, d'altres una trucada, però és estrany el mes en què algú no es posa en contacte amb ell per dedicar-li alguna paraula amable. Establert a Saint André Le Puy, un petit poble proper a Lió amb una església i un castell, Germain és conegut gràcies al succés més trist de la seva vida: la mort del seu fill Mathys als 11 anys després de patir un càncer de fetge.

Mesos abans de la seva defunció, Germain només volia estar amb ell per acompanyar-lo a les seves sessions de quimioteràpia. Una vegada esgotades les vacances que li corresponien i els dies lliures, la tornada a la feina era imminent i el trasplantament de fetge al seu fill també. La seva dona va rebre un permís que només era vàlid per a un dels pares. Però un gest dels seus companys de fàbrica li va permetre acompanyar-lo també a ell després de l'operació i viure al seu costat les seves últimes hores: li van regalar a Germain 170 dies de vacances restant-los de les seves pròpies jornades.

L'empresa va aprovar l'obsequi espontani i Germain va iniciar una lluita perquè l'Estat legalitzés la solidaritat que havia experimentat a la seva pròpia pell que permetia als treballadors de qualsevol empresa regalar dies a altres companys amb fills amb malalties greus o terminals. La llei Mathys es va fer realitat a França el maig de 2014, gairebé cinc anys després de la mort del seu fill. Ara traspassa fronteres: Bèlgica votarà aquesta tardor una reforma que inclou la possibilitat de donar dies a companys de feina en aquesta situació sempre que sigui de forma voluntària, anònima i gratuïta. La mesura té el suport de diversos partits i de la ministra d'Ocupació, Kris Peeters, la qual cosa fa pensar que tindrà el beneplàcit de la Cambra.

La llei Mathys es va fer realitat a França el maig de 2014, gairebé cinc anys després de la primera sol·licitud

La reforma entraria en vigor el proper 1 de gener i ja ha generat discòrdies. Els sindicats belgues reconeixen les bones intencions però s'oposen a la seva engegada. Defensen que la llei actual, que permet absències de fins a 48 mesos per cuidar dels fills menors de 21 anys, és suficient, i que és l'Estat i no altres treballadors qui ha de garantir aquest dret. "La solidaritat és més eficaç en un nivell més ampli: com més gent hi participi, més es reparteixen les càrregues. Aquest és el principi de la Seguretat Social", assenyalen des de la CSC, un dels sindicats més grans del país. L'entitat afirma voler evitar dilemes que la nova llei pot generar: "Li donaries les teves vacances a algú que et cau malament? I si són dos els companys en aquesta situació? Si et passa a tu, a qui i com li demanaries dies lliures?", es pregunta desconfiant de l'anonimat i la voluntarietat que estableix el text.

Rebuig sindical

Els sindicats també es van oposar en el seu moment a França. Germain, el pare del menor que dóna nom a la llei, entén la postura de les organitzacions de treballadors però dóna suport que la mesura s'estengui: "L'Estat no ho pot fer tot i cal donar solucions. Segurament no és la solució ideal però n'és una", defensa per via telefònica. Ja han sortit a la llum casos de beneficiaris. L'any passat el francès Jonathan Dupré va rebre 350 dies dels seus companys per atendre la seva filla, també malalta de càncer, després d'haver esgotat les seves vacances. L'empresa en la qual treballa té més de 6.000 treballadors a tot el món, la qual cosa també obre el debat de la desigualtat de la llei: els empleats d'empreses més grans tenen més opcions d'acumular dies ja que hi ha més donants de vacances potencials.

L'assumpte afecta centenars de famílies a tot el país, per la qual cosa els representants de la Lliga de Famílies belga també s'han implicat en el debat: "És una idea seductora que apel·la a la generositat i la solidaritat sense cost per la Seguretat Social però deixa a part la millora de les prestacions públiques per fiar la qüestió a la bona voluntat canviant dels companys de feina", assenyala el seu responsable, Delphine Chabbert.

Una vegada aprovada la llei a França, els pares de Mathys continuen, gairebé set anys després de la seva mort el 31 de desembre de 2009, tractant de millorar a través d'una associació les condicions de vida de les famílies que afronten la cura d'un fill greument malalt. Cada vegada que el telèfon sona al solitari poble de Saint André Le Puy, és motiu d'orgull per al seu pare, Christophe Germain. "Hem inscrit el seu nom en una cosa que durarà i per a nosaltres és important".