Joan Tardà: “Abans hi havia canons i violència policial, ara el TC i el BOE”

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha advertit que, en un escenari de desobediència" o "desacatament" de les institucions catalanes a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), "no té sentit" que el Govern i el Parlament segueixin presentant recursos davant d'aquest tribunal. En una entrevista amb Efe, Tardà ha posat l'accent en el fet que l'última resolució del TC, que va suspendre les conclusions de la comissió del procés constituent del Parlament i va obrir la porta a emprendre accions penals, visualitza un escenari de tensió creixent, davant del qual considera que "si cal desacatar, desacatarem".

El portaveu d'ERC al Congrés ha explicat que al seu partit "no el sorprèn" que l'Estat hagi triat "la via autoritària" per oposar-se a l'independentisme català, tot i que a la majoria de països d'Europa on hi ha territoris que volen la independència "s'opta per la via democràtica".

"Estem veient com el Govern espanyol ja ha començat a utilitzar la violència judicial i, on abans hi havia canons i violència policial, ara hi ha el TC i el BOE", ha assenyalat Tardà. Això "contrasta", ha afegit, "amb la manera d'actuar del Regne Unit respecte a Escòcia, en autoritzar un referèndum, tot i que l'Scottish National Party disposava d'un 44% de suports i en les eleccions del 27-S l'independentisme català va obtenir un 48%". En la seva opinió, utilitzar la "via autoritària" implicarà a curt o mitjà termini "més setge econòmic contra Catalunya, més clavegueres de l'Estat, més procediments judicials per desobediència i, en definitiva, més judicialització de la política". Davant d'aquesta situació, ha afegit, és previsible que des de Catalunya "hi hagi una resposta pacífica però ferma" i que s'entri en una fase "gandhiana", de resistència pacífica anàloga a la que va protagonitzar el líder nacionalista indi Mahatma Gandhi.

Segons el portaveu dels republicans a Madrid, Catalunya "reaccionarà cívicament i pacíficament" des de la majoria independentista que hi ha al Parlament, tot i que en funció dels esdeveniments aquesta situació podria acabar amb gestos d'"unilateralitat" davant de "la incapacitat de negociar". "Tinc la impressió –ha destacat– que les conseqüències de la violència judicial comportaran desacataments i escenaris 'ghandians', de manera que presentar recursos [davant del TC] no tindrà sentit. De fet, amenaçaran amb la presó, i això implica multes, imputacions, inhabilitacions i amenaces penals per desobediència". Al seu parer, "la via autoritària porta a això i és el motiu pel qual gairebé tots els països democràtics han optat per vies democràtiques; només han optat per la via autoritària la Sèrbia de Milosevic o Turquia contra els kurds", ha considerat el dirigent republicà.

Fins ara, tant el Govern de Junts pel Sí com el Parlament han anat presentant recursos a mesura que el TC anava suspenent lleis o resolucions aprovades des de Catalunya, així com també conflictes de competències, i es calcula que en total sumen una cinquantena. Si el Govern català i el Parlament deixessin de presentar recursos davant del TC, no seria la primera vegada que això passa a Espanya, ja que el Govern basc va actuar així quan el líder del PNB era Xabier Arzalluz. Segons Tardà, deixar de presentar recursos davant del TC seria coherent amb la "falta de legitimitat" que els partits sobiranistes atorguen a aquest tribunal. "Es tracta d'un òrgan corromput en les seves funcions –ha apuntat– i si la seva funció principal és impartir justícia, això no ho pot fer un òrgan que és parcial. Només cal veure l'afiliació política dels seus membres, començant per la del seu president, que va ser militant del PP", ha recordat."De fet, –ha opinat Tardà– la Constitució espanyola està morta a Catalunya des que es va produir la sentència del TC que va dinamitar un Estatut que prèviament havia estat confirmat pel poble català".