Alfonso Alonso serà el candidat del PP a lehendakari

El president del PP basc i ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, serà finalment el candidat a lehendakari de la formació popular en les properes eleccions basques del 25 de setembre, segons ha donat a conèixer ell mateix aquest dilluns a Vitòria.

En una roda de premsa celebrada després de la reunió que ha mantingut la direcció del seu partit, Alonso ha agraït el suport dels seus companys de partit i ha apostat per defensar "un projecte de moderació, estabilitat i integració a Espanya i Europa". "Volem ser útils a la societat basca i explicarem als bascos com ho farem", ha indicat, per afegir que "aquests quatre anys, Euskadi ha estat paralitzada per un Govern basc que no ha fet res quan més calia".

Els populars bascos afronten aquestes eleccions amb el repte de frenar la pèrdua de suport electoral que han experimentat en les últimes cites. El 2012, amb Antonio Basagoiti com a candidat, el seu partit va aconseguir 130.000 vots, el pitjor resultat dels últims anys. Amb 10 escons al Parlament basc i quarta formació política, amb prou feines ha tingut capacitat d'influència sobre l'Executiu presidit per Iñigo Urkullu.

La legislatura que ara culmina ha estat bastant accidentada per al PP basc, primer amb el comiat de Basagoiti de la presidència i la seva substitució per Arantza Quiroga, escollida enmig d'un clima de divisió en un congrés celebrat el 2014. El rumb que Quiroga va voler donar al partit al País Basc, propiciant una sortida al problema de la convivència després del final d'ETA, va desembocar en una traumàtica dimissió de la dirigent basca l'octubre del 2015 i la seva retirada de la política basca.

Va arribar el torn d'Alfonso Alonso, llavors ministre de Sanitat i exalcalde de Vitòria, que va assumir el control de la formació amb el suport dels dirigents del partit més fidels, com Javier Maroto i Iñaki Oyarzábal.

Durant el seu mandat, Alonso s'ha vist implicat en un assumpte delicat quan el Tribunal de Comptes el va condemnar a ell i Javier Maroto per causar un perjudici de 393.000 euros a les arques públiques en signar, durant la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament de Vitòria, un contracte de lloguer amb un empresari a un preu considerat molt superior al de mercat.