Interior instaura visats per limitar els medicaments dels presos

L'última instrucció dirigida als metges de les presons, que va entrar en vigor al juny, en substitueix una del 2011 que ha estat parcialment anul·lada pel Tribunal Suprem. Aquell text va regular un programa d'equivalents terapèutics que permetia als farmacèutics de les presons canviar els medicaments prescrits per uns altres de “diferent composició” i “diferent estructura química original”, encara que amb un “mecanisme similar d'acció”. “Ni la política de racionalització de la despesa pública ni la singularitat del context penitenciari són suficients perquè en aquest àmbit, i en virtut d'una instrucció com l'aquí controvertida, es pugui permetre la substitució dels medicaments prescrits pel metge per uns termes menys estrictes que els que fixa la llei”, van advertir els jutges.

Per complir la sentència, Interior ha aprovat una nova instrucció que revoca els articles que regulaven el programa d'intercanvi de fàrmacs, però introdueix un sistema que, a la pràctica, es basa de nou a canviar uns medicaments per uns altres per reduir costos. Institucions Penitenciàries no ha respost a la petició d'aquest diari perquè valorés la nova situació.

La instrucció, com ja feia l'anterior, insta els metges a receptar només principis actius que estiguin recollits a la Guia Farmacoterapèutica de Presons. Aquesta guia recull molts dels principis actius més utilitzats per a cada tipus de malaltia, però no tots. I, segons metges consultats, deixa fora desenes de fàrmacs que s'utilitzen habitualment en la sanitat pública i que queden fora de l'abast dels presos. Així, s'està donant el cas de reclusos que arriben amb un medicament receptat pel seu metge però al centre penitenciari no poden seguir el tractament perquè aquest fàrmac no el finança Presons.

Segons el nou procediment instaurat per Interior, quan un metge (del centre penitenciari o de fora) recepta a un reclús un medicament no inclòs en la guia, el farmacèutic de la presó té l'obligació de recordar al facultatiu que s'ha d'atenir al llistat estàndard. Si el metge insisteix que les medicines de la guia no serveixen per a aquest reclús, la primera opció que dóna Interior és demanar un visat a la Subdirecció General de Coordinació de Sanitat Penitenciària, que triga entre 48 i 72 hores a contestar. Si el centre directiu no autoritza la dispensació, el metge podrà proposar una alternativa inclosa a la guia, el procediment que va censurar el Suprem. “En qualsevol cas, (...) el pacient podrà adquirir pel seu compte el medicament prescrit, que tindrà consideració de medicament no finançable”, afegeix l'escrit.

La instrucció sosté que aquesta opció de compra per part del malalt és “concorde al que es duu a terme en el Sistema Nacional de Salut”. No obstant això, la situació no és igual perquè la sanitat pública finança desenes de medicaments que la guia de Presons ha deixat fora.

El Sindicat Professional de Sanitat Penitenciària ha presentat un recurs d'alçada contra la circular d'Interior. Els representants dels metges denuncien que el text vulnera l'article 208 del reglament penitenciari, que estableix que “a tots els interns, sense excepció, se'ls garantirà una atenció medicosanitària equivalent a la que es dispensa al conjunt de la població”. “Tindran igualment dret a la prestació farmacèutica i a les prestacions complementàries bàsiques que es derivin d'aquesta atenció”, afegeix la norma.

“A pesar que se li prescriu un producte finançat pel sistema nacional de salut, la institució penitenciària l'hi denega”, assenyala José Ángel Veiras, secretari general del sindicat. El Consell General de Col·legis Oficials de Metges, que va portar als tribunals la instrucció que va anul·lar el Suprem, també va considerar que la guia aprovada per Interior i l'obligació que s'imposava als farmacèutics de canviar el medicament receptat minvaven la llibertat de prescripció del metge i la qualitat de l'assistència al reclús.

Metges consultats i el sindicat de sanitat penitenciària adverteixen també que la nova circular d'Interior envaeix la competència exclusiva que té el Ministeri de Sanitat per regular quins fàrmacs necessiten visat. Presons els exigeix ara per a fàrmacs que Sanitat no sotmet a control.

L'escrit enviat per Institucions Penitenciàries a totes les presons justifica les restriccions a la dispensació de fàrmacs en una política “encaminada a l'ús racional dels medicaments” que permeti estalviar costos “sense perjudici de l'atenció deguda als pacients”. Les dades revelen que la política d'estalvi ha donat fruits: la retallada de la despesa farmacèutica a les presons ha estat del 37,3% des que va entrar en vigor la guia i el programa d'equivalències anul·lat pel Suprem. Davant dels 37,8 milions que es va gastar Interior en la compra centralitzada de medicaments el 2010, el 2014, últim any sobre el qual hi ha dades, la despesa va baixar fins als 23,7 milions.