Podem es juga a les primàries tenir veu pròpia davant Iglesias i Colau

Podem encara des de divendres que ve fins diumenge un procés crucial per al seu futur. Els 45.000 inscrits als seus cercles estan cridats a votar de forma telemàtica a les primàries per triar el secretari general, vacant des que a l’octubre va dimitir Gemma Ubasart, i la nova executiva. Cinc candidats, quatre dels quals parlamentaris, es postulen per ocupar el càrrec. Tots els aspirants volen que Podem es converteixi en un partit polític per tenir una relació d’igual a igual amb la marca mare, encara que des d’una relació fraternal que impliqui una vinculació orgànica. Sotmès fins ara a les decisions de Pablo Iglesias i Ada Colau, Podem busca el seu espai i tenir veu pròpia en la confluència d’esquerres.

JÈSSICA ALBIACH

Periodista i membre de Podem des dels primers passos del partit, la seva candidatura és considerada propera a l'entorn d'Íñigo Errejón. Va ser escollida diputada al Parlament el 27-S.

Sense líder des de la tardor i sense gairebé estructura organitzativa, Podem ha sobreviscut aquests mesos a remolc de les directrius de la cúpula estatal i de l’entorn de Colau. Les dues convocatòries d’eleccions generals han perpetuat una interinitat ja insostenible. La direcció estatal era partidària de celebrar les primàries al setembre per no entorpir unes eventuals negociacions d’investidura, però finalment al maig va accedir a les pressions dels candidats per no allargar una situació d’interinitat.

ALBANO D. FACHIN

Periodista i activista vinculat a la sanitat pública, és diputat al Parlament. És el candidat menys afí a la direcció estatal del partit. Va ser el primer a exigir la convocatòria de les primàries.

Els diputats al Parlament Albano Dante Fachin i Jéssica Albiach, que ha estat la portaveu del partit en aquest temps; Raimundo Viejo, diputat al Congrés; el senador Óscar Guardingo, membre de l’antiga direcció, i Rafael García, sortit dels cercles i exmembre de la PAH, que es presenta de forma individual, han formalitzat les seves candidatures, que es proclamaran avui. La campanya durarà cinc dies i ni Iglesias ni Íñigo Errejón hi participaran. La direcció hi ha garantit la neutralitat.

RAFAEL GARCÍA

L'últim en anunciar la seva candidatura, és el menys conegut dels cinc candidats. Es presenta de forma individual. Procedeix de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

El partit està atomitzat i tots els esforços de la direcció estatal per propiciar un pacte han estat debades. La divisió arriba al punt que ha calgut elaborar un reglament electoral a mida per a Catalunya: la candidatura podrà copar com a màxim un 70% dels 34 llocs del Consell Ciutadà per garantir-ne la “pluralitat”. Diverses fonts sostenen que no tenen predilecció per cap candidat, encara que és un secret de domini públic que Fachin, el primer que va reclamar en solitari i amb més insistència les primàries, és el menys afí a l’aparell. El número dos de la seva llista, Joan Giner, és proper a l’esquerra anticapitalista. Viejo, exregidor de l’Ajuntament de Barcelona i amb unes relacions difícils amb Barcelona en Comú, va ser el segon de fer el pas i la seva plataforma rebia, en teoria, el suport d’Iglesias. La seva idea era aconseguir consensos, però no va funcionar: Albiach, considerada més propera a Errejón, poc després, va presentar la seva candidatura i, finalment, Guardingo, després de trencar amb Viejo.

Partit sobirà

ÓSCAR GUARDINGO

Va treballar a la Seat abans de donar el salt a la política. Membre de la direcció de Podem des del principi, actualment és senador i representa un sector de l'aparell del partit a Catalunya.

Però Podem és un cas a part i les primàries no són una translació entre pablistes y errejonistes. El partit morat està en construcció i, més enllà de les qüestions organitzatives, s’hi juga consolidar-se com a partit sobirà, encara que orgànicament vinculat amb Podem estatal. La majoria dels candidats rebutja una relació de l’estil PSC-PSOE, perquè interpreten que és de subordinació. Però no tots comparteixen la mateixa fórmula jurídica de com crear el partit. El més ambiciós és Viejo, que proposa una direcció col·legiada o compartida que convoqui una assemblea constituent per a la creació d’un nou subjecte polític sobirà.

RAIMUNDO VIEJO

Diputat al Congrés dels Diputats, va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions que van portar Ada Colau a l'alcaldia. És professor universitari.

Fachin i Albiach, que semblen tenir més sintonia, defensaran aquesta nova relació en la futura assemblea de Vista Alegre, i Guardingo creu que n’hi ha prou de registrar el partit i signar un protocol de relacions. Tots consideren que Pablo Iglesias no posarà objecció perquè defensa una concepció plurinacional de l’Estat que ha de reflectir l’estructura del partit. “No només ho demanem nosaltres, sinó també els companys d’Euskadi, Galícia o Andalusia”, recalca Albiach.

La configuració final serà determinant per saber quin serà el seu paper en la futura confluència d’esquerres d’En Comú Podem, que té pressa per formalitzar-se davant el risc d’un eventual avançament electoral a Catalunya. Sense líder i amb una Colau en plena efervescència, Podem no va participar en la negociació de les candidatures del 20-D i el 26-J i aquest paper el va assumir la direcció estatal. Barcelona en Comú, el partit de Colau, va agafar les regnes i volen que la confluència sigui un pacte entre iguals. “Hem estat irrellevants durant mesos i és normal que els altres hagin tirat milles”, admet Fachin.

La pressa ara és compartida. Viejo apunta que la confluència no els pot tornar a enxampar sense els òrgans constituïts i defensa que Podem “és la principal aportació a En Comú Podem i a totes les confluències”. Rafael García, com Albiach, vol que els inscrits avalin la confluència. Els resultats de les primàries se sabran d’aquí vuit dies.