L’herència de Romário

Porta vestit i corbata, envia missatges amb inquietuds i reivindicacions socials a través del seu compte de Twitter i és diputat per Rio de Janeiro a la Cambra dels Diputats. És Romário de Souza Faria, aquell meravellós davanter d'àrea que va enlluernar al Barça, entre altres coses, perquè va complir amb la promesa de fer 30 gols en un any (temporada 1993-94) i que ha madurat amb el pas dels anys, perquè també se’l coneixia per les seves nombroses conquestes nocturnes. Resolutiu com pocs amb la pilota als peus, no ho era menys en l'art de l'oratòria. “Si no surto de nit, no marco”, va arribar a declarar amb la seva desimboltura habitual. Però a més de samba i gols, Romário solia baixar a la platja de Castelldefels amb uns quants amics brasilers, plantaven una xarxa a la sorra i treien una pilota per practicar una mica davant les mirades curioses dels banyistes. Jugaven al futvòlei, un esport tan magnètic com espectacular que tres dècades més tard ha pres força a Barcelona i que aquest cap de setmana podrà veure's en la seva millor expressió al Tibu-Ron Beach Club de Castelldefels, ja que se celebra el millor torneig internacional del país amb els jugadors capdavanters d'Europa.

L'herència de Romário s'ha anat estenent durant aquests anys gràcies als brasilers establerts a la ciutat, però sempre a poc a poc per la falta d'instal·lacions i per l'anonimat d'un esport que sí que té arrelament i tradició per les platges del litoral atlàntic, per Rio de Janeiro, Porto Alegre, São Paulo… Fins que a en Manel, en Sergio, en Marc i en Ricardo –que són els fundadors de l’Associació de Futvòlei de Barcelona, una organització sense ànim de lucre– es van interessar pel joc, pel repte de superar la xarxa i al rival sense tocar la pilota amb les mans. Per això es van començar a reunir gairebé cada dia a les platges de Nova Icària i de Bogatell per practicar, organitzar trobades o fins i tot fer classes a tota la gent que s'apropava per demanar torn.

“Encara que era un esport desconegut, tothom que ho provava volia repetir i ens vam adonar que es podia crear un entorn perquè la gent hi jugués. Però calia fer-ho bé i per això va néixer l'associació”, relata Manel Lozano, també director del torneig. Així que van demanar permís a l'Ajuntament i a qui fes falta per muntar les pistes de futvòlei, al mateix temps que van planificar un torneig que ara arriba a la segona edició. “L'any passat va ser un èxit pel que fa al nivell dels participants i de públic, però aquest any es multiplicarà en tots els sentits, perquè ja ens hem fet un nom”, argumenta Lozano. Per això arriben els millors jugadors del continent (i més enllà), amb representants d'Itàlia, Israel, França, Portugal, el Paraguai, l’Argentina i el Brasil, a més dels campions d'Espanya, Pablo Carcelén i Carlos Delgado. “Estem molt orgullosos dels participants. No podem demanar més. Ara el que volem és que la gent descobreixi l'esport per seguir evolucionant”, assumeix Lozano, que recorda que als Jocs de Río hi haurà una representació olímpica d’aquest esport formada pels valencians Juan López i Sergio Antolinos.

En el torneig hi haurà partits d'exhibició, classes gratuïtes d'iniciació, regals com pilotes i banyadors… I no es descarta que aparegui algun jugador brasiler reconegut, ja que no és estrany veure Neymar, Alves o Adriano fent tocs a les platges de Nova Icària amb ells, com també ho feien Ronaldinho o Thiago quan van vestir de blaugrana. Romário, segurament, seguirà amb vestit i corbata. Però la seva herència segueix més viva que mai.