Irreformables

Una de les reaccions de l'endemà de les eleccions generals que més em va cridar l'atenció va ser la que afirmava que “Espanya és irreformable” a causa de la nova victòria del PP. Els autors d'aquesta frase lapidària provenen dels sectors nacionals sobiranistes i l'expressaven amb un to supremacista, com si no hi hagués res a fer i una vegada més es demostrés que més enllà de l'Ebre només existeixen els bàrbars, incapaços d'exercir un vot intel·ligent i d'entendre la corrupció, la pèrdua de drets i la misèria a les quals els condemna un nou triomf de la dreta espanyola.

Els nacionalistes proclamaven orgullosos que a Catalunya no havia guanyat el PP, que era l'únic territori peninsular, juntament amb el País Basc, que no estava tacat de blau. Així quedava demostrat que els catalans (alguns) tenien un judici electoral superior, digne dels hereus dels grecs que van ancorar a Empúries. Tampoc els va agradar la victòria de l'esquerra plural, perquè van fer una campanya d'assetjament, amb l'ajuda de TV3, sempre addicta al règim sobiranista, i no van deixar passar l'oportunitat d'enlletgir la posició dels insensats d'En Comú Podem per buscar el diàleg i el pacte amb els bàrbars.

Per què aquesta gent es creu superior? Per què veu la palla en l'ull aliè i al mateix temps és incapaç de veure la biga que habita en el seu? Potser moltes de les actituds i decisions polítiques de més enllà de l'Ebre no són les mateixes que a Catalunya? Vegem.

No entenen que encara hi hagi persones que voten el PP tot i ser un pou de corrupció que s'estén per tota la geografia peninsular. Però tampoc s'hauria d'entendre que hi hagi persones a Catalunya que votin CDC, que és un altre pou de corrupció que durant anys ha ficat la mà a la caixa pública capitanejat pel seu fundador, el confés Jordi Pujol, amb l'ajuda de la seva prolífica família. És tanta la podridura que envaeix aquest partit que han hagut de canviar-se de nom per semblar una cosa nova, encara que siguin els mateixos.

Hem vist com el govern del PP utilitza els mitjans de comunicació públics a conveniència, fent-los servir com a corretja de transmissió del seu pensament o com a propaganda del seu govern. Però també veiem que això mateix succeeix amb la ràdio i televisió pública catalana, que no dubta a manipular i tergiversar informacions en benefici de les tesis independentistes i en concret dels seus patrons polítics, CDC i ERC. L'actitud de la moderadora del debat electoral va ser tan bel·ligerant en favor dels candidats nacionalistes que per la xarxa va ser titllada de hooligan per la seva cremor sectària.

Es culpa el PP, i amb raó, d'haver desenvolupat unes polítiques socials de retallades abusives, de pèrdua de drets laborals i d'empobriment vital de la població. Però no s'interpreten igual els sis anys de govern de la dreta a Catalunya que han significat una depauperació dels serveis socials i una privatització dels béns públics. Mas es va convertir en el paladí de les polítiques neoliberals, aplaudit pel PP i per tota la dreta europea, defensora del liberalisme salvatge. El nou govern de CDC i ERC ha continuat les retallades en educació i salut, ha abaixat els impostos al sector del joc i en cap moment ha augmentat la pressió fiscal als poderosos. Han fet les mateixes polítiques antisocials que el govern del PP.

Espanya està perdent força en el tauler internacional, els seus governants són inoperants, no tenen propostes noves ni modernes i governa un president que sembla una figura del museu de cera per la seva quietud. Però a Catalunya passa el mateix. Des que els nacional sobiranistes es van inventar el Procés, el país s'ha parat. Catalunya està en un bucle, incapaç d'avançar en un sentit o un altre, amb uns governants que converteixen la nació en un erm social i cultural. Tenim un Govern incapaç d'aprovar uns pressupostos, amb un vicepresident d'ERC que es perd amb les xifres i només es retroba amb l'èpica nacionalista i amb un president de dretes sotmès a les infantils reaccions dels anticapitalistes de la CUP.

Un nou govern del PP serà un desastre per a la ciutadania espanyola, però la continuació del Govern català ens submergeix en el no-res.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.