La classe mitjana dels EUA cau a nivells de fa 30 anys

El Fons Monetari Internacional continua amb la seva tasca supervisora dels assumptes econòmics. I aquesta vegada li ha tocat el torn als Estats Units i França. Sobre l'economia nord-americana, el Fons alerta de “tendències seculars pernicioses en la distribució dels ingressos”: la classe mitjana ha disminuït fins als nivells de fa tres dècades i la pobresa ha augmentat. Pel que fa a França, la institució recorda que té massa atur de llarga durada, presenta unes perspectives de creixement baixes i un deute sobre el PIB que segueix a l'alça.

No és d'estranyar que el president dels Estats Units, Barack Obama, admetés en el seu viatge a Espanya que la desigualtat alimenta el populisme. En el seu informe sobre l'economia nord-americana, l'FMI enumera un panorama desolador en aquest àmbit: la pobresa segueix a l'alça, la classe mitjana s'ha encongit fins a nivells de la dècada dels vuitanta, la distribució de la renda i de la riquesa es troba molt polaritzada, i el percentatge d'ingressos que s'enduu el factor feina és un 5% més baix que fa quinze anys. “Tots els avanços que s'han fet per reduir la pobresa des dels anys noranta s'han diluït”, sosté.

Per si això no fos poc, un de cada set americans viu en condicions de pobresa i el 40% dels pobres està treballant. “Si no es contraresten, aquestes forces continuaran perjudicant el creixement actual i potencial, faran que disminueixin els guanys que s'han fet en condicions de vida i s'incrementarà la pobresa”, conclou el document elaborat pels homes de negre.

Davant de l'evidència, els directors del Fons insten els EUA a adoptar mesures per expandir els crèdits fiscals destinats a llars amb ingressos baixos, elevar el salari mínim, estendre els pagaments per cuidar familiars, invertir en educació o reformar l'impost de societats.

I la cosa no s'acaba aquí. L'FMI adverteix, a més, d'alguns perills en l'horitzó, com un dòlar a l'alça o l'aversió al risc dels inversors. Però també sobre la possibilitat que l'economia nord-americana experimenti un creixement potencial més baix de l'esperat en un context d'escassa productivitat i més envelliment demogràfic: “Si és veritat, això significaria que l'economia nord-americana aviat podria tenir limitacions de creixement que podrien generar pressions inflacionistes amb efectes globals negatius”, subratlla el Fons. Per aquest motiu, anima a elevar el desemborsament en infraestructures, gastar més en formació i educació de coneixements tècnics, reformar el sistema de salut i de pensions o aprovar una reforma de la immigració basada en les capacitats. En un escenari com aquest, el Fons insta la Fed a actuar amb prevenció i a mantenir en tot moment una comunicació clara sobre la tendència a l'alça dels tipus.

Pel que fa a França, l'organisme encapçalat per Christine Lagarde veu positiva la reforma laboral que acaba d'impulsar el Govern, una legislació similar a l'espanyola però aplicada en versió suau. No obstant això, demana bastant més, fet que s'entén si es tenen en compte les perspectives d'escàs creixement que augura el Fons per a l'economia gal·la.

D'una banda, considera que cal adoptar moltes més mesures per facilitar la creació d'ocupació. I, de l'altra, critica que els esforços estructurals per abaixar el dèficit siguin propers a zero: “Esforços més ambiciosos per mantenir la despesa governamental plana en termes reals ajudarien a aconseguir els objectius fiscals a mitjà termini i rebaixar de forma duradora el deute públic”.