Els catalans al Regne Unit noten els primers efectes del Brexit

Londres és la ciutat del món on emigren més espanyols. Londres va votar majoritàriament en contra del Brexit, però també a la metròpoli n'hi va haver que van votar per sortir de la Unió Europea, i aquests vots són els que fan més mal als catalans expatriats a la capital del Regne Unit. Adelina Comas-Herrera és investigadora de Polítiques Socials a la London School of Economics. Ningú dels seus col·legues acadèmics volia sortir de la UE, però Comas-Herrera admet que té coneguts que sí que van votar pel Brexit: “Estic evitant parlar amb ells fins que pugui fer-ho mes fredament. No puc deixar de pensar que el seu ha estat un vot irresponsable, encara que intenti entendre els seus motius”.

“S'ha creat una divisió”

Comas-Herrera diu que no entén que aquests coneguts “s'hagin cregut les mentides de la campanya del Brexit”, i troba greu que no tinguin en compte que fins i tot ella pugui perdre la feina: “Com pot ser que no els importi que altres perdin la feina, que hi hagi menys diners per a l'educació dels seus fills, per la sanitat, per la cura de la gent gran, per les seves pròpies pensions”. Elena Moya fa 15 anys que viu al Regne Unit. És escriptora –la seva darrera novel·la és La candidata– i gestora d'uns fons d'inversió a La City. Moya comparteix el mateix desencís de Comas-Herrera: “Pensar que estic en un país on la meitat de la gent vol posar tanques a qui intenta fugir d’una guerra o de condicions molt pitjors, doncs m’ha desencantat. No puc mirar de la mateixa manera qui ha votat pel Brexit –m’han decebut, incloent-t'hi amics i amigues. S'ha creat una divisió”.

Escòcia, com Londres, ha estat clarament partidària de romandre a la UE. Jordi Cornellà-Detrell, professor d'Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow, no ha hagut de partir peres amb ningú: “Cap dels meus companys de feina i cap dels meus amics, per exemple, eren partidaris d’abandonar la UE. Anant pel carrer, un parell de vegades em van donar propaganda a favor de deixar la UE, però la sensació general a Escòcia era que la gran majoria de la gent es volia quedar”. Albert Colomer fa sis anys que viu a Glasgow. Està casat amb un escocès i treballa en una asseguradora nord-americana. Colomer confirma que el seu entorn era majoritàriament proeuropeu i que els encontres amb partidaris del Brexit no van passar de “simples discussions” amb alguns coneguts.

Demanar la nacionalitat britànica

Colomer admet que ha pensat en sol·licitar la nacionalitat britànica, tot i que de moment ho descarta, entre d'altres raons perquè, explica, el cost dels tràmits ascendiria a uns 1200 euros. Cornellà-Detrell també incideix en aquest punt: “Fins ara no m’havia plantejat mai nacionalitzar-me al Regne Unit, però segons com vagin les negociacions potser ho hauré de fer, sobretot si serveix per evitar problemes administratius”. Cornellà-Detrell ja ha percebut efectes negatius per a la seva butxaca: els preus dels vols han pujat i està convençut que la depreciació de la lliura afectarà el seu patrimoni. Considera que es produiran altres inconvenients que modificaran el seu estatus: “Encara és massa aviat per valorar l’impacte a nivell burocràtic, que sens dubte es produirà, però els efectes econòmics ja es noten”. Comas-Herrera també es planteja aplicar per a la doble nacionalitat: “Fa 21 anys que sóc aquí i per temes familiars m’és molt difícil canviar de país. Demanaré el passaport britànic; vull poder votar la propera vegada, aquesta vegada ha estat molt i molt frustrant no poder fer-ho. També demanaré el passaport espanyol per als meus fills, perquè no quedin fora de les oportunitats que Europa ofereix a la gent jove i de les que em vaig poder beneficiar”.

Comas-Herrera també ha detectat efectes negatius immediats: “Diumenge viatjo al Japó per feina, a una reunió de l'Organització Mundial de la Salut; el pressupost per al meu viatge s’ha encongit de cop, amb la caiguda de la lliura. Els altres efectes econòmics es faran sentir mes endavant, però entenc que podem esperar pujades en impostos i retallades”. De cara al futur, Comas-Herrera destaca la possible pèrdua de finançament, sense els programes europeus, per als centres acadèmics. Colomer opina que no té sentit preocupar-se ara, però reconeix que el seu lloc de treball, dedicat a donar servei a països de l'Europa continental, podria perillar en el futur: “El director europeu ens va enviar un missatge reconeixent que la situació és desconeguda però que, passi el que passi, serà d'aquí a dos anys. Evidentment, l'endemà del Brexit a l'empresa estàvem preocupats”.

Tots els entrevistats han rebut indicacions i missatges de tranquil·litat per part de les seves empreses. Moya explica que el fons d'inversió per al qual treballa –de capital nord-americà– ha comunicat als seus treballadors de la UE “que farà el que calgui perquè no marxem i per continuar atraient talent comunitari”. Cornellà-Detrell recorda que l'endemà de conèixer-se els resultats del referèndum, el rector de la Universitat de Glasgow, Anton Muscatelli, va enviar un missatge intern: “Lamentava el resultat a títol personal i posava èmfasi en tres punts essencials per a la universitat. Primer, que els estudiants europeus que han sol·licitat una plaça per a l’any que ve no es veuran afectats. Segon, reafirmant la vocació europea i internacional de la universitat i subratllant que la institució valora enormement la tasca del personal acadèmic comunitari. Tercer, que malgrat la situació d’incertesa la universitat farà tot el possible per fer sentir la seva veu durant les negociacions”.

Les universitat britàniques han enviat missatges de tranquil·litat als seus estudiants comunitaris garantint-los que, de moment, res no canviarà. L'empresa London Orange, especialitzada en contractació temporal i en residències per a estudiants, va emetre un comunicat des de la seva web en català garantint que com a mínim durant dos anys no hi haurà cap alteració per residir al Regne Unit. Tot i això, l'empresa finalitza la nota amb una suggeriment que evidencia que el canvi existeix: “La nostra recomanació per a tots aquells que es plantegen una carrera o llarga estada al Regne Unit és venir al més aviat possible: això els facilitarà poder sol·licitar un passaport britànic si així ho desitgen: la doble nacionalitat està permesa i els permetrà viatjar de manera lliure per qualsevol país de la Unió Europea”.