Draghi xifra l’impacte del ‘Brexit’ al mig punt de PIB en tres anys

El futbol ofereix de vegades metàfores magnífiques. La petita i irreductible Islàndia va expulsar anit Anglaterra de l’Eurocopa en la vigília de la cimera en la qual el primer ministre britànic, David Cameron, explicarà els perquès del no a Europa en el referèndum britànic. La nit pot oferir una repetició de l’Anglaterra-Islàndia: segons la coreografia preparada per al sopar del Consell Europeu, Cameron copejarà primer amb les seves lliçons del Brexit per a Brussel·les, però els diplomàtics esperen una resposta contundent i relativament uniforme per part dels presidents i primers ministres dels Vint-i-set. Amb diferents matisos, perquè ni tan sols en aquest assumpte la UE acaba d’estar al 100% d’acord: aquesta és la grandesa i alhora la misèria del club. El ja dimitit líder conservador s’enfronta a la seva última i dolorosa cimera, farà la seva anàlisi del Brexit i, segons fonts diplomàtiques, instarà els presidents i els primers ministres dels Vint-i-set (ja no Vint-i-vuit) a aprendre de les conseqüències del referèndum. De moment, el Banc Central Europeu estima que la sacsejada originada pel Brexit provocarà a l’eurozona un impacte econòmic que restarà entre 0,3 i 0,5 punts de PIB en els tres propers anys, va explicar el cap del BCE, Mario Draghi, a la cimera europea.

Com a mostra de les emocions que emergeixen a Brussel·les després del referèndum, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, s’ha expressat així abans d’entrar a la cimera de caps d’Estat i de Govern: "Potser això és molt personal, però l’endemà del Brexit vaig sentir com si algú molt proper a mi hagués marxat de casa i en aquest mateix segon vaig sentir com de volguda i preuada era aquesta casa per a mi". Més enllà de l’analogia, Tusk va anunciar que el format de dirigents a 27 tindrà la seva continuïtat amb una nova cimera al setembre, probablement a Bratislava perquè llavors Eslovàquia exercirà la presidència rotatòria de la UE.

De moment, les lliçons del referèndum són tres. Una: Cameron s’ha vist obligat a dimitir de forma fulminant. Dos: ha provocat una profunda sacsejada en la política britànica, en el seu propi partit i entre els laboristes, i ha reobert el debat sobre la independència d’Escòcia. I tres: el resultat ha originat un xoc en els mercats financers que només avui comença a contenir-se. Brussel·les sempre havia vist el Brexit com un risc geopolític potencial per al Regne Unit, però també per a Europa (que s’enfronta per primera vegada en més de 60 anys a la primera sortida del club). Aquest risc ha cristal·litzat en un intens xoc financer, econòmic i amb ramificacions polítiques difícils de calibrar encara. La cimera es presenta tibant com poques vegades: els líders de la UE escoltaran Cameron, però li demanaran també “claredat i predictibilitat”, a la vista que Londres, amb tant soroll, no ha tingut a bé activar l’article 50 i notificar el seu desig de sortir de la UE. Pot ser que ho faci a la tardor o que no ho faci mai, tem algun alt funcionari de Brussel·les: si ho fes afebliria la seva posició negociadora, a la vista que a partir d’aquesta notificació el Regne Unit quedarà fora de la UE en el termini de dos anys excepte acord unànime per prorrogar l’adéu.