El PP torna a guanyar i el PSOE resisteix com a segona força política

El PP ha tornat a guanyar les eleccions generals i fins i tot supera els seus resultats de desembre, però es mantenen els dubtes sobre la formació de Govern, en un panorama polític que continua sent de molta incertesa per poder superar el bloqueig.

Segons les primeres dades de l'escrutini, no hi ha canvis substancials en l'electorat, perquè el PSOE ha aconseguit resistir i la unió entre Podem i Esquerra Unida (IU) no ha aconseguit l'anhelat sorpasso, és a dir, no ha superat en escons ni en vots els socialistes. La suma de Podem i IU va superar en vots el PSOE en les eleccions de desembre, però ara ni tan sols això. Per aconseguir formar govern, l'escenari és molt similar al que va sortir de les eleccions de desembre, amb l'única excepció de la lleugera pujada de la candidatura que encapçala Mariano Rajoy i el descens de Ciutadans, penalitzat per la polarització.

Mariano Rajoy ha guanyat les seves terceres eleccions i fins i tot ha millorat els resultats de desembre. En va guanyar unes per majoria absoluta i ara dues de seguides lluny dels 176 escons de la majoria absoluta. És a dir, seguirà necessitant el suport d'un altre partit per governar. Supera la línia del 31,98% dels vots i arriba als 136 escons, segons les dades amb el 90% dels vots escrutats.

Tot i això, no en tindrà prou amb els escons de Ciutadans, encara que ara en sumen més, i només podria governar amb el difícil acord del PSOE. Queda el dubte de què passarà si la condició de l'acord és que Rajoy faci un pas al costat, una cosa difícil de preveure tenint en compte l'ascens en vots del seu partit respecte al desembre. Qui farà que marxi si en aquestes circumstàncies millora el resultat?

Els socialistes han resistit. La gran notícia de la nit electoral és que la candidatura de Pedro Sánchez no s'ha enfonsat, ha resistit l'embranzida de Podem més Esquerra Unida i, contra tot pronòstic i desmentint els sondejos a peu d'urna, segueix sent el segon partit, amb tres escons menys, però amb un percentatge més alt de vots que al desembre.

Pedro Sánchez tenia traçada la línia entre l'èxit i el fracàs a evitar el sorpasso i ha aprovat la revàlida. El seu futur polític penjava d'un fil i ha superat aquesta difícil prova, segons el recompte provisional.

Per contra, Pablo Iglesias no ha superat la línia de l'èxit i la seva suma amb IU no arriba a l'addició aritmètica dels vots de tots dos en les eleccions de desembre. No pot encapçalar les negociacions per formar govern i només pot aspirar a tornar a postular-se com a vicepresident d'un Executiu de coalició amb el PSOE. I això per a Podem és un fracàs després del seu acord amb IU.

La unió entre Podem i Esquerra Unida no ha trencat el tauler polític. Ja al desembre, la suma de Podem i IU estava per sobre del PSOE en vots, però ara la coalició no treu profit de la llei electoral i no tradueix les seves paperetes en escons. Amb el 92,16% escrutat, només arriba als 71 escons, dos més que al desembre i lluny del sorpasso

Després de les eleccions generals del 20-D i el bloqueig en les negociacions per formar govern, la repetició dels comicis manté els dubtes i no consolida la fi del bipartidisme. El Congrés seguirà fragmentat amb el PP com a partit més votat i amb el PSOE i Podem dividint en dues parts el vot de l'esquerra. El bipartidisme resisteix en les segones eleccions sense hegemonia dels dos grans partits i es mantenen els dubtes sobre els pactes per formar govern. I el PSOE manté les seves opcions de liderar un Executiu: ara és clau a dreta i esquerra, sense dubtes sobre el seu lideratge futur.

Rajoy i Iglesias demanaran al PSOE que des d'aquest mateix dilluns s'assegui a negociar un futur Govern. El primer com a president i el segon com a suport, sense que sigui possible el pacte d'esquerres i sense sobiranistes.

Ciutadans és l'únic que cau, amb 9 escons menys, i queda amb el poder molt reduït perquè els seus escons ja no serveixen per determinar per si sol el color del Govern. Les seves exigències apuntades en campanya perquè Rajoy deixi de ser el candidat del PP a la presidència del Govern perden tota la força o, almenys, ja no és una condició insuperable per als populars. Els seus esforços de pactes d'aquests mesos no només no han estat premiats, sinó que sembla que han estat castigats.

Sánchez clau

El PSOE ara pot mirar a la dreta i donar el Govern al PP o bé dirigir la mirada cap a l'esquerra i pactar amb el partit de Pablo Iglesias. Qualsevol de les dues opcions té contraindicacions greus per al partit que encapçala Sánchez, en situació una mica menys difícil després de les eleccions. El lideratge de Sánchez no entra en discussió. La decisió és dels socialistes, mentre que el PP té clar amb qui pot pactar i Podem no té més opció que donar suport als socialistes, a qui no ha parat de llançar missatges de mà estesa durant la campanya electoral.

Els dos extrems lluitaran des d'ara pel suport del PSOE. Si l'hi dóna al PP, Podem, en una situació més feble, podrà fer el discurs de del PSOE més a la dreta, i si és a l'inrevés, el PP tindrà al seu abast el de la radicalització del partit que més temps ha governat a Espanya.

Aparentment, els votants han reconegut el que el líder del PSOE va vendre en les eleccions com el seu principal actiu: l'intent d'arribar a acords amb el seu pacte amb Ciutadans.

Un dels arguments dels socialistes, el de la impossibilitat aritmètica de Govern d'esquerres, es manté. Els escons dels independentistes i sobiranistes poden ser necessaris, però en menor mesura, perquè la suma del PSOE i Podem no arriba als 176 escons. L'efecte de l'acord amb IU no es tradueix en aquest avanç de l'esquerra al Congrés.

Les segones eleccions en sis mesos han aclarit una altra opció, perquè ja no és possible la via que Sánchez va intentar després de les eleccions de desembre: la del PSOE amb Ciutadans, a l'espera d'una abstenció del PP o de Podem. La suma entre el partit de Sánchez i el d'Albert Rivera ja no superarà el nombre d'escons del PP i, per tant, no hi ha opció a la via proposada per Jordi Sevilla: que governi el que tingui més escons.

Aparentment, la polarització entre el PP i Podem ha perjudicat el partit de Rivera. Ha perdut alguns últims escons i, segons els avanços de dades, el PP ha aconseguit recuperar vots d'electors molestos amb la seva política que el van castigar al desembre donant suport a Ciutadans.

La crida al vot útil li ha funcionat al PP, per sobre d'escàndols i corrupcions, i com a antídot de la por respecte a Podem.

Des d'ara mateix comencen les negociacions amb el compromís de tots d'intentar evitar les terceres eleccions. Al desembre també van utilitzar expressions com "deixar-se la pell" per mostrar el seu compromís amb l'acord.