Un mural inacabat

Tot va començar quan es va alliberar un espai de la presó Model de Barcelona, el que ocupava l’edifici de règim obert de la presó, a la cantonada d’Entença i del Rosselló. Aquesta superfície s’ha convertit en un petit jardí que ha estat, també, la pedra de toc de l’eterna reivindicació veïnal de recuperar la Model per a ús ciutadà quan els prop de 900 interns siguin traslladats a la futura presó de la Zona Franca. Així va néixer la plataforma Fem nostre l’espai de la Model que va ser la que va proposar realitzar un mural en una de les parets del jardí —per l’altre costat és una de les galeries del penal— al·legòric a la memòria de la presó. Un grafit reivindicatiu que prenia com a referència dibuixos que va realitzar l’il·lustrador Helios Gómez, impulsor del cartellisme republicà que va estar pres a la Model diverses vegades i va realitzar la Capella Gitana en una cel·la de la quarta galeria, la que ocupaven els condemnats a mort.

Dibuixos que expressaven la duresa i la realitat que envoltava els presos i que no van ser del gust de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. Per Gabriel Gómez, representant de la plataforma i fill del cartellista Helios, es tractava de pura “censura” i així ho van denunciar en un tòtem instal·lat als jardins. Per la direcció de presons, no és així. “S’entén que puguin reflectir clarament el moment històric en què van ser creats […] però situar-los en els murs de la presó mentre estigui en actiu pot generar una imatge pública allunyada del nostre objectiu principal”, relata una de les missives creuades entre presons, tècnics municipals de l’Eixample i la mateixa plataforma a finals del 2015.

A aquella primera proposta de mural, a la qual van seguir dues més plantejades des de la plataforma —en una d’elles es veia el cartellista Helios Gómez— que tampoc van agradar a la direcció de presons que, finalment, sí que en va autoritzar només una part: la que reflecteix el panòptic de la presó amb les inscripcions al·lusives al futur d’aquest espai: “Presó Model 1904-2017? Cultura, cohesió, transformació, memòria, barri”. Ni rastre dels dibuixos d’Helios. “No és censura perquè va ser la proposta final consensuada amb la plataforma”, contesten portaveus de Justícia en ser preguntats sobre el tema. El cas és que la meitat del mural, realitzat per l’artista Roc Blackblock a finals del maig passat, s’ha quedat en blanc, com si estigués inacabat. “No renunciem al fet que en un futur es pugui completar tal com volem. Insistim que el mural inclogui dibuixos i la referència a Helios Gómez perquè ell simbolitza, juntament amb altres, la memòria social de la presó, dels qui van lluitar per la llibertat”, apunta Gómez que està disposat a tapar la paraula “censura” del tòtem si amb això es pot acabar el mural.

Helios Gómez va ser un intel·lectual gitano que va estudiar Belles Arts a Sevilla, on va néixer el 1905. El 1936, ja a Barcelona, va ser escollit president de l’anomenat Sindicat de Dibuixants Professionals i es va dedicar al cartellisme i va publicar en diversos diaris barcelonins d’esquerra de l’època.

Entre l’anarquisme —va militar en la Confederació Nacional del Treball —i el comunisme — es va afiliar al PSUC— , després de la derrota republicana va passar per diversos camps de concentració a França i Algèria. Va tornar a Barcelona i va entrar i va sortir de la Model diverses vegades. En l’última, el 1947, acusat d’associació il·legal, el rector del penal el va convidar a pintar una capella a la quarta galeria, la que ocupaven els presos amb la pena cabdal. Personatges de trets gitanos, amb àngels negres van donar forma a la Capella Gitana.

Mural blanquejat

El mural va ser blanquejat amb pintura el 1998 per decisió de la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. I la recuperació de la capella és l’altra lluita del fill de l’artista, Gabriel, que no afluixa en la reivindicació de la figura del seu pare que, assegura, està “maleït”. “Quan la consellera de Justícia era Montserrat Tura vaig plantejar el tema i es va comprovar que, sota la capa blanca, hi havia els dibuixos del meu pare. La consellera es va comprometre a recuperar-los quan la presó deixés de ser-ho i per evitar més riscos, aquesta cel·la —la primera del primer pis de la quarta galeria— va quedar tancada”, explica Gabriel. I així roman, asseguren portaveus de la direcció general perquè, entre altres coses, la reducció de la població reclusa de la Model no n’ha fet necessària la utilització.

Gabriel Gómez i la plataforma volen ara que aquesta galeria es converteixi en un museu d’art social i polític. És clar que això només podria passar en el moment en què la Model es tanqui de forma definitiva. I la certesa d’una data concreta, cap administració —ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Barcelona— s’atreveix a donar-la. Potser el 2017. Per això en el grafit apareix aquest any amb un interrogant.