El Sónar manté els números

Mentre un aiguat descomunal aigualia la tarda al Sónar, els seus responsables es felicitaven pel funcionament de la 23a  edició, que conclourà diumenge de matinada. La satisfacció venia servida per l'assistència al festival, que ha aconseguit les 115.000 visites, xifra que manté el to dels números aconseguits des que el festival va desplegar les seves activitats diürnes a la Fira de Montjuïc. Això suposa que les activitats diürnes han congregat unes 45.000 persones mentre que les nocturnes unes 69.000. Però a més, el Sónar ha comunicat que aquest any arriba a Istanbul al març i a Hong Kong a l'abril. La propera edició barcelonina tindrà lloc entre els dies 15 i 17 de juny del 2017.

Però al marge de la satisfacció per unes xifres que només han disminuït en 3.000 espectadors pel que fa a l'any passat, l'organització del festival s'ha felicitat per l'èxit del Sonar+D, definit com un espai on les comunitats tecnològica, educativa i empresarial poden posar-se en contacte i desenvolupar línies de negoci. En aquesta edició del Sonar+D han participat 4.700 acreditats de 2.600 empreses procedents d'uns 60 països, que confirmen la viabilitat de la iniciativa i el seu sentit, segons han indicat els directors del festival, Sergi Caballero, Enric Palau i Ricard Robles. També s'ha confirmat que els anglesos segueixen sent els estrangers més presents al festival, que acull visitants de 101 països, que fan que un 53% del públic sigui estranger. També s'ha posat de manifest que el Sónar és un certamen capaç de posar en contacte extrems molt contraposats del món artístic, ja que ha acollit propostes tan contraposades com la de James Rhodes i Jean Michel Jarre, que va fer l'estrena mundial del seu nou espectacle, el disseny del qual pràcticament tractava cadascuna de les cançons com si es tractés d'una individualitat, rebent un tractament especial, segons Enric Palau.

L'aiguat de la tarda ha convertit el Sónar en un festival anglès, encara que sense fang. La gespa artificial ha quedat xopa en algunes zones, però no prou perquè els més aventurats iniciessin els jocs amb l'aigua que han caracteritzat cites com Glastonbury. La concurrència, en bona mesura estrangera i, com ha assenyalat Enric Robles, “acostumada a la pluja, perquè en tots els seus festivals plou” es va limitar a aixoplugar-se a les tres carpes que es distribueixen pel Village i esperar al fet que amainés.