Jo vaig treballar per a Torbe

Quan ja no podia contenir les arcades i corria cap al bany plorant per vomitar, el càmera la seguia fins allà i continuava filmant. Un centenar d'homes havien practicat sexe oral amb ella, un darrere l'altre. La noia, com tantes abans, venia d'Ucraïna, i segons expliquen algunes companyes, no tenia molt clar quin era el tracte. Tampoc quants diners anava a guanyar ni què havia de fer. “Quan veien allà tots aquells homes es quedaven terroritzades. N'hi havia fins a 100. Moltes vegades havíem de baixar nosaltres a comprar una ampolla de vodka o alguna cosa així perquè s'emborratxessin i poguessin fer l'escena”, relata Isabel, una de les actrius que treballava des del 2014 -i fins a dues setmanes abans de la seva detenció- amb Ignacio Allende, més conegut com Torbe, l'empresari del porno imputat i empresonat per delictes d'abusos sexuals, difusió de pornografia infantil i tràfic de persones.

Isabel, de 22 anys, va començar a treballar voluntàriament amb Torbe. Com totes les espanyoles consultades per aquest diari. Li agradava el sexe, explica, i li va semblar una manera fàcil de guanyar diners. Li van oferir un pack d'escenes amb desenes d'homes a la vegada per les quals cobrava 100 euros. A més, la van posar a fer webcam per hores. “Al principi em tractava bé. Però després, com que ja no li servia perquè em tenia explotada, em va anar arraconant. Em va començar a tractar malament. Seguia anant als bukakes (escenes amb diversos homes ejaculant sobre una dona) com a mamporrera darrere de les càmeres”, recorda.

Quan veien aquí tots aquells homes es quedaven terroritzades. Havíem de baixar a comprar-los una ampolla de vodka perquè s’emborratxessin i poguessin fer l’escena”, relata una treballadora

Però el problema, relata aquesta extreballadora de Putalocura (la productora de Torbe) i dues companyes més amb les quals ha parlat EL PAÍS, va començar quan Torbe va començar a rodar escenes per a un empresari ucraïnès anomenat Boris. “Portaven noies d'aquest país que no sabien ni parlar espanyol. Però Mila, una dona que parlava el seu idioma, els exigia que tinguessin sexe oral amb desenes d'homes i no les deixava parar quan ho demanaven. Volien que les noies ho passessin malament, que tinguessin cara de sofriment. Que ploressin”, recorda Inés (nom fals), una d'aquelles noies, que va conèixer Torbe quan només tenia 18 anys i va estar vivint a casa seva una temporada.

Aquells rodatges els protagonitzaven només les ucraïneses que enviava el tal Boris. Ningú el va veure mai, només la dona que treballava per a ell "com a secretària". "A les noies espanyoles les tenia fent de mamporreras -preparant els homes entre bastidors abans de sortir amb les noies-. Hi havia una olor insofrible, i feia una calor terrorífica. Tot per 50 euros. Era fastigós. En feia dues a la setmana i així podia tenir un petit sou fix. A nosaltres ens donaven a entendre que el que es gravava aquí era per a una productora russa. Però després els vídeos no els vèiem pujats enlloc. Crec que simplement els venien a un particular”, assenyala Isabel.

Analítiques falses

Moltes dones es van negar a seguir tenint sexe oral quan van descobrir que les analítiques que els mostraven abans de les escenes eren falses. O almenys, que no cobrien totes les malalties que els havien assegurat que podien descartar. “Només eren per a fongs, ens en vam assabentar molt més tard. Ens ho van explicar un dels nois que acudia a les escenes i el càmera. A mi em van contagiar clamida [una malaltia de transmissió sexual", assenyala Inés. "Ens deia que no passava res, que aquestes malalties es guarien amb una pastilleta", ressalta Isabel.

Totes les noies espanyoles havien de gravar sempre algunes escenes amb Torbe. “Vivia sol i de vegades s'enduia alguna noia a casa. Només havies de tenir sexe amb ell per a les escenes, però si t'hi negaves et feia fora de la productora”, recorda Inés. Segons aquesta versió, cap de les actrius tenia contracte i cobraven sempre en negre. “Però ens exigia exclusivitat. Si gravàvem amb algú més ens feia fora. Si no arribàvem a les hores de la webcam, també”.

Portaven noies d’Ucraïna. Elles no sabien exactament a què venien.  Volia que les noies ho passessin malament, que tinguessin cara de patiment. Que ploressin”, recorda una exactriu de la productora

El negoci de les webcam era l'altra pota de l'empresa. Algunes noies denuncien ara que havien d'estar 10 hores al dia connectades per arribar als objectius que els marcava. Mireia (nom fals) va treballar durant un temps a Putalocura com a noia webcamer (consisteix a tenir cibersexe amb els clients que paguen per minuts per connectar-se amb elles a través de la web d'una determinada empresa que s'endu un percentatge). Quan li va començar a anar bé, va voler marxar i instal·lar-se pel seu compte. “Vaig tenir molts problemes. Em va amenaçar de revelar el meu nom real i penjar fotos de la meva cara (ella no ensenyava el rostre)”, recorda. Finalment va canviar d'empresa, però no vol saber res d'aquella època ni tenir cap relació amb Nacho, com anomena Torbe.