Habitatge; dret social o producte especulatiu?

El juliol del 2015, després d'una dura crisi que havia colpejat milers de famílies desarrelant-les de les seves llars, el Parlament es feia ressò del clam d'una majoria ciutadana. Naixia la Llei 24/2015 per unanimitat. Aquesta llei recollia els preceptes més importants de la ILP contra els desnonaments que va rebre 143.380 signatures. Entre les novetats més importants, el dret a rebre una oferta obligatòria de lloguer social abans del desnonament, el dret a rebre ajudes per al pagament del lloguer, el dret a ser reallotjat, o el dret de les Administracions a obtenir cedits durant tres anys els pisos buits dels bancs per a les famílies amb necessitats d'habitatge.

La pressió ciutadana va aconseguir modificar alguns dels efectes devastadors que, sobre l'habitatge i l'increment artificial del seu preu, va produir la llei de liberalització del sòl. El Govern de Mariano Rajoy va presentar un recurs d'inconstitucionalitat que qüestionava més de la meitat de l'articulat i assestava un cop mortal al corpus central de la bona llei que anteposava l'habitatge com un dret social abans que com una propietat o un bé exclusivament privat. La llei catalana reforçava la mediació prèvia al judici de desnonament, però el recurs l’anul·la per preservar la llei processal, única en el conjunt de l'Estat, a càrrec clar, del dret que protegia el feble. El recurs evita que es pugui cancel·lar el deute amb el lliurament de l'actiu, una demanda que suposava l'autèntic cavall de batalla de la lluita ciutadana que va impulsar la ILP i que torna a posar la corda al coll d'aquells que, a més de perdre l'habitatge, no sufraguessin el seu deute amb el sector més subvencionat del nostre país, el financer. Un altre dels retrocessos és que els grans propietaris de pisos podran mantenir buits durant el temps que els plagui els seus habitatges, ja que no tindran l'obligació d'oferir-los en lloguer social si romanen en desús al llarg d’espais de temps perllongats. La llei 24/2015 recollia, també, una de les solucions als desnonaments.

Davant l'impagament, l'inquilí tenia la possibilitat d'acollir-se a un lloguer social que el propietari havia d'oferir de forma transitòria. Aquest aspecte suposava un avenç en la concepció de l'habitatge com a dret, i no com a bé amb el qual especular. El recurs i la posterior suspensió, suposen un retrocés en el dret a l'habitatge. Un dret fonamental que dóna accés a altres drets. Sense habitatge, no hi ha autonomia personal, i sense autonomia personal és molt difícil parlar de benestar i de dignitat de la persona. Com ens recorda Kant, la dignitat és un atribut humà que ens remet a la persona com a finalitat, no com a instrument. En matèria d'habitatge s'ha legislat des de la seva accepció de propietat, i això a costa de limitar el seu accés o de negar-ne directament el dret, utilitzant les persones com un producte més d'un sistema econòmic i institucional que ignora la seva responsabilitat de l'interès general.

Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector.