El Reus es vesteix de plata

El papa Benet XIII d’Avinyó (segle XIV) va ser famós per la seva tossuderia. El personatge tenia tanta obstinació fora de mida que els seus contemporanis van idear la màxima "tretze són tretze" per descriure les trobades obstruïdes d’entestament. El clergue, més conegut com Papa Luna, va residir durant anys a Reus.

L’ascens a Segona Divisió A assolit aquest diumenge pel Club de Futbol Reus Deportiu és una mostra de la tossuderia que es conrea en aquestes contrades. Els roig-i-negres pugen a la categoria de plata després de patir una temporada esquitxada de contrarietats i després de derrotar en el play-off el rival més temible de les eliminatòries de campions de grup: el Racing de Santander. Ja a l’anada, la tradició de Primera que conserven els càntabres i un Sardinero satisfet amb 17.900 espectadors no van intimidar el Reus, que va clavar una estocada letal (0-3) al conjunt que entrenen Munitis i Colsa. Aquest diumenge, a la tornada i davant de la seva afició, el Reus s’ha tornat a imposar (1-0) i ha confirmat la consecució d’un assoliment inèdit en el seu centenari historial.

Natxo González, el tècnic, s’havia passat la setmana advertint de la temeritat que seria caure en relaxacions. No li ha calgut improvisar un mètode perquè mantenir la tensió dins del grup al llarg de l’any ha estat el seu principal desafiament. L’equip ha anat a rebuf del filial del Vila-real i només una punxada del minisubmarí groc davant de l’Espanyol B en l’última jornada de lliga regular va catapultar el Reus al liderat i a la consecució del campionat. Un títol que concedeix el privilegi de poder ascendir en una eliminatòria a cara o creu i oblidar-se de fatigoses lliguetes. L’any passat el Reus va caure en el play- off contra el Racing de Ferrol sense gairebé mostrar oposició. Una derrota que va coure doblement perquè el veí Nàstic de Tarragona sí que va ascendir amb solvència.

El segon intent ha estat el bo. Aquesta temporada, més enllà de no defallir seguint la roda d’un Vila-real B que durant fases de la competició semblava inexpugnable, el Reus ha patit xacres domèstiques successives. La més dolorosa, la retirada forçosa del seu capità, Jaume Delgado, a mitja temporada després de ser advertit pels metges que la seva vida estava en perill si seguia practicant esport. En un control rutinari se li va detectar una dilatació anòmala de l’aorta i els facultatius el van impel·lir a córrer zero riscos. El club va plorar el 2010 la pèrdua de Jordi Pitarque, un extrem ràpid de 23 anys que va perdre la vida per mort sobtada després d’un partit.

Altres disgustos els ha causat la magra tresoreria de l’entitat. Fins a dues vegades la plantilla ha comparegut per denunciar els impagaments i per posar al descobert el que van qualificar de "situació econòmica greu". El club, propietat de Joan Oliver, que va ser director general del Barça sota la presidència de Joan Laporta, va assumir la seva responsabilitat i va aconseguir regatejar les tensions. L’equip fins i tot es va permetre una homenada a la Copa del Rei, quan va caure eliminat després de posar en dificultats el flamant Atlètic de Madrid. La competitivitat del grup no s’ha vist alterada i els incondicionals exigus que han assistit amb regularitat al petit estadi municipal han gaudit d’una temporada rodona. Augmentar la massa social és el repte que es marca la directiva per lluir presència en la categoria de plata del futbol espanyol. Aquest diumenge d’ascens el ple ha estat total, però els 5.000 seients del municipal reusenc han tingut moltes clarianes durant el curs. No obstant això, l’Ajuntament i el club ja han pactat començar l’ampliació ben aviat.