_
_
_
_
Vol MS804

L’avió d’EgyptAir va enviar alarmes de fum a bord abans de desaparèixer

Egipte i França indiquen que aquestes alertes són insuficients per determinar què va passar

Carlos Yárnoz
Un passatger llegeix un diari a la terminal d'EgyptAir a Londres.
Un passatger llegeix un diari a la terminal d'EgyptAir a Londres.YANNIS BEHRAKIS (REUTERS)

L'avió Airbus 320 d'Egyptair que va desaparèixer dijous passat al Mediterrani va enviar al centre d'operacions de la companyia almenys tres alarmes de la presència de fum a bord. Les alertes es van registrar només uns minuts abans que l'aparell desaparegués del radar i deixés d'emetre senyals.

Les alarmes van ser emeses de forma automàtica a través del sistema ACARS (Aircraft Communications Addressing and Reporting System), que envia de forma contínua al centre d'operacions de la companyia les dades de vol i les possibles incidències. L'existència d'aquestes alarmes va ser difosa per diversos mitjans nord-americans que citaven un portaveu egipci com a font i aquest dissabte ha estat confirmada a France Presse per una font del centre d'investigació d'accidents aeris de França (BEA, Bureau d´Enquetes et Analyses).

Más información
L’avió d’EgyptAir es va estavellar a la zona més profunda del Mediterrani
EgyptAir confirma la troballa de les restes de l’avió al Mediterrani

En els missatges automàtics rebuts per la companyia s'indica en dues ocasions que hi ha fum al lavabo proper a la cabina dels pilots. Una tercera alerta assenyala que també hi ha fum al sistema electrònic de control de l'avió. Entre els missatges automàtics de l'ACARS en aquests minuts previs, uns altres indiquen errades en el pilot automàtic de l'avió, en el sistema de desglaç d'una finestreta de la cabina de pilots i en el mecanisme d'obertura d'una altra finestreta de la mateixa cabina. Tots aquests missatges es van rebre en un espai curt de temps poc abans que l'Airbus desaparegués.

Els experts coincideixen que, malgrat que les dades són significatives, no expliquen per si sols l'ocorregut, i que, per determinar les causes de la catàstrofe, és necessari trobar restes de l'avió i, sobretot, les dues caixes negres de l'aparell. De fet, ni al centre operatiu de la companyia ni en cap centre de control dels països propers a la catàstrofe es va rebre cap comunicació d'emergència o perill d'accident per part dels pilots de l'avió.

Després del sinistre, no existeix cap hipòtesi sobre què va poder passar. "Totes les hipòtesis segueixen obertes", repeteixen els dos governs més afectats, els de França i d'Egipte, origen i destinació del vol. Encara que les autoritats egípcies donen versemblança a la hipòtesi d'un atemptat i les franceses no el descarten, cap organització s'ha responsabilitzat de la catàstrofe fins aquest dissabte. Difícilment el fum detectat el va poder causar una bomba, perquè en aquest cas no s'havien emès les alertes durant almenys dos minuts, que és el que figura al centre d'operacions d'Egyptair.

D'altra banda, pilots d'avions Airbus A 320 similars al sinistrat comenten que, en cas que el sinistre hagués estat originat per una greu errada tècnica, tampoc encaixa en aquest cas el comportament de l'avió. Segons el Govern grec, l'aparell va iniciar un brusc descens i, abans de perdre's al radar, va girar bruscament 90 graus a l'esquerra i, de seguida, 360 a la dreta. Els experts coincideixen que aquestes brusques maniobres només es poden deure a una acció provocada o bé pels pilots o bé per un fet per determinar a l'interior de l'aparell.

Una tesi amb la qual treballen aquests pilots consultats és que tot va poder desenvolupar-se arran d'un incendi en el sistema elèctric de l'avió que està sota el lloc dels pilots i del lavabo proper a la cabina. En cas de fum a la cabina, el procediment a seguir pels pilots consisteix en iniciar un immediat descens d'emergència per arribar a una altitud en la qual sigui possible obrir les finestretes de la cabina -probablement van intentar obrir-ne una- i respirar aire de l'exterior. Durant aquesta maniobra, els pilots -com els passatgers- es posen màscares d'oxigen. Alhora, el comandant o el copilot han d'iniciar la desconnexió, un per un, dels sistemes electrònics per intentar eliminar l'origen del fum.

En aquestes circumstàncies, en ple descens, l'avió augmenta ràpidament de velocitat i resulta difícil controlar-lo. "En cabina, el soroll és ensordidor", expliquen, la qual cosa explicaria que els pilots, amb la boca tapada a més per les màscares d'oxigen, no comuniquessin cap emergència per ràdio. Aquest augment brutal de velocitat pot provocar la ruptura d'alguna peça clau de sustentació de l'avió -un tros de l'ala, un timó...-, la qual cosa explicaria els dos girs bruscs d'última hora.

Els pilots consultats precisen que, quan s'entrenen en simuladors de vol, l'exercici a partir de la presència de fum a la cabina procedent del sistema elèctric de control "és el més complex de tots".

Arran de la desaparició de l'avió, França està revisant i analitzant tots els seus sistemes de seguretat als aeroports i ha redoblat la vigilància. Aquest dissabte, la terminal Oest de l'aeroport d'Orly s'ha buidat en part a causa d'una amenaça de bomba i han estat clausurats els accessos a la mateixa, segons ha comentat una passatgera que es dirigia al lloc.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_