Rajoy acusa el Parlament català de “menysprear les víctimes d’ETA”

El president en funcions, Mariano Rajoy, ha viatjat aquest dissabte a Durango per homenatjar els regidors del PP durant els anys durs d'ETA i alertar contra “els extremistes que ara tornen a aparèixer en la política espanyola”. El líder del PP ha acusat el Parlament de Catalunya de “menysprear les víctimes” per acollir aquesta setmana a Arnaldo Otegi. “Es van rendir a la CUP i als extremistes”, ha lamentat. També ha dirigit dures crítiques als diputats bascos que van acomiadar amb aplaudiments Hasier Arraiz, president de Sortu inhabilitat per pertinença a la banda terrorista. “Podran aplaudir-lo, ovacionar-lo, riure's de molta gent, però mai tindran la raó legal ni moral”, ha assegurat Rajoy. “Quan veiem que institucions alberguen persones com Otegi que tant patiment ha causat només podem reafirmar el nostre compromís que ni els terroristes ni els seus còmplices es veuran legitimats mai”.

El líder del PP ha aprofitat el lliurament del premi Jesus Mari Pedrosa, assassinat per ETA fa gairebé 16 anys, per homenatjar els regidors del seu partit que “mai es van acovardir davant del terror”. “Així hem doblegat ETA i així hem quedat vacunats per sempre contra la intimidació de radicals i extremistes que ara tornen a aparèixer a la política espanyola”, ha dit.

El president en funcions ha insistit que la derrota de la banda terrorista “ha estat un triomf de la llei”, però ha advertit contra els que pretenen ara imposar el seu relat i justificar de manera retrospectiva quaranta anys de violència. “Tenim el deure de fer que ETA deposi les armes i no només deixi d'actuar, sinó d'existir. I tenim el deure de recordar. De dir a les generacions més joves que la nostra democràcia es va guanyar amb el més alt dels preus”. El recent experiment promogut pel Govern basc a les aules basques mostrava sorprenents llacunes en el grau de coneixement dels joves sobre el passat violent.

En la mateixa línia, el president del PP basc i ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, ha acusat el PNV de tenir “mala consciència” i “abraçar-se i enaltir els qui han estat inhabilitats per pertànyer a una banda terrorista”. “Jo he passat molta por. Hi havia dies veritablement durs. Per això és molt més bonica ara la sensació de llibertat, poder dir: ‘Tu ets un assassí i has perdut'. Estan derrotats i l'única cosa que se'ls demana és que no falsegin la seva derrota”.

“La gent ens tenia por”

Carmen Carrón, regidor a l'Ajuntament de Bilbao, va recordar la seva etapa com a edil al municipi de Derio, entre el 1999 i el 2007. “Em vaig afiliar al PP el 1996 com a acte de rebot a l'assassinat de Gregorio Ordóñez. No tenia cap relació amb la política. Van ser uns anys molt durs per a tots els regidors del PP i del PSOE. La gent no s'atrevia a apropar-nos a nosaltres per por. No vaig aconseguir conèixer cap dels meus votants perquè ningú s'apropava. Vaig estar 16 anys amb escorta. Quan vaig conèixer el que ara és el meu marit vaig haver de dir-li que seriem tres i em vaig casar fora del País Basc perquè no volia passar aquest dia envoltada dels escortes dels meus convidats. Encara que ara intentin reescriure la història, hem d'estar molt contents pel que vam fer i defensar la memòria dels nostres companys”, va dir.

Florencio Domínguez, director del memorial de víctimes, va recordar com una vídua del terrorisme havia explicat durant anys que el seu marit havia mort en un accident de trànsit perquè no volia que se sabés que eren víctimes d'ETA. “Això et convertia en un empestat social. I les víctimes es feien invisibles o marxaven fora”. Ara, va explicar, “s'ha obert una pugna per tractar de condicionar el relat dels anys passats, per diluir la responsabilitat dels terroristes i justificar-la de manera retrospectiva. Hi ha una feina de pedagogia a fer. Enfront de la temptació de passar pàgina i oblidar hem de defensar la necessitat del record. Que no es pugui dir que les víctimes d'ETA van morir en va i que els supervivents els oblidem”.