La promesa del càrrec de Puigdemont sense acatar la Constitució és legal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la fórmula amb que van prometre el seu càrrec el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers del Govern, en entendre que no tenien "obligació legal" d'acatar la Constitució ni l'Estatut en la seva presa de possessió.

En una acta, el TSJC ha acordat no admetre a tràmit la denúncia presentada per Unión Cívica Española-Partido por la Paz, Reconciliación y Progreso de España contra Puigdemont, els consellers, el secretari general de Govern, Joan Vidal, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per la fórmula de promesa que van utilitzar quan van assumir els seus càrrecs.

L'acta sosté que la fórmula amb la qual els membres del Govern van prometre complir les seves funcions, que va eludir acatar la Constitució i expressar lleialtat al Rei, "no té rellevància d'efectes penals", atès que en la normativa no consta cap "regulació específica" sobre aquest assumpte.

Puigdemont va assumir el seu càrrec el passat 12 de gener davant de Carme Forcadell, prometent "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representada pel Parlament", sense cap al·lusió a la Constitució Espanyola ni al Rei. Dos dies després, van ser els consellers del Govern els que van prometre complir les obligacions del seu càrrec "d'acord amb la llei", "al servei de Catalunya" i amb "lleialtat al president de la Generalitat".

La denúncia d'Unión Cívica, inicialment presentada als jutjats de Saragossa però que va acabar en mans del TSJC en afectar aforats, acusava dels delictes de prevaricació i desacatament a l'autoritat els membres del Govern i la presidenta del Parlament per acceptar la seva fórmula de promesa del càrrec.

La sentència sosté que ni l'Estatut d'Autonomia ni el Reglament del Parlament "regulen o contemplen l'ús o no de cap fórmula concreta de jurament o promesa", per això aquesta qüestió "queda dins de l'àmbit exclusiu de l'activitat parlamentària".

És més, recalca l'acta del TSJC, aquesta normativa, així com la Llei de Presidència de la Generalitat i del Govern, no estableix "ni tan sols" que els membres de l'executiu català, en ser nomenats, "hagin de jurar o prometre els seus càrrecs ni, per tant, hagin d'utilitzar cap fórmula de jurament o promesa".

El tribunal precisa a més, que, en el cas que hi hagués algun "defecte" en la fórmula de promesa emprada pels membres del Govern, "això només podria afectar la validesa de l'acte en si, però mai donaria lloc a la configuració d'un il·lícit penal".

També el TSJC ha decidit no admetre a tràmit una altra denúncia per falsedat documental i intrusisme professional que va presentar la mateixa associació contra Puigdemont per fer constar en el seu currículum oficial que és filòleg i periodista, quan la seva màxima graduació és la de batxiller i no té llicenciatura.

La denúncia incloïa un fragment de la biografia de Puigdemont que publica la pàgina web del Govern de la Generalitat i que sosté que el president de la Generalitat "va cursar estudis en Filologia Catalana al col·legi Universitari de Girona" i "va desenvolupar la seva carrera periodística especialment a 'El Punt', on va arribar a ser redactor en cap".

El TSJC fa seus els arguments de la Fiscalia, que es va oposar a l'admissió de la denúncia, i raona que la pàgina web de la Generalitat no ha estat redactada per Puigdemont i que, a més, a la mateixa no s'afirma que obtingués la Llicenciatura de Filologia Catalana, sinó que "va cursar estudis de Filologia Catalana", sense precisar que els acabés.

"Pot admetre's que indueix o pot induir a confusió els lectors de la pàgina web, i fins i tot que l'esmentada confusió pugui tenir un propòsit interessat, però el cert és que en cap moment s'afirma que el denunciat sigui Llicenciat en Filologia Catalana", recorda l'acta, reproduint així un argument de la Fiscalia.