El Govern espanyol no impugnarà la presa de possessió de Puigdemont
L’Advocacia de l’Estat afirma que el president ja va acatar la Constitució quan va assumir el càrrec de diputat
El Govern espanyol no recorrerà al Tribunal Constitucional la fórmula que va utilitzar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per prendre possessió, perquè entén que no seria estimada ja que va jurar la Constitució quan va assumir el seu escó al Parlament. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que malgrat que la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) estableix l'obligació de jurament o promesa respecte dels càrrecs electes, no es recull en els mateixos termes a l'Estatut.
Així, Sáenz de Santamaría va recordar que Puigdemont va complir l'obligació estipulada a la LOREG d'acatar la Constitució “quan va accedir al seu lloc al Parlament” i va retirar, per tant, la seva acta de diputat. La vicepresidenta va afegir que l'Advocacia de l'Estat, a la qual va definir de molt rigorosa, ha considerat que “en aquest punt i a causa dels precedents i la jurisprudència del Tribunal Constitucional” el recurs no seria estimat per un tribunal ordinari, que “seria l'encarregat de veure-ho en aquest cas, entenent a més que el senyor Puigdemont va dur a terme el jurament constitucional en el moment de la seva elecció”.
El Govern espanyol va encarregar a l'Advocacia de l'Estat que estudiés la fórmula utilitzada per Puigdemont en la seva presa de possessió, per si el fet de no haver acatat la Constitució era mereixedor d'alguna acció per part dels serveis jurídics. Puigdemont va prometre el càrrec amb “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representada pel Parlament”, però va obviar la Constitució i el Rei, tal com hi havia costum de fer fins ara.
Els serveis jurídics del Parlament estaven convençuts que la fórmula d'acatament era legal en no estar establert a l'Estatut ni a la llei del president com s'ha d'assumir el càrrec de presidència. La majoria de catedràtics consultats per aquest diari van coincidir en aquest diagnòstic en sostenir que l'accés a l'exercici d'un càrrec públic és un dret fonamental amb reserva de llei orgànica, que encara no s'ha desenvolupat. La norma només s'ha desplegat per als càrrecs legislatius i del Poder Judicial, però no per als de caràcter executiu com el cas de Puigdemont, que ja va prometre el càrrec per la seva condició de diputat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.