Leopoldo Rodés, l’home que odiava la mediocritat

Filantrop, mecenes, líder, amic, company i mestre van ser alguns dels qualificatius que es van poder sentir ahir durant l'acte en el qual el pòrtic interior del Macba passava a anomenar-se Atri Leopoldo Rodés Castañé, en reconeixement a un dels principals impulsors culturals que ha tingut Barcelona en dècades i artífex d'aquest museu que va començar a gestar-se el 1987, després d'un encàrrec personal de l'alcalde Pasqual Maragall. L'acte privat, organitzat per la Fundació Macba, entitat que va presidir Rodés fins a la seva defunció el passat mes d'agost, va reunir ahir més de 300 persones, un acte que va transformar durant unes hores l'aspecte habitual de la plaça dels Àngels. Al voltant de les 13.00 no hi havia ni un sol skater i en lloc seu una desena de cotxes d'alta gamma ocupaven part de la plaça, cosa que va estranyar tots els ciutadans que passaven per la plaça. “Deuen ser peixos grossos”, deia un dels joves.

A l'atri no s'hi cabia, i a poc a poc s'afegien noves files de cadires. Durant l'acte, mitja dotzenes de persones van lloar la figura de Rodés. Ainhoa Grandes, la seva vídua, i presidenta de la fundació des del novembre, va parlar del Rodés filantrop, de la seva capacitat de lideratge i impulsor de nous projectes, destacant la seva capacitat d'implicar la societat civil. Persones com les que ahir no van voler perdre's l'homenatge, entre els quals es trobaven molts dels directors dels grans equipaments de Barcelona, germans del Macba, però també responsables culturals de la ciutat, a més d'un bon nombre d'empresaris “de tota la vida”, com deia una convidada. Per Grandes, que va definir el Macba com “el somni de Rodés”, una de les seves màximes obstinacions era que Barcelona no cedís al provincianisme”, una cosa que “havia aconseguit amb aquest museu”.

Ferran Barenblit va destacar l'orgull de treballar en aquest museu, però va admetre la seva pena per haver-hi aterrat (va ser nomenat director al juliol) sense temps de treballar amb Rodés. El patró fundacional Mariano Puig, de la multinacional espanyola de la moda i el perfum, va fer una de les intervencions més emotives en recordar els 50 anys d'amistat que els unien i va recordar com Rodés i Ferrer Salat van buscar els 1.000 milions que necessitaven per tirar endavant els Jocs Olímpics i com li “agradava marcar el pas”. Ferran Mascarell va parlar com a amic i exconseller de Cultura i, després de revelar que s'havia considerat una altra ubicació per al Macba “en un solar a la cantonada entre la Via Augusta i la ronda del Mig”, va afirmar que la decisió final va ser “el millor lloc”. El conseller actual Santi Vila va destacar la virtut de Rodés de “fer possibles els seus somnis”; el president del patronat de la Tàpies, Xavier Antich, va destacar la gratitud del col·leccionista i Esther Giménez-Salines, exrectora de la Universitat Ramon Llull, va recordar el període en què Rodés va presidir el patronat de la URL. “El que no suportava era la mediocritat”, una cosa en la qual va incidir també el seu fill Ferran Rodés. “No tolerava la gent mediocre. No transigia amb ells. Els veia venir d'una hora lluny”.