Puigdemont busca un front amb els alcaldes contra la pobresa energètica

El restabliment del diàleg entre el Govern i la Generalitat no va aconseguir evitar ahir el recurs contra la llei catalana antidesnonaments i de pobresa energètica. El Consell de Ministres va aprovar portar davant del Tribunal Constitucional (TC) cinc dels seus articles, que estableixen mecanismes per evitar l'emergència habitacional, argumentant que la decisió ve motivada només per arguments jurídics. El president català, Carles Puigdemont, va dir que la decisió dóna un “cop de porta” no al seu Govern sinó a “les famílies més necessitades” i buscarà un front comú contra la pobresa juntament amb els alcaldes catalans. La suspensió cautelar acaba amb l'obligació dels grans tenidors a oferir lloguer social, entre d'altres coses. No obstant això, el govern no va objectar l'apartat referent a les famílies que no poden pagar els subministraments.

La vicepresidenta en funcions Soraya Sáenz de Santamaría va explicar que la llei 24/2015 vulnera competències estatals sobre legislació processal i concursal en fixar la mediació extrajudicial prèvies al desnonament. El Govern, citant un informe perceptiu del Consell d'Estat, també veu inconstitucionals l'obligació als grans tenidors a oferir un lloguer social a un afectat per un desnonament o la cessió obligatòria per tres anys de pisos buits. En definitiva, recorre els aspectes que feien corresponsable la banca i els grans propietaris d'habitatge.

“No és possible tenir legislacions asimètriques i que hi hagi uns drets o no depenent del territori on estiguin els béns. Cal garantir la igualtat dels espanyols”, va insistir Sáenz de Santamaría en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La llei basca d'habitatge també va acabar al TC. El Govern tampoc va utilitzar la seva potestat per no demanar la suspensió cautelar.

Diners de subministradores

El president Carles Puigdemont va criticar durament la decisió i va recordar que es buscaran vies alternatives per evitar la desprotecció. “No es pot combatre la pobresa energètica si no hi ha una casa on viure. No han obert la porta a mig fer, sinó que per mi l'han tancat del tot”, va assegurar. Passades les hores i com a resposta a la suspensió parcial de la llei, Puigdemont va convocar per al dimarts al Palau de la Generalitat una reunió institucional i social per defensar "els drets socials dels catalans", segons van assenyalar fonts properes al Govern, que també van confirmar l'assistència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació Catalana de Municipis (FCM) i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

Segons les mateixes fonts, a més de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també aniran a la reunió l'alcaldessa d'Hospitalet, Núria Marín (PSC), l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón (PSC) i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté.

El Govern no va recórrer punts sobre pobresa energètica que molesten a les empresa subministradores, com la concessió d'ajudes a fons perdut a les famílies vulnerables o que s'apliquin descomptes molt notables. També es manté el principi de precaució, és a dir, que les empreses han de verificar la vulnerabilitat d'una família en els Serveis Socials abans de procedir un tall en els subministraments.

En un comunidat, la PAH va acusar el Govern de cometre un “cop d'estat” en ignorar el mandat d'una ILP i d'un parlament autonòmic. “S'han tombat totes i cadascuna de les propostes que s'han fet per acabar amb l'emergència habitacional”, va assegurar.

El Consell de Ministres també va aprovar portar una altra llei davant de l'Alt Tribunal. Es tracta de la 19/2015, que modificava el llibre cinquè del Codi Civil català per incorporar la propietat temporal i de la propietat compartida. Lleis similars d'altres comunitats també van ser recorregudes.