Messi desperta el Barça

Al Barça no li va anar massa bé jugar després del Madrid i de l'Atlètic, que van guanyar els seus partits. Va actuar de manera poruga, afectat per les esforçades victòries dels seus perseguidors, com si hagués confiat en un gol a última hora del Rayo i del Màlaga, convençut que havia perdut el liderat i era el tercer a la Lliga de forma irremeiable, amb independència del partit contra l'Sporting. No va tenir autoritat ni personalitat, lliurat a Messi, l'únic futbolista al qual no li van tremolar les cames en una jornada d'alta càrrega emocional per l'homenatge a Quini, per la festivitat de Sant Jordi i per l'absència de Manel Vic, la veu del Camp Nou. L'estadi va ser presa d'una sorprenent tristesa fins que va comparèixer Luis Suárez per rematar el partit amb el mateix martell que va exhibir a la Corunya. L'uruguaià suma vuit gols en dos partits i vol disputar el pitxitxi (34 gols) i la Bota d'Or a Cristiano. Mancant joc, gols són amors al Barça, també al Camp Nou, un estadi del qual han sortit guanyadors el Reial Madrid i el València

L'Sporting, en canvi, va ser un equip vençut des que va sortir de Gijón i va prescindir de futbolistes com Jony. Abelardo no va voler córrer riscos amb jugadors amenaçats de sanció davant dels partits decisius que li resten per a la permanència amb equips com Eibar, Getafe i Vila-real. No van llençar el partit sinó que van competir en inferioritat, fluixos a les àrees, com va quedar constatat només començar al compàs de Messi. Álex Menéndez va rematar sense fe davant de l'espavilat Bravo una assistència de Guerrero i, poc després, el 10 va tocar de cap a càmera lenta, amb un cop típic de vaselina, una pilota mal rebutjada per Cuéllar. Iniesta va picar el cuir, el porter va sortir amb els punys, encongit i feble, doblegat davant l'embranzida de Suárez, i la pilota va quedar com un barret per la testa de Messi.

El gol, que va ser assumit sense protestar per l'Sporting, va deixar tocat el Barcelona: va haver-hi un moment en què va semblar oferir a l'Sporting la possibilitat de donar per acabat el partit al minut 15 si hi accedia Clos Gómez. Cap blaugrana estava per l'encontre, la majoria jugava amb desídia i no es tenia en peus Neymar. Tampoc hi havia notícies de Suárez i només corria amb sentit Messi.

No hi havia ocasions al marc de l'Sporting ni hi havia profunditat ni velocitat de pilota al Barça. Els migcampistes no elaboraven, no tiraven desmarcatges els davanters i fins i tot tenien dificultats per sostenir-se els defenses davant de la sorpresa del Camp Nou. L'afició va perdre la paciència amb Neymar, que serpentejava per la pista fins que es regatejava a si mateix i perdia l'angle de tir per sort de centrals i porters com Cuéllar. El brasiler va fallar dues rematades de gol senzilles abans que l'Sporting perdonés l'empat en dos trets consecutius que van treure Mascherano i Piqué quan ja estava vençut Bravo. Els nois d'Abelardo van reclamar sense èxit penal de Piqué.

Tres penals

La falta de tensió defensiva, d'intensitat i de control de joc blaugrana van embravir l'Sporting, que va començar a apuntar al col·legiat com a responsable de l'avantatge del Barça. Ni tan sols el descans va espavilar l'equip de Luis Enrique, víctima d'un atac de nostàlgia. No quedava ni rastre del bon futbol associatiu del partit contra el València.

Ningú hagués dit que el Barça guanyava el partit si s'atenia a l'actitud dels jugadors de Luis Enrique. No hi havia més futbolista blaugrana a la pista que Messi. El 10, no obstant això, no trobava la porteria, el partit es consumia de mala manera i l'afició trontollava a la graderia del Camp Nou. Cap jugador simbolitzava millor el mal moment col·lectiu barcelonista que Neymar. Al brasiler li va entrar la por a xutar mentre Vranjes es marcava una zamorana a l'àrea amb el consentiment de Clos Gómez.

El Barça va trigar més d'una hora a resoldre un partit refinat contra l'Sporting. Va necessitar l'equip de l'acceleració de Messi, la passada d'Iniesta i el gallet de Suárez. L'uruguaià va rematar a la xarxa el 2-0 —dedicat a Candela i els afectats per la PKU— i ja no va parar de ficar gols, fins a quatre, per deixar al marcador el 6-0. A l'àrbitre li va donar per xiular penals i no van perdonar ni el 9 ni Neymar. El final del partit va ser tan absurd com anodí va resultar l'inici després de les victòries del Madrid i l'Atlètic. No va haver-hi més fil conductor que Messi. El lideratge del 10, actiu i generós, i la contundència del 9, van alleujar un equip sense espurna, paralitzat des que es va veure tercer a la taula; té una setmana per creure's líder de la Lliga.