Rajoy manté la pugna amb Catalunya i recorre contra tres lleis

Quaranta-vuit hores ha durat la distensió entre el Govern central i el català després de la reunió entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. La decisió de l’Executiu espanyol de recórrer davant el Tribunal Constitucional contra tres lleis catalanes més va caure com un gerro d’aigua freda sobre la Generalitat, que considera que darrere de la decisió es continua amb l’estratègia de “judicialitzar la política”. No obstant això, des de la Moncloa creuen que sí que s’ha fet un gest, atès que no han recorregut contra una quarta llei, l’antidesnonaments, tal com ho va sol·licitar Puigdemont a la reunió.

Els recursos els va anunciar ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va assumir el paper de portaveu a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres a causa de l’absència de la vicepresidenta, que està de viatge oficial. El Govern espanyol en funcions considera que hi ha un conflicte de competències, “però no de fons”, en tres lleis catalanes: la que crea un impost per als pisos que fa dos anys que estan buits; en un article de la norma de governs locals i en les mesures de l’àmbit laboral dins de l’articulat de la llei d’igualtat.

Catalá va intentar treure ferro als recursos i els va inscriure dins de l’“exercici normal de les competències de cada administració pública quan considera que una altra s’ha extralimitat”. La Generalitat, va recordar el ministre, ha presentat 50 recursos davant l’alt tribunal per lleis estatals, mentre que l’Executiu que presideix Rajoy ho ha fet 30 vegades. Arran d’un d’aquests recursos, el Constitucional va anul·lar un decret llei català, pioner a Espanya, que fixava una treva hivernal en el tall de subministraments per a les famílies pobres.

La decisió no va agradar al Govern català, que considera que Rajoy va ignorar directament la petició que dimecres passat li va fer Puigdemont. El president català, d’una banda, va sol·licitar aturar el que considera una judicialització constant de l’activitat legislativa del Parlament i, de l’altra, un acostament per veure com es poden abordar les polítiques per atendre la crisi social. “Els recursos reforcen l’escepticisme amb el qual vam anar a la reunió i ens conviden a continuar amb el full de ruta independentista”, va sostenir ahir la portaveu del Govern català, Neus Munté.

Des de la Generalitat retreuen que, com a mínim, Rajoy no sol·licités la suspensió cautelar de les normes, una potestat que li atorga la llei. El Govern, va explicar Catalá, va decidir demanar-la perquè va considerar que les normes tenen “transcendència suficient”, però va insistir que la porta continua oberta al diàleg per evitar que una altra norma, la llei antidesnonaments i contra la pobresa energètica, sigui també recorreguda. L’últim termini per fer aquest tràmit és el 4 de maig vinent.

Munté va acceptar que el compromís entre tots dos líders s’havia centrat a intentar aturar el recurs de la llei antidesnonaments, però ho considera un gest insuficient. La portaveu creu que els ciutadans no entenen que es recorri contra normes que volen “aplacar els efectes de la crisi o garantir la igualtat”. La llei antidesnonaments va arribar al Parlament gràcies a una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

“Hi ha un absolut marge competencial per a aquestes normes”, va defensar Munté, que també va anunciar que la Generalitat defensarà els textos davant el Constitucional. Catalá va explicar que, en el cas de l’impost dels pisos buits, hi ha una duplicació de gravamen, ja que la Llei d’Hisendes Locals preveu que es pugui recarregar fins a un 50% de l’impost sobre béns immobles als habitatges no ocupats.

De fet, diversos municipis catalans com Sant Feliu de Guíxols (Girona) o Gavà (Barcelona) han posat en marxa aquest tribut estatal. La Generalitat defensa que dins de la seva llei hi ha una disposició addicional que preveu la creació d’un mecanisme per evitar la doble tributació. Munté va assegurar que els 11 milions d’euros que ja s’havien recaptat per l’impost català als pisos buits no corren cap risc i que es faran servir per comprar pisos socials.

Amb diferents nivells d’optimisme, totes dues administracions esperen algun avenç en la reunió entre els dos vicepresidents, Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría, que tindrà lloc la setmana vinent. En aquesta trobada el futur de la llei antidesnonaments serà un dels punts clau.