Millor gols que punts per al Barça a Riazor

El Barça no és un equip de punts sinó de gols, conseqüent amb la nòmina de la seva plantilla, presidida pel trident format per Messi, Luis Suárez i Neymar. Si s'ha de jutjar per la seva actuació a Riazor, la defensa del gol average resulta més estimulant per als blaugrana que administrar la màxima de les diferències que hagi pogut tenir respecte a l'Atlètic (+9) i al Madrid (+12). Atrapat a la taula després d'encadenar tres derrotes consecutives (Madrid, Reial Societat i València) i cedir un empat (Vila-real), el Barça va aturar la seva caiguda amb un marcador rotund la jornada en què es dubtava de la seva condició de líder de la Lliga. Com més pressió, millor va ser la seva resposta, sobretot per part de Suárez, que ja ha marcat més gols que el fenomen Ronaldo l'any de Robson (49 davant de 47). L'uruguaià va ser un martell que va colpejar sense parar les delicades assistències de Messi i el magnífic joc d'Iniesta. Ningú domina el temps i l'espai com Iniesta, la cama esquerra de Messi és única al món i pocs artillers tenen la contundència de Suárez.

Els gols van amenitzar un partit que el Barça va començar a la sala d'espera de Riazor. No era protagonista sinó espectador, previsible en l'alineació i passiu en el desplegament, sense més novetat que la de Bartra, titular per la sanció de Piqué. Tampoc hi havia cap altre marcador per mirar perquè els partits de l'Atlètic i del Madrid començaven més tard i no abans, com era costum, i a la banqueta blaugrana només es trobava a faltar Aleix Vidal, descartat sorprenentment per Luis Enrique. L'entrenador ha decidit que el trident no el toca ni Déu. Així doncs, el Barça guanyarà o perdrà la Lliga i la Copa amb la davantera que va capitular a la Champions després del triplet aconseguit la temporada passada a Berlín. I la insistència del tècnic es va veure recompensada a la Corunya.

Luis Suárez tot just va trigar deu minuts a marcar el 0-1. L'uruguaià no necessita que l'equip jugui bé ni malament per marcar gols, sinó que es mou per instint i per ratxes, com els millors 9. El Barça tocava al peu, sense profunditat ni ritme, molt contemplatiu, pendent de les passades interiors d'Iniesta, quan la pilota va acabar al córner dret de la porteria de Manu. Rakitic va xutar el córner i Suárez va enganxar la pilota amb l'esquerra després de guanyar l'esquena a Sidnei. El central va reclamar una falta que no ho semblava i que Burgos Bengoetxea tampoc va advertir. El gol va animar un Barça espantat. L'equip havia trobat la manera de guanyar un partit vital a partir de la jerarquia d'Iniesta i de la bota de Suárez. El charrúa va repetir poc després, habilitat pel toc de Messi, en una acció iniciada de nou per l'excel·lent Iniesta.

Suárez va perdonar fins i tot el 0-3 abans del descans quan el Barça ja havia aconseguit domar el partit malgrat la seva manifesta inestabilitat defensiva, expressada en el dispers Alves. El Deportivo no va saber rematar les seves reiterades arribades propiciades per la poca intensitat del Barça. Bravo gatejava, Bartra acovardia i Borges no l'encertava. Molt feble a la seva àrea, imprecís i nerviós, el Barça va estar, en canvi, especialment lúcid en les transicions d'Iniesta i en el cop de Suárez. El segon gol va convertir definitivament el partit en un monòleg blaugrana, ja que el Deportivo es va quedar paralitzat.

Els gols van anar caient gradualment al marc de Manu, el tercer porter de l'equip de Víctor del Amo. Luis Suárez en va marcar dos més, per a un total de quatre, i va fer l'assistència en els de Rakitic, Messi i Neymar. El partit es va posar tan dolç per als blaugrana que es van complir els millors desitjos de la seva afició, com per exemple, que marqués Neymar després de cinc jornades de sequera i que Bartra també veiés premiada la seva actuació: inèdit durant la temporada, el central va expressar la seva qualitat ofensiva amb el 0-7.

Els blaugrana van recuperar les seves millors sensacions ofensives fins a completar un mambo: 0-8. Van tornar a ser contundents a l'àrea després que Suárez acabés amb el bloqueig provocat per la derrota contra el Madrid. Ara que falten quatre partits, el Barça ha trobat el punt d'inflexió necessari per competir pel títol a força de gols.