Qui va disparar a Ester Quintana?

Que Ester Quintana va perdre l'ull esquerre com a conseqüència d'un tret dels Mossos d'Esquadra és un fet que ja ningú posa en dubte. Ho admet el Departament d'Interior, que va arribar a donar fins a mitja dotzena de versions diferents (totes exculpatòries) sobre les lesions que va patir Quintana durant la vaga general del 14 de novembre del 2012. Ho reconeixen, fins i tot, les defenses dels dos policies que s'asseuen al banc dels acusats per respondre per aquestes lesions. Amb un matís: asseguren que no van ser ells, sinó altres agents de la Brigada Mòbil (antidisturbis) els qui van ferir Quintana amb el seu projectil.

Qui va disparar a Ester Quintana? De la resposta a aquesta pregunta dependrà el resultat del judici que, des d'aquesta setmana, se celebra a l'Audiència de Barcelona. La veritat judicial (provisional) sobre aquests fets apunta ara a dues persones: el subinspector Eduard C. i l'escopeter Llorenç B. El jutge que va instruir el cas, la Fiscalia i la mateixa Quintana els assenyalen com a responsables i per això han anat a judici.

Eduard C. i Llorenç B. es jugaran el seu futur a una carta: intentaran crear un "dubte raonable" al tribunal, de manera que els magistrats acabin absolent-los davant la impossibilitat de determinar qui va ser l'autor material de les lesions. Les advocades dels dos agents, Olga Tubau i Lydia Lajara, intentaran demostrar que els seus clients no van ser els autors del tret. Tenen, no obstant això, una dificultat: no tenen a ningú que puguin assenyalar com a culpable, malgrat que durant la investigació judicial es van explorar altres hipòtesis.

Tot i les dificultats inicials per obtenir informació, el jutge d'instrucció va acabar sabent que, al lloc dels fets (el passeig de Gràcia) i a l'hora en què van ferir Quintana (poc abans de les 21.00) van intervenir tres furgonetes dels Mossos. El subinspector Eduard C. era el màxim responsable d'una d'elles, la Dragó 40. El comandament va admetre que va detenir el vehicle al tram entre la Gran Via i el carrer de Casp perquè va veure "aldarulls" (els vídeos que es visualitzaran durant la causa apunten al fet que la zona estava tranquil·la). Sigui com sigui, Eduard C. va admetre haver ordenat el tret de dos salves (projectils sense munició) a la zona perquè el soroll ajudés a dispersar els manifestants.

Unes imatges gravades per la cadena 8TV van permetre apreciar com una altra de les furgonetes (Dragó 414) es va situar també a l'altura de la Dragó 40, i com alguns agents també van baixar del vehicle. Tots els antidisturbis de la Dragó 414, no obstant això, van negar que haguessin disparat salves o munició real. L'anàlisi de les imatges, segons fonts de la defensa, permet apreciar tres sons gairebé consecutius: dos de molt similars (que segons aquestes fonts correspondrien amb les salves ordenades per Eduard C.) i un altre so de naturalesa diferent. "Sembla que hi ha un tercer [agent] que també va disparar, i que va disparar una cosa diferent", afegeixen.

Els mossos processats no tenen proves, diuen, de quin dels seus companys va poder disparar. Tampoc les té el màxim cap policial dels Mossos, el comissari Josep Lluís Trapero, que dilluns, no obstant això, va intentar sembrar el dubte i va advertir sobre la possibilitat que s'acabi condemnant policies innocents.