_
_
_
_
_

Comerciants i veïns, junts per la reforma de la Via Laietana

Un centenar d'organitzacions demana un carril menys de circulació, eixamplar voreres i un pla de foment del comerç

Clara Blanchar
Imatge de la Via Laietana de Barcelona
Imatge de la Via Laietana de BarcelonaCarles Ribas

El clam per la reforma de la Via Laietana de Barcelona —que consisteix a eliminar un carril de circulació, eixamplar voreres i revitalitzar el comerç—, guanya suports. Després de la seva reivindicació inicial, els comerciants de la zona han sumat al seu manifest els grans gremis del sector, les associacions de veïns de l'entorn, el sindicat CCOO i les patronals, el col·legi d'Arquitectes, hotels o la Fundació del Palau de la Música. Són més d'un centenar d'organitzacions les que creuen que “és l'hora” de la Via Laietana.

El president de l'Associació de Comerciants de la Via Laietana, Xavier González, ha llançat aquest dilluns dos missatges: que “tots els eixos importants de la ciutat s'han remodelat” i que per a l'executiu de l'alcaldessa Ada Colau “no és una prioritat” modificar aquesta artèria, una reforma que costaria entre sis i vuit milions d'euros, ha afirmat.

El Pla d'Actuació Municipal del Govern municipal parla de “revisar el projecte existent a partir d'un procés participatiu, per convertir-la en un eix cívic que serveixi per connectar els barris”. Un text escarit que, a priori, encaixa amb les peticions del manifest però sobre el qual no hi ha concreció.

La regidor de CiU i exregidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha recordat aquest dilluns que el ple del districte va votar per unanimitat emplaçar Colau a iniciar una reforma “per la qual l'anterior govern ho va deixar tot llest, després d'eliminar els autocars turístics i rehabilitar la plaça de Ramon Berenguer”, entre d'altres actuacions.

El títol del manifest és Per un nou eix cívic, humanitzem la Via Laietana i defensa convertir aquest carrer que creua el districte de Ciutat Vella en la seva idea original quan es va planejar al començament del segle XX: la unió entre el port i la ciutat. El manifest afirma que el carrer s'ha convertit “en tot el contrari a l'objectiu pel qual es va crear: una barrera física, una ferida al cor de Ciutat Vella que provoca que els barcelonins no la sentin seva sinó com una anomalia inexplicable al centre”.

El decàleg que acompanya el manifest recorda que la reforma de la Via Laietana passa de mandat a mandat sense que ningú l'abordi i concreta reivindicacions: frenar la seva desertització (que no tanquin més comerços ni en marxin més veïns) o revitalitzar el teixit comercial vinculant-lo a una millora de l'espai públic i a reformes prèvies, com la del Mercat de Santa Caterina. Sobre la mobilitat, parla de millorar la circulació, una reivindicació que el manifest amplia amb la demanda d'eliminar un carril de circulació: passar dels dos de baixada i els  tres de pujada actuals a dos i dos. Una petició que vincula a la reducció de la contaminació acústica i mediambiental: “Els nivells de soroll [...] superen els valors establerts a l'ordenança municipal”, diu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_