El TC anul·la el decret de pobresa energètica de la Generalitat

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs del Govern contra el Codi de Consum català i ha anul·lat els articles de la citada norma que prohibeixen a les companyies tallar el subministrament de gas i electricitat en cas d'impagament de factures.

La norma recorreguda impedeix que les companyies subministradores tallin, per impagament de les factures, l'electricitat i el gas a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. La sentència considera que aquesta previsió envaeix la competència estatal bàsica en matèria de règim energètic i contravé la legislació estatal, que ha optat per un altre model de protecció dels consumidors vulnerables, que consisteix en el finançament de part del preu del subministrament.

D'aquesta manera, el Constitucional considera que la mesura per a la protecció dels consumidors vulnerables aprovada és inconstitucional en algunes de les seves previsions.

La resolució es produeix amb els vots particulars de la vicepresidenta del Tribunal, Adela Asúa, que ha redactat un vot particular discrepant al qual s'ha adherit el magistrat Fernando Valdés Dal Ré; i del magistrat Juan Antonio Xiol.

L'Estat ha optat "per la protecció del consumidor vulnerable mitjançant un sistema de bonificació a través del finançament de part del preu del subministrament de l'electricitat i del gas i no mitjançant l'establiment de prohibicions de desconnexió del subministrament respecte a aquests clients en períodes crítics, o en uns altres", diu el TC.

Aquesta regulació es projecta sobretot al territori nacional i suposa una "clara opció" per un model de protecció del consumidor vulnerable diferent d'uns altres. La Generalitat no pot, d'aquesta manera, triar aquests altres models, segons diu el Tribunal Constitucional.

Els vots particulars consideren, per contra, que la norma anul·lada no contradiu l'estatal. A més, diuen que la normativa europea preveu la prohibició aplicada a Catalunya i, per això, una comunitat autònoma pot dictar en l'àmbit de les seves pròpies competències les mesures que estimi convenients per donar compliment a l'exigit pel Dret de la Unió.