Els gihadistes retornats de Síria desafien la seguretat a Europa

El belga Najim Laachraoui es va sumar a les files de l'Estat Islàmic a Síria fa tres anys. La tardor passada, el van localitzar en un control de carretera a la frontera austrohongaresa. Dimarts es va fer explotar per matar 14 persones. També un altre kamikaze de l'aeroport de Brussel·les, Ibrahim el Bakraoui, va ser detectat quan intentava entrar a Síria abans de tornar a Europa. Seguir de prop els retornats, entrenats en l'ús i la fabricació d'armes és un dels grans reptes als quals s'enfronta Bèlgica. Almenys 117 gihadistes han tornat al país i 56 més han intentat tornar sense aconseguir-ho, segons el recompte oficial.

Fonts que mantenen contacte amb els retornats expliquen que molts se senten defraudats quan desembarquen a Síria. Que aquella no és la meravella que els havien venut. Uns altres directament tornen amb el cap destarotat. “Es creuen que van a viure la vida del profeta i quan arriben allà, no es troben amb els àngels”, resumeix Benabderrahmane Hoane, Abu Yusuf, un conegut imam reformista de Brussel·les.

Els deceben també les condicions de vida amb què es troben, que reben com una bufetada, explica Ali Abetttouy, un treballador social la missió del qual és dialogar amb joves i dissuadir-los de la fugida. “La gent veu el que passa a Síria i consideren que és una causa justa que volen defensar. Els diuen que allà tindran dones, un jeep, mansions i que a més contribuiran a aixecar el califat. Volen ser supermusulmans”. Abetttouy s'asseu amb els nois a veure vídeos que els arriben a través de la xarxa. La idea és anar desmuntant els clixés que  els extremistes els tatuen al cervell.

Pieter Stockman, coautor de La caravana de la Gihad, on descriuen casos de retornats belgues, creu que si bé la majoria torna decebuda, amb tan sols que un torni amb una missió, per sembrar el terror. Adverteix també que la possible decepció no implica deixar de banda la ideologia califal que els va atreure en primer lloc. “Potser no volen ser a la guerra, però no deixen enrere la ideologia de l'ISIS”.

Un cas clar és el de Michael Younès Delefortrie, també conegut com el forner de el Daesh, que va tornar a Anvers després de passar un mes a Síria fa dos anys i que, preguntat a la seva tornada pels mitjans locals, va dir que no només no se'n penedia, sinó que a més assegurava que quan tingués ocasió tornaria a l'Estat Islàmic. Va escriure també un llibre, ja a Bèlgica, en el qual diu: “Quan vaig tornar de Síria, cap psicòleg ni cap psiquiatre em va preguntar si tenia un traumatisme de guerra, si les imatges em provocaven angoixa. No vaig rebre cap ajuda”. Stockman pensa que el seguiment psicològic és fonamental. “Són gent amb molts problemes. Anar a Síria és només un acte més de desesperació i de buscar un sentit a la seva vida”.

Vilvoorde és una ciutat flamenca propera a Brussel·les que es va donar a conèixer al món per l'alt índex de joves radicalitzats que albergava. Ara s'ha convertit en un referent mundial de lluita contra el radicalisme. El treball conjunt de la mesquita, els treballadors socials i les autoritats municipals han aconseguit frenar en sec la sortida de gihadistes. Ha passat de ser ser, juntament amb Molenbeek, el gran punt de partida cap a Síria, amb 28 combatents en pocs mesos, ha passat a no veure'n sortir a cap des del maig del 2014. Vuit d'ells han tornat.