Els arquitectes de la “desconnexió”

El Govern català té aproximadament un any i mig per crear i engegar les anomenades estructures d’Estat. Les principals són tres: l'Institut de Estudis de l’Autogovern, l'oficina que ha d'encarregar-se de preparar la “desconnexió”; la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana. L’Executiu de Carles Puigdemont vol esgotar primer tot el marge autonòmic que li dóna l’Estatut abans de fer nous passos. La Generalitat ha confiat en tres persones —Carles Viver-Pi Sunyer, Josep Ginesta i Jordi Boixareu— per dissenyar i desenvolupar aquests tres organismes.

La coordinació de les polítiques de la Generalitat per preparar la secessió va a càrrec d'una intricada estructura que busca implicar tots els departaments i mantenir l'equilibri a l’Executiu, amb el control del Departament de Presidència, de Neus Munté, i del vicepresident Oriol Junqueras.

L'Executiu de Puigdemont busca implicar tot el Govern

Munté estarà a càrrec de dos organismes: el principal és l'Institut d’Estudis de l’Autogovern, l'oficina que ha de preparar la “desconnexió” posant en pràctica els informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Està encapçalat per l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer. Vinculat des de fa anys a la Generalitat, va ser l'escollit per Artur Mas per preparar el procés sobiranista des del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que va elaborar 18 informes per preparar la secessió. L'actual president, Carles Puigdemont, ha seguit confiant-hi per als següents passos.

L'ens que dirigeix és una evolució de l'Institut d’Estudis Autonòmics, que ja presidia el mateix Pi-Sunyer. El Govern català ha triat la via de canviar el nom d’un organisme ja existent per evitar un veto del Tribunal Constitucional. La denominació ambigua de l'ens (s'han evitat paraules com “desconnexió”, “independència” o “transició”) també busca esquivar l'Alt Tribunal, que ja va suspendre el nomenament de Pi Sunyer com a Comissionat per a la Transició Nacional.

L'Institut d’Estudis de l’Autogovern assessora la Generalitat i l'execució de les polítiques va a càrrec de la Secretaria de Desenvolupament de l’Autogovern, també sota el comandament de Presidència. L'encarregat de dirigir-la és Víctor Cullell, que va ser assessor de Mas i secretari del CATN.

Junqueras coordinarà tots els departaments per a la secessió. Al seu càrrec queda l’Oficina per a la Millora de les Institucions de l’Autogovern, que dirigeix el politòleg Josep Maria Reniu. Home de confiança d’ERC, ja va treballar al CATN amb Pi-Sunyer. El mateix Junqueras està al capdavant de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’Autogovern, que s'encarregarà de coordinar la tasca de Pi-Sunyer, Cullell i Reniu. Quatre organismes per a un únic objectiu: que no quedi cap cap per lligar en el camí de la independència i que el camí cap a la “desconnexió” sigui controlat pels dos partits a l’Executiu.

També de Junqueras depèn el desenvolupament de l’anomenada Hisenda pròpia. El control de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) torna a passar a les mans d'Economia, després que en l’anterior legislatura estigués sota el paraigua del Departament de Presidència. El llavors conseller Francesc Homs la va confiar a Joan Iglesias, que ha deixat el projecte i ha tornat a la seva plaça d'inspector a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT). Iglesias va idear un model per a una Hisenda que recapti tots els seus impostos inspirat en les administracions tributàries de Dinamarca o Austràlia. No obstant això, l'agència seguia lluny d'esgotar el marge que encara té amb els impostos propis, cosa que s'ha convertit en la prioritat de Junqueras.

El vicepresident ha confiat el desplegament de l'agència a Jordi Boixareu, que el 2013 va ser nomenat per l'exconseller Andreu Mas-Colell director del Programa per a l'aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya. Boixareu, a qui es considera una persona molt més pràctica que Iglesias, era delegat de l’AEAT a Girona des del 2002, quan va ser nomenat pel Govern de José María Aznar. Després va ser confirmat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Oriol Junqueras coordinarà tots els departaments per a la secessió

Boixareu serà l'encarregat de posar ordre a l'agència, desenvolupar el conveni amb les diputacions per crear la finestreta única, assumir la recaptació executiva i la liquidació de tributs. Boixareu estarà sota la batuta de l'actual secretari d'Hisenda, el republicà Lluís Salvadó, una vegada aquest ha assumit el control de l'organisme.

El cervell de la Seguretat Social Catalana és Josep Ginesta, la mà dreta de Dolors Bassa, la consellera de Treball i Afers Socials. El secretari general del departament i màxim responsable de l'àrea laboral de la Generalitat està al comandament del disseny de l’Agència de Protecció Social, un ens que s'encarregarà de gestionar la immensa majoria de les 169 prestacions socials que ara es concedeixen a Catalunya i amb un pressupost anual d'uns 32.400 milions d'euros.

Ginesta, que milita des de fa gairebé 20 anys a ERC, és un expert en relacions laborals i té un màster en negociació laboral per la Universitat de Berkeley. Va aterrar a la Generalitat des de l'àrea laboral de Gesdocument i Gestió Sau (Grup Cuatrecasas) i la seva trajectòria docent l'ha complementat amb diversos estudis sobre sistemes públics de protecció social.

I mentre ell dissenya, uns altres executen. Per donar rellevància a l’Agència, el Govern català va modificar l'organigrama de Treball i Afers Socials. De Bassa depèn directament la Direcció general de Protecció Social i la direcció va ser encarregada a l'advocat i gestor administratiu Joan Ramon Ruiz, que ha treballat a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a Catalunya, en la qual ha estat director de fins a tres administracions: Badalona, Manresa i l'última, la de Mataró. És membre d’Òmnium Cultural i encara que no va ser a cap llista en les últimes eleccions autonòmiques, sí que va participar activament en la campanya. Amb una conferència titulada “Les pensions i l’Estat de Benestar a la Catalunya del futur” va fer presentacions en municipis com Arenys de Munt i Moià.