Obama: “L’embargament s’acabarà, el que no puc dir és quan”

Barack Obama i Raúl Castro han abordat aquest dilluns, en la reunió que han mantingut a l’Havana i en una roda de premsa posterior, les diferències sobre els drets humans i la democràcia. Obama ha dit que la falta de respecte als drets humans és un dels obstacles per a la normalització plena de les relacions, però ha reiterat que el futur de Cuba correspon decidir-lo als cubans i no als nord-americans. Castro ha defensat la sanitat i l’educació gratuïta com un dret humà i ha marcat el límit de l’acostament als EUA en el manteniment del sistema polític que ell encapçala.

Quan un periodista dels Estats Units li ha preguntat per l’alliberament de presos polítics a Cuba, Castro hi ha replicat negant que existeixin aquests presos: “Dóna-me’n els noms”. La roda de premsa d’Obama i Castro, d’una hora, ha servit per veure Castro davant de preguntes incòmodes. En dos moments, un assessor s’ha acostat al podi per aconsellar-lo. Ha contestat una altra pregunta amb una repregunta a la periodista.

Obama intenta aïllar, en la nova relació amb Cuba, els drets humans de la resta d’assumptes en discussió. El president dels Estats Units ha admès el desacord, però també ha dit que els EUA tenen aliats que també governen amb sistemes diferents, i ha esmentat la Xina com un altre país amb el qual hi ha profunds desacords en aquest assumpte i, tot i això, les relacions estan normalitzades des de fa dècades.

Els drets humans, ha dit Obama, no arruïnaran l’acostament però poden alentir-ne el ritme. L’embargament, que depèn del Congrés, “s’acabarà, però del que no estic del tot segur és quan”.

La jornada ha començat amb una ofrena floral al monument al poeta José Martí, heroi nacional de Cuba. La banda militar cubana ha interpretat l’himne dels Estats Units. Obama i les seves delegacions l’escoltaven ferms, la mà al cor, amb l’escenografia revolucionària de la plaça de la Revolución. La plaça és una vasta extensió d’aire soviètic envoltada d’edificis governamentals i amb un rerefons icònic: els relleus a les façanes ministerials dels revolucionaris Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos.

El fet de començar la visita oficial amb l’ofrena a Martí, Obama no només ha seguit la tradició d’altres caps d’Estat que visiten l’Havana, sinó que també ha enviat un senyal fort. “És una manera d’honrar els cubans sense passar per la revolució”, ha comentat després de l’ofrena el periodista Jon Lee Anderson, autor del monumental Che, biografia de referència del Che Guevara. L’ofrena a Martí assenyala el respecte a la sobirania cubana davant les ingerències estrangeres, inclosa la dels EUA. I és un homenatge al pròcer de la pàtria, una figura d’unitat, més enllà de les ideologies, un heroi que no és monopoli de la revolució, venerat a l’Havana i a Miami.

La coreografia de la visita d’Obama és reveladora. No es reunirà amb Fidel Castro perquè no exerceix cap càrrec oficial, però també perquè és, més que el germà petit, el símbol de l’hostilitat envers els EUA. Fins a l’últim minut, hi va haver una discussió sobre la possibilitat de celebrar una roda de premsa conjunta. Els EUA ho demanaven; el Govern cubà s’hi resistia. Al sopar d’Estat de la nit de dilluns no hi ha previstos discursos ni brindis: tot molt sobri, amb poc espai per a les efusions.

Dimarts Obama parlarà al poble cubà en un discurs al Gran Teatre de l’Havana i després es reunirà amb dissidents i representants de la societat civil, tots triats per l’Administració Obama, segons la Casa Blanca. La visita s’acabarà amb l’assistència a un partit de beisbol entre l’equip dels Estats Units Tampa Bay Rays i la selecció nacional de Cuba. El beisbol és l’esport nacional a tots dos països, símbol de la connexió entre els dos pobles que Obama veu com la clau per normalitzar definitivament les relacions entre Cuba i els EUA.