Dalí, dissenyador i escenògraf de Visconti

Vestits de dames i bufons, gorres, sabates que incorporen representacions de conills, ratpenats o coloms i diversos decorats són algunes de les creacions que Salvador Dalí va idear per a la representació teatral de l’obra Rosalinda o Come vi piace —de l’original de Shakespeare As you like it— al teatre Eliseu de Roma el 1948, a càrrec de Luchino Visconti. L’exposició temporal que acull enguany el Castell Gala Dalí de Púbol (Baix Empordà) permet, entre altres coses, contemplar les fotografies de diferents moments de la representació i veure els decorats i els dissenys de vestuari, sabates i attrezzo del geni.

Amb la mostra “Dalí, Shakespeare, Visconti”, que aprofundeix en la relació del geni surrealista amb les arts escèniques, la Fundació Gala-Salvador Dalí ha volgut adherir-se al 400è aniversari de la mort de William Shakespeare.

El juliol de 1948 Salvador Dalí torna a Portlligat (Cadaqués) després de vuit anys d’exili als Estats Units fugint de la guerra. Declara la voluntat de redescobrir el classicisme italià. Viatja a Roma i allà, gràcies a una amiga comuna, Coco Chanel, coneix Luchino Visconti. El director estava buscant “un escenògraf excèntric, un mag” per poder fer “un espectacle sense problemes, un joc, un divertiment musical”, explica la comissària Lucía Moni, cosa que només podia trobar el dramaturg anglès. Dalí va acceptar “entusiasmat” i durant un mes es va submergir, amb màxima llibertat, en la construcció d’un bosc “geomètric” d’arbres “rafaelencs”, entre pastors, cortesans i ovelles.

La mostra exposa

Dues de les pretensions de l’artista empordanès que no es van poder complir van ser precisament que pugessin a escena ovelles vives, però un taxidermista els va acabar posant un mecanisme que els permetia obrir la boca i belar, i el moviment en els vestits de les actrius. Va instal·lar dos ventiladors potents perquè volien que es reflectís el vent. Però les actrius, que es constipaven, s’hi van rebel·lar. Dalí ho va solucionar dissenyant-los uns vestits amb puntes per tot arreu perquè semblés que volaven cap enrere i de costat.

De la col·laboració, en va resultar un espectacle de bellesa extraordinària en què el somni i la fantasia n’eren els elements principals. Visconti i Dalí van donar vida a un somni irreal, un joc meravellós en què, a més, van participar actors que es convertirien més endavant en referents del cinema i el teatre italians.

L’exposició que acull aquest any el castell de Púbol mostra tres obres originals del geni, el dibuix Elefant amb obelisc (1946), l’oli Projecte per a Romeu i Julieta i l’aiguada Estudi per al decorat de Romeu i Julieta, totes dues del 1942. Les dues darreres obres no pertanyen al projecte entre Dalí i Visconti, però complementen l’homenatge a Shakespeare. També hi ha 29 fotografies dels autors, algunes de les quals són Pasquale de Antonis i Tommaso Vasari —en una apareix Visconti mirant-se l’esbós d’un decorat fet per l’artista empordanès— i set documents exposats en una vitrina. Es tracta d’un exemplar de l’edició de luxe del programa de mà del 1948, dos fullets d’època de la representació, el facsímil d’una carta manuscrita de Dalí en què dóna indicacions a Visconti sobre la posada en escena i tres revistes especialitzades en teatre.

Al centre de la sala, una pantalla emet un audiovisual que permet veure un extracte de la sèrie televisiva Per Luchino Visconti, emesa per Raitre el 1987, en què els actors Vittorio Gassman i Marcello Mastroianni recorden anècdotes del 1948.

Visconti va trobar en

La mostra, que es podrà veure des del 15 de març fins al 6 de gener del 2017, no està previst que sigui itinerant. Tot i això, Montse Aguer, directora dels museus Dalí, s’ha mostrat convençuda que al final “acabarà anant a Itàlia”. Ha estat precisament a Itàlia on s’ha dut a terme part de la important tasca de recerca perquè “Dalí, Shakespeare, Visconti” —a la presentació de la qual va assistir el conseller de Cultura, Santi Vila— podria ser una realitat.