Els arxius catalans, a la recerca del temps perdut

Falta d'empatia entre el Departament de Cultura i els professionals dels arxius catalans en els últims cinc anys; poca efectivitat del Consell Nacional d’Arxius, que s'ha reunit només dues vegades, quan ho hauria d'haver fet deu; falta de polítiques i la circumscripció dels arxius al seu paper patrimonialista, abandonant la gestió documental del dia a dia; desídia de la Generalitat en no cobrir la Direcció general d’Arxius des del 2011, any en el qual va cessar Ramon Alberch; necessitat d'iniciar el Registre General d’Arxius, definit per un decret del 2009, però que mai ha arrencat i que donaria una radiografia real de les necessitats dels centres, a més de saber, per fi, si existeixen 323 arxius a Catalunya, o no; potenciació del paper de l’Arxiu Nacional de Catalunya, sense director des d'abril del 2015 i amb un pressupost de 2,8 milions d'euros enfront dels 7,1 milions d'institucions semblants com la Biblioteca de Catalunya...

“Es nota el malestar que hem anat acumulant”, assegura Joan Soler, president de l'Associació d'Arxivers i Gestió de Documents  de Catalunya

Són només algunes de les reivindicacions que els arxivers catalans, reunits en l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC), plantejaran avui al director general d’Arxius, Museus i Biblioteques, Jusèp Boya, recentment nomenat pel conseller de Cultura, Santi Vila. Una reunió que arriba després de cinc anys en els quals les relacions entre el sector i la Generalitat han estat nul·les, “d'autèntica paràlisi del sector” o “d'encefalograma pla”, com la qualifiquen arxivers consultats. Uns anys en els quals es va arribar a demanar, fins i tot, la sortida dels arxius de l'àmbit d'aquest departament per passar a una altra conselleria.

Els arxivers estan cansats que la seva activitat s'associï només a la preservació del patrimoni documental. Des de fa anys, treballen per la conservació de la memòria col·lectiva i individual gestionant la documentació antiga, però, sobretot, la que es genera diàriament en administracions i entitats, en què el paper no sempre és el suport triat, i que acabarà, amb el temps, sent patrimoni. Aquest és un dels reptes més importants que tenen els mil arxivers catalans (dels quals treballen gairebé el 90%); un col·lectiu que considera que no ha tingut el suport de la Generalitat en els últims cinc anys. Però volen que això canviï. Per això, han elaborat un document d'11 punts, que sintetitza les peticions del sector, en el qual demanen reiniciar tot el sistema d'arxius i gestió documental de Catalunya i recuperar el temps perdut.

“Es nota el malestar que hem anat acumulant”, assegura Joan Soler, president de l’AAC, que insisteix en la necessitat de desenvolupar una política clara sobre la gestió de documents que fins ara no s'ha produït i la necessitat d'un Pla Nacional de Preservació Digital que doni resposta a la necessitat de preservar els documents d'avui. “L'imaginari col·lectiu segueix identificant-nos amb la cultura més saberuda, però la nostra feina té més a veure amb la part d'organització de les empreses públiques i privades, l'accés a la informació i amb la transparència que se li reclama a l'Administració”, explica.

En la reunió, es reclamaran polítiques concretes d'arxius i es deixarà de banda la petició del canvi d'adscripció dels arxius de Cultura a departaments més transversals, com Presidència o Governació, seguint exemples d'altres països, com els anglosaxons; una petició que va enfrontar el sector amb l'anterior conseller i el seu equip. “Si manifestes que no vols estar en un lloc, és normal que no hi hagi simpatia”, reconeix Soler.

Un exemple del malestar que denuncia Soler és que no s'hagi tingut en compte els arxius en iniciatives com el Pla Nacional de Fotografia. “Dels 35 milions de fotografies inventariades a Catalunya, 33 milions estan en arxius. No obstant això, en el pla de la conselleria de Mascarell el paper de l’Arxiu Nacional i de la resta d'arxius era subsidiari, només per acollir exposicions i, per tant, només patrimonial”, explica.

A la reunió, els arxivers acudeixen amb la sensació que la situació canviarà. La setmana passada, el conseller Vila, va parlar en la seva compareixença en el Parlament d'arxius i va esmentar, a part que s'acabarà el mapa dels centres comarcals, amb l'obertura dels dos centres que falten (a les Garrigues i a l'Alta Ribagorça), que atendria “la petició sectorial” de nomenament d'un Subdirector General d’Arxius. També va assegurar que el seu departament se sumaria al conveni signat l'abril del 2015 per Governació, les quatre diputacions, les entitats municipalistes i el Consorci de l’Administració Oberta, en matèria de transparència i d'accés a la informació, una altra de les peticions urgents que farà el col·lectiu avui al conseller. Boya ha declinat fer comentaris a aquest diari, a l'espera del desenvolupament de la reunió.