El Regne Unit decidirà en referèndum el 23 de juny si surt de la UE

El primer ministre britànic, David Cameron, ha anunciat aquest migdia, a les portes del número 10 de Downing Street, que els britànics decidiran en referèndum sobre la permanència del país a la Unió Europea el proper 23 de juny. Després d'una reunió del seu Gabinet, la primera que se celebra en cap de setmana des de la guerra de les Malvines, Cameron va confirmar que la postura del Govern és seguir en una Unió Europea reformada.

El primer ministre conservador ha dit que ara correspon als britànics prendre "una de les decisions més importants de les seves vides". "Es tracta del tipus de país que volem ser", ha assenyalat Cameron.

"No estimo Bruseles, estimo el Regne Unit", ha afegit. "La pregunta és estarem més fora de perill i serem més forts en una Europa reformada o caminant pel nostre compte".

A la seva arribada a Londres, recuperades les hores de son, David Cameron ha començat aquest dissabte la seva campanya per mantenir el Regne Unit dins d'aquesta Unió Europea reformada. Una missió en la qual, com va dir divendres, es dedicarà “amb tota l'ànima i amb tot el cor”. El primer ministre s'enfronta l'examen polític més important de la seva carrera: convèncer els euroescèptics del seu propi partit, el seu Gabinet i, en última instància, els votants, que els nous termes negociats a Brussel·les són suficients perquè mereixi la pena romandre al club.

Cameron ha reunit el seu Gabinete a les 10.00 (hora de Londres) ea Downing Street per explicar-los els termes de l'acord aconseguit amb els altres 27 membres que, segons el primer ministre, consolida l'“estatus especial” del Regne Unit a la UE. Els membres del Gabinet van estar dues hores reunits. "Ara cadascun d'ells podrà expressar individualment la seva postura de cara a la campanya", ha anunciat Cameron a la sortida de la reunió. "La meva postura és que l'acord aconseguit a Brussel·les ens ofereix el millor dels dos mons", ha defensat. El Regne Unit, ha insistit, gaudirà d'"un estatus especial" de la UE: "Estarem fora de les parts d'Europa que no funcionen per al nostre país".

La reunió suposa l'aixecament del vot de silenci imposat als membres del Gabinet: ara, amb l'acord en la taula, podran expressar públicament la seva postura.

Quaranta hores de negociació donen per a moltes retallades en la seva llista de desitjos inicial, que ja alguns britànics consideraven insuficient. I el primer ministre ja va rebre el primer cop dur abans fins i tot de sortir cap a Londres: el ministre de Justícia, Michael Gove, vell amic i aliat de Cameron, farà campanya per sortir de la UE. “És un dels meus millors i més vells amics però porta uns trenta anys desitjant que el Regne Unit surti de la UE”, va dir el primer ministre. “Per tant, esclar que estic decebut en saber que no estarem al mateix costat en aquesta discussió vital sobre el futur del nostre país”.

La rebel·lia de Gove podria servir de suport a altres membres euroescèptics del Gabinet per donar el pas i apuntar-se a la campanya per sortir del club, empitjorant així una batalla que ja es preveu dura. “Altres polítics hauran de prendre les seves decisions i fer els seus anuncis”, va reconèixer Cameron. “Però al final és el poble britànic qui decidirà”.

Al matí, Cameron ha rebut una bona notícia: el suport de la ministra de l'Interior, Theresa May. Después d'un discurs molt dur amb la immigració al passat Congrés del Partit Conservador aquesta tardor, s'esperava que la ministra pogués decantar-se per abandonar la Unió. Amb la decisió de May, Cameron s'assegura el suport de les seves dues persones fortes, ella i el canceller de l'Exchequer, que són també els candidats a succeir-lo el 2020, juntament amb Boris Johnson. Tots els ulls estan posats ara al damunt de Johnson, el popular alcalde de Londres, que podria tenir una destacable influència en el vot de molts indecisos i que algunes fonts properes al primer ministre tenen por que segueixi els passos de Gove.

L'acord aconseguit inclou un fre d'emergència que permetrà negar ajudes públiques als treballadors d'altres països membres durant quatre anys, quan hi hagi nivells excepcionals d'immigració i durant un màxim de set anys. Les ajudes als fills de migrants europeus que visquin fora del Regne Unit es pagaran a un tipus basat en el cost de vida del seu país d'origen. Això s'aplicarà immediatament als que arribin al país i a partir del 2020 als 34.000 ciutadans europeus que les perceben en l'actualitat.

L'acord també contempla reformar els tractats per establir explícitament que el requisit de perseguir una unió cada vegada més estreta “no s'aplicarà al Regne Unit”. I es permet a Londres activar un mecanisme d'emergència per protegir la City d'avanços en la integració de l'Eurozona que puguin perjudicar els interessos econòmics britànics.