“Mare nostra que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony”

“Mare nostra que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony, l’epidural, la llevadora...”. Així comença el poema Mare nostra, una versió provocadora de l'oració del Pare nostre, obra de Dolors Miquel i que aquest dilluns a la nit va protagonitzar la polèmica durant la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona. Es tracta d'una adaptació del Pare nostre catòlic, però amb una lletra irreverent que al·ludeix al cos de la dona, a l'avortament i als fills de puta. Res extraordinari en l'obra d'una poeta que va ser premi Ciutat de Barcelona 2005 i que té la dona i la reivindicació dels seus drets en la seva creació, però una cosa poc habitual entre les solemnes pedres del Saló de Cent. Els Premis Ciutat de Barcelona, que cada any atorga l'Ajuntament de Barcelona, volen reconèixer la creació, la investigació i les expressions culturals.

La irreverent poesia va fer enfadar visiblement el president del Partit Popular al Consistori, Alberto Fernández Díaz, que es va aixecar i va abandonar la cerimònia. Ja no va tornar, mentre portaveus de la seva formació confirmaven que el poema no li havia agradat gens. Ell mateix ho va explicar una estona després a Twitter: “No és un tema de creença religiosa, sinó de respecte, i aquí n'ha faltat”. L'incident de la marxa de Fernández Díaz va ser aprofitat per un dels premiats, Óscar Guayabero –que va guanyar el Ciutat de Barcelona al millor disseny–, que va lamentar que al líder popular l'ofengués un poema i no la realitat dels milers de refugiats que demanen ajuda a Europa. Al final de l'acte, l'alcaldessa, Ada Colau, es va congratular del nou estil de la cerimònia de lliurament.

Aquest dimarts, Fernández Díaz ha qualificat d'"esperpent" la situació d'ahir i ha anunciat que reclamarà "responsabilitats i la destitució de qui per acció o omissió hagi autoritzat aquest mal anomenat poema". A més, els populars estudiaran "si més enllà de la reprovació política hi pot haver reprovació penal pel lloc i el contingut". El popular ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de "faltar al respecte als barcelonins" en un acte a "la casa de tots" i de "confondre la llibertat amb el dret a l'ofensa i l'insult amb la creativitat". Fernández Díaz s'ha preguntat si el govern municipal "s'atreviria amb una paròdia de l'islam o l'Alcorà que ofengués la comunitat musulmana". "Ho dubto", ha conclòs, i a preguntes dels informadors ha eludit comparar l'episodi amb el cas dels titellaires de Madrid.

L'exalcalde Xavier Trias (CiU) ha defensat la llibertat d'expressió, però ha considerat que "institucionalment és una equivocació" programar una actuació com la de la poeta: "S'ha d'anar amb compte i, sabent de què van les coses i podent ofendre les conviccions religioses, s'ha d'anar amb compte". "Oi que no ho faríem amb altres religions?", ha preguntat, i ha explicat que li ha transmès el seu punt de vista a l'alcaldessa, Ada Colau. "Confonen transgressió amb el paper institucional", ha manifestat. El cap de files d'ERC, Alfred Bosch, ha considerat que "la llibertat d'expressió s'ha de defensar i respectar, fins i tot quan no t'agrada".

La lectura del poema ha generat també crítiques de l'Església. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, ha qualificat avui de "blasfema" l'obra i s'ha preguntat fins quan aguantarà la paciència dels catòlics. En una piulada, el bisbe ha escrit avui: "A l'Ajuntament de BCN llegeixen un text blasfem. Recordo Ciceró: 'Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?' (Quant de temps abusarà vostè de la nostra paciència)".

Uns premis diferents

A banda del poema de Dolors Miquel, l'actuació de la cantant Dolo Beltrán i la del grup de cultura urbana Brodas Bros van donar un aire diferent al que acostuma a ser un cerimoniós lliurament de premis. Van ser els primers Ciutat de Barcelona d'Ada Colau. I el canvi es va notar. Ho va dir l'alcaldessa al final de l'acte: “A aquesta ciutat li convé dispintinar-se. Deixar de costat els perjudicis i que flueixin les idees i les emocions. I us agraeixo que hàgiu trencat el gel en aquest Saló de Cent”. No només per l'inici de l'acte —un mapping de Joan Rodon que deconstruïa el retaule que presideix el saló—, sinó també per la foscor que hi regnava i per les actuacions que es van intercalar entre la desfilada dels premiats. 

“La ciutat està vivint un alt moment creatiu malgrat les dificultats que han hagut d'afrontar tots els creadors, per la crisi però també per les males polítiques”. Colau va defensar la cultura “compromesa, valenta, que lluita contra les injustícies, la que aposta per projectes col·lectius i la que és inclusiva, la que acull tothom”. Un sentiment d'inclusió al que va al·ludir Najat El Hachmi —Ciutat de Barcelona per La filla estrangera —quan va recollir la B tallada en fusta: “Durant molts anys Barcelona només era per mi la ciutat on venia amb la meva família a fer papers. Ara és diferent”. L'escriptora va dedicar el premi a totes les mares i les filles estrangeres, que, com la protagonista del llibre, “troben el seu lloc en la societat”.

Carles Capdevila, reconegut amb el premi en la categoria de mitjans de comunicació per la conferència Educar amb humor i per estar al capdavant del diari Ara durant cinc anys, va explicar que cedirà els 7.000 euros del premi a l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron i es va comprometre a treballar per aconseguir “un periodisme proper a aquells que pateixen i crític amb tots els poders”. Un altre dels guardonats en l'edició d'enguany, que no va acudir a la cerimònia, va ser l'historiador Paul Preston per la projecció internacional de la ciutat de Barcelona.