Els últims barris sense metro

Els 32.000 habitants de la Marina i el Port del Prat Vermell fa anys que reclamen l'arribada del metro fins a prop de casa seva. Viuen a dos dels pocs barris de Barcelona on no arriba el suburbà. Però ells fa anys que van ser víctimes de les obres de la línia 10 i ara veuen amb injustícia que abans es posi en marxa el tram de la veïna L9 que arribarà fins l'aeroport. No només perquè aquesta suposi calmar interessos econòmics, com el dels organitzadors del Mobile World Congress, sinó perquè veuran com la línia que travessa pel seu barri dóna servei, però no als veïns: els trens de la línia 9 del metro hi passaran per anar cap al centre de manteniment sense fer parada.

"Encara se’n foten de nosaltres", es queixa Eli Rolando Álvarez, president de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina. "Són molts anys de lluita, de peticions, molts anys de desenganys, perquè si alguna cosa tenim a la Zona Franca són mentides i desenganys", diu, crític amb el fet que s'hagi prioritzat l'arribada a l'aeroport que a un barri en creixement on ja s'ha instal·lat Agbar i on acabarà anant l'Agència Tributària de Catalunya.

Per això els membres de la coordinadora consideren tan important la reunió de la setmana passada entre el president de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona. Tots dos van establir un preacord perquè el suport financer del Consistori pugui ajudar a desbloquejar la posada en marxa de la L10 sud, que té la seva part final -viaducte i estacions- acabada i només faltaria completar les quatre estacions soterrades i que són les que donarien servei als barris. Reclamen sobretot poder obrir les parades de Foc, Foneria i Motors.

Els barris depenen totalment de la xarxa d'autobusos, però els veïns els consideren més lents. Segons Transports Metropolitans de Barcelona, el 60% de les destinacions dels usuaris són la plaça Cerdà, la plaça Espanya, Maria Cristina i la plaça de Catalunya. I TMB defensa que aquests desplaçaments es poden fer en línies amb freqüències d'entre sis i vuit minuts. Segons les previsions de la Generalitat, cada estació de la Zona Franca comptaria amb unes 10.000 entrades diàries el 2020, més de les que tindran suposadament les estacions del metro de l'aeroport.

Tot i que Generalitat i Ajuntament eviten donar xifres, es calcula que posar en marxa algunes estacions el pròxim any podria tenir un cost de 70 milions d'euros, segons va anunciar el conseller de Territori, Josep Rull. Per acabar el metro fins l'aeroport, la Generalitat va negociar amb els bancs un crèdit que superava els 200 milions, finançament que va assumir a soles.

El fet que els barris de la Zona Franca no estiguin coberts pel metro fa que aquesta connexió sigui més important que al tram central de Barcelona. "Primer s'ha de donar servei a allò que no estigui servit i finalment a zones servides com les del centre de la ciutat", explica Jordi Julià, membre de la junta del Col·legi d'Enginyers de Camins i un dels dissenyadors de la línia 9 del metro en temps del Tripartit.

Els altres barris barcelonins que esperen el metro estan a Horta-Guinardó: Salut, Can Baró i Font d'en Fargues. Els dos primers estaran coberts amb la línia 9 del metro quan es desbloquegi la construcció del tram central. No té data. De fet, s'han tancat molts pous per on s’introduïa material per a l'obra, que s'havien convertit en autèntiques cicatrius per als barris. Un dels casos més sonats és el de la plaça de Sanllehy, a cavall de Gràcia i el Guinardó. La plaça es va desmuntar el 2002 i no es va tancar fins l'any passat. Ara, diu Adrián Pérez, president de l'Associació de Veïns de Can Baró, reclamen el metro. “No entenem que actualment es paguin 230 milions de manteniment de les obres de la L9 i que no hi hagi pressupost per acabar Sanllehy”, critica.

A Sanllehy, com a la Zona Franca, s'espera el metro com fa sis anys s'esperava al Bon Pastor, quan es va estrenar la que ara es coneix com la L9 Nord (amb quatre inauguracions diferents), que serveix també a Santa Coloma de Gramenet i Badalona. La Francisca Aguilera, que porta 40 anys al barri, no l'ha deixat d'agafar mai des de llavors i assegura que ha guanyat fins a mitja hora de temps per trajecte. "Ja era hora que ens toqués", diu sortint de l'estació. Això mateix voldrien dir els veïns de la Zona Franca.