“El meu càrrec no està vinculat a cap cicle electoral”

Saül Gordillo (Calella, 1972) aterra com a director de Catalunya Ràdio per cobrir la vacant que va deixar fa sis mesos Fèlix Riera, militant d'Unió Democràtica, desprès que es trenqués la coalició nacionalista.

Pregunta. Li sembla raonable que el nomenessin abans que el president de la Generalitat prengués possessió?

Resposta. Em sembla raonable que si a un periodista li proposen ser director de Catalunya Ràdio per ocupar una plaça que feia mig any que estava vacant ho accepti ipso facto, que és el que vaig fer. Al marge del context polític, vaig dir que sí perquè és el repte professional més gran de la meva trajectòria i em fa molta il·lusió. Qualsevol periodista acceptaria ser el director de la ràdio pública del seu país i jo no estava en condicions de refusar-ho.

“Qualsevol periodista acceptaria dirigir la ràdio pública del seu país. No estava en condicions de refusar-ho”

P. Ho deia per una qüestió com a mínim estètica de si no es podia esperar uns dies. 

R. Jo no faig el nomenament ni la proposta. Jo sóc un professional que ha estat quatre anys a El Periódico, quatre anys a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i 15 anys a El Punt. No puc dir que no a aquesta oferta.

P. A El Punt i l'ACN va coincidir amb Carles Puigdemont. Ell ja ha explicat que les seves vinculacions empresarials eren totalment legals, però no creu que penja una ombra de dubte sobre la seva imparcialitat com a director d’una ràdio pública?

“Jo vaig tenir relació amb el Puigdemont periodista, no amb el diputat ni el president”

R. No. Jo vaig tenir relació amb el Carles Puigdemont periodista, no amb el Puigdemont diputat ni president de la Generalitat. Crec que no es oportú que se’m jutgi per haver treballat com a periodista.

P. Ve per una legislatura?

R. L’encàrrec no és per un termini concret, ni per una legislatura ni vinculat a un cicle electoral. És un encàrrec sense data i vull creure que continuaré en funció dels resultats i que, quan la meva feina no sigui satisfactòria, la gent que té l’encàrrec de governar els mitjans públics prendrà una decisió per finalitzar la relació contractual.

“Vull creure que continuaré en funció dels resultats i al marge de la situació política”

P. Per tant, confia seguir al marge de la situació política?

R. Confio seguir aquí fins que duri la possibilitat de millora de la dades d’audiència i que el servei funcioni. Això tindrà una data límit i espero que sigui al més tard possible.

P. Què vol canviar de Catalunya Ràdio?

R. Vull que sigui líder d’audiència.

P. Ho té complicat si es miren els índexs de l’Estudi General de Mitjans.

R. Al contrari. El 2015 Catalunya Ràdio va assolir el rècord d’audiència amb 617.000 oients.

“Per poc bé que ho fem podem millorar i tornar a ser líders”

P. Sí, però sense ser líder d’audiència en gairebé cap franja horària de cap dia de la setmana.

R. A més del rècord d’audiència, Catalunya Ràdio té el reconeixement de la població que els nostres informatius són referència, creïbles, i un servei molt valorat. Amb aquests dos elements, per poc bé que ho fem podem millorar i que l’emissora torni a ser líder.

P. Sí, però com? Canviant la programació, fent algun fitxatge?

R. Els professionals que tenim són els millors del sector i d'aquesta casa ha sortit el talent que ha acabat triomfant en altres mitjans. El que hem de fer és tornar a donar als professionals la confiança que havien tingut.

P. Per fer servir un símil futbolístic, sembla que Catalunya Ràdio és la Masia del Barça, però quan els jugadors despunten se’n van a triomfar a altres equips.

R. Que a l’entorn dels mitjans públics catalans hi hagi un sector audiovisual cada vegada més potent no s'ha de veure com una cosa negativa. El Barça s’ha d’acabar quedant els millors jugadors que surtin de la Masia. Si durant un temps han anat a altres equips i ara poden continuar o volen que arribin al primer equip treballarem en aquesta direcció.

P. Canviarà la política perquè no marxin els professionals que despunten?

R. Jo fa tres setmanes que faig el discurs que la gent ha de confiar que aquí poden donar el millor com a professionals.

P. Rejovenir l’audiència també és un repte?

R. Un dels reptes que tenim és seguir fent una ràdio pública, rigorosa, de qualitat i plural aspirant a arribar a una audiència jove que consumeix la ràdio d’una manera diferent. Tenim molt de terreny per recórrer a les xarxes socials, Internet, la ràdio a la carta, el podcast, en com ajudem els consumidors a escoltar la ràdio més adaptada als seus usos.

P. Catalunya Ràdio com a emissora pública està competint diàriament amb RAC1, emissora privada, amb una línia editorial molt semblant. Què en pensa quan es diu que han estat les ràdios del procés?

R. Nosaltres tenim el compromís de garantir la pluralitat i una voluntat de servei públic. En aquesta emissora participen tertulians i periodistes de totes les sensibilitats ideològiques. No sé si això funciona a la ràdio privada, però és cert que no se li pot exigir.

“Prou feina tinc per posar-me ara el barret de legislador o de polític”

P. El Sindicat de Periodistes de Catalunya reclama la reforma de la llei de l’audiovisual i la "definitiva desgovernamentalització" dels mitjans públics. Què en pensa?

R. Jo sóc un periodista i m’han fet un encàrrec professional. No sóc a l’òrgan de govern dels mitjans públic i no faig lleis, ni política.

P. No té una opinió formada sobre si s’han de canviar les lleis de l’audiovisual?

R. Tinc tanta feina a conèixer la casa i assumir el lideratge d’audiència els propers mesos que no tinc temps de ficar-me on no em demanen. La meva energia està per intentar aixecar la moral i la marca i recuperar el lideratge d’aquesta casa. Prou feina tinc per fer de periodista en un mitjà públic com per posar-me el barret del legislador o del polític.

P. Tal com s’han repartit les secretaries generals i les direccions generals a la Generalitat entre Convergència i Esquerra, sembla ser que vostè forma part de la quota del partit d’Oriol Junqueras.

R. Això és el que diuen els mitjans. Jo em dedico des de l’any 1989 a la informació i abans de venir a Catalunya Ràdio he estat quatre anys en un diari tan poc sospitós de ser independentista i sobiranista com El Periódico.