L’hendecasíl·lab de Pep

Guardiola ha agafat finalment el camí previst després de desconcertar els seus propis admiradors quan va fitxar pel Bayern. Ningú va entendre què se li havia perdut a Munic. L'aposta va ser una dutxa d'aigua freda per a aquells futbolers que no tenen en consideració la Bundesliga. A un cruyffista radical que havia situat el Barça al cim del món se li exigien reptes més grans i més prosaics que el de triomfar al palau de Beckenbauer. Hi va haver fins i tot qui el va assenyalar com un intrús per jubilar el venerable Heynckes, per més que el tècnic alemany ja hagués anunciat la seva retirada abans de guanyar el triplet, un èxit que va augmentar el recel sobre Guardiola.

A Pep se l'ha vist sovint com un estrany o, si no, com un acomodat que seguia a Alemanya l'any sabàtic de Nova York. No semblava que hi hagués cap tasca més senzilla que la de fer campió el Bayern. L'equip bavarès ha guanyat dos títols amb l'entrenador català i va camí de sumar el tercer davant del Borussia Dortmund que prepara Tuchel, un tècnic que té una molt bona relació amb Guardiola, molt diferent de Klopp. Han estat diversos els entrenadors que han passat per la Säbener Strasse per poder estar i parlar amb Guardiola. No es discuteix la seva saviesa, sinó la seva actuació al Bayern Munic.

Ha tingut un desengany amb la premsa populista, que no pregunta sobre el joc i només tafaneja, i les lesions li han impedit fins ara formar un equip sa en duels decisius, com el de l'any passat contra el seu Barça. A l'espera del resultat a la Champions d'enguany, les eliminacions davant del Barça i el Madrid han afectat el seu cartell mediàtic, no l'interès per veure com imparteix el seu futbol d'autor en qualsevol club d'Europa. Tampoc té un problema amb un talp ni les seves relacions amb els jugadors són dolentes, sinó que de vegades no s'ha sentit seu l'equip i no sempre l'han entès a l'entitat alemanya, organitzada a la seva manera, impermeable a la sensibilitat de Guardiola.

Als alemanys tampoc els ha estat fàcil atendre Guardiola, que deixa com a llegat Thiago, un volant atípic a Baviera. N'hi ha prou amb repassar les declaracions de la vella guàrdia representada per figures com Matthaus, que van sentir amenaçat el patrimoni del Bayern, més còmodes amb un personatge universal com Ancelotti. No és una qüestió menor, al contrari; explica en part el perquè del seu fitxatge pel Manchester City. Guardiola es retrobarà amb Txiki Begiristain, el director esportiu amb qui més s'ha entès des que es va estrenar al Barça B i que l'espera des que va deixar el Camp Nou. A diferència del Bayern, l'interlocutor no és un treballador, i respecte a la Bundesliga la mística no la dóna l'equip escollit, sinó la competició: la Premier. No es tracta d'entrenar el United o l'Arsenal, sinó d'anar a Craven Cottage, Anfield o St. James’ Park.

Als alemanys tampoc els ha estat fàcil atendre Guardiola,  que deixa com a llegat Thiago, un volant atípic a Baviera

El repte, en qualsevol cas, es presenta igualment apassionant pel caràcter contracultural de Guardiola. Hi ha excitació per veure com es maneja el rei del futbol de possessió i posició en el campionat del vertigen, com és el d'Anglaterra. Guardiola no perd el temps, sinó que la seva trajectòria, al cap i a la fi, ha estat conseqüent amb la seva manera d'entendre el joc: allà on els altres hi veuen una línia recta, el tècnic català endevina triangles, rondos, i fins i tot hendecasíl·labs, de manera que d'acord amb la seva manera de fer és normal que hagi trigat quatre anys a arribar al lloc previst i esperat per tothom, també per Mourinho. Ara només falta que el portuguès torni a l'emocionant Premier.