El Madrid gaudeix a casa

De tornada del desencís del Villamarín, tot van ser notícies excel·lents per al Madrid, que va fer tota una festa contra l'Espanyol, la mateixa ganga que en la primera volta. L'equip de Zidane no ho va passar per alt, ja que es va acarnissar amb els pericos des del primer moment. Momificat, el quadre català no s'havia tret encara el xandall i ja perdia 3-0 al primer quart d'hora. Un tou de gols, i tots fills de l'estupenda posada en escena dels blancs, situació terminal per als nois de Galca quan encara els quedava travessar tot un oceà. Un plaer per al madridisme, i no només per l'eficàcia i el bon joc, dinàmic, articulat, coral, amb pausa i amb vertigen. Al delit s'hi van sumar els jugadors més esperats, James i Isco, i fins i tot Cristiano, aquesta vegada en plenitud, va marcar un gol de la gran era Cristiano. Malgrat el fiasco contra el Betis, en aquest Madrid hi ha diversió. I ningú no vol perdre's el convit. Almenys mentre duri. Contra els periquitos, un temps, prou per brindar per la victòria i el bon gust. Després, va baixar una mica la marxa.

Un minut, el primer de la nit, va retratar el Madrid. Teva-meva, teva-meva fins a una rematada escairada de Marcelo sense que cap adversari ensumés la pilota. Amb Zidane, la pilota és un tresor i d'aquesta història en va sortir un Reial suprem. Un equip panoràmic, expansiu, en el qual tots, del primer a l'últim, es van sentir protagonistes. Amb Zizou, el missatge és un altre. El mig camp ja no és un baixador de segona, allà manen Kroos i Modric i aquí paper per Isco i James, gent procliu a jugar al peu. Tampoc tenen ja grillons els laterals, i Carvajal i Marcelo volen com a extrems, eixamplen el camp per donar via interior als volants. I arribats al perímetre de l'àrea, l'assumpte és cosa de Benzema, d'aquest Benzema sublim d'aquests mesos. El primer gol va ser seu, una rematada de cap tan matemàtica com precisa va ser la centrada de James, que va ajustar la passada amb precisió de cirurgià.

Per molt luxosa que sigui la plantilla, James no és un jugador a menystenir. Engripat des de l'inici de la temporada, el Madrid, com li passaria a qualsevol equip, necessita el colombià, futbolista de diverses solucions ofensives, amb una esquerra amb punteria i un cop contundent, amb repertori en espais reduïts i molt capaç d'enfilar els seus en el joc a porta oberta. En el primer tram, per fi va emergir un James actiu, escortat de meravella per Carvajal, que no admet comparació amb l'extraviat Danilo. I també es va endollar Isco, un altre a repescar. Massa per a l'Espanyol, penalitzat tant per un Madrid huracanat com per les seves sis baixes. Des de la seva presentació al juny de 1929, només ha puntuat en 18 de les seves 81 visites en Lliga.

Amb un Espanyol encapotat, de nou James va fer d'interruptor. Va quedar amb Benzema a la balconada de l'àrea i el toc delicat del francès va arribar a Cristiano, atropellat per Roco. El portuguès va embocar el penal. Al lituà Arla, debutant amb l'Espanyol en detriment de Pau, estigma periquito, el Bernabéu li queia a sobre. Li venir un tercer gol local, un gol amb doble fortuna per al Madrid. James va rebre la pilota en fora de joc i el seu cop d'esquerra el va desviar Diop. Dels visitants, ni molles, sotmesos per un rival aclaparant.

Encara que la plantilla sigui luxosa, James no és un jugador a menystenir

Per desgràcia dels de Galca, en la seva primera aproximació a Keylor Navas va concedir la quarta diana. Salva Sevilla no va poder superar el meta costa-riqueny amb un toc subtil i a la contra, James va voler enllaçar amb un company pel costat esquerre, però la pilota va derivar cap a l'altra riba després d'un rebuig blanc-i-blau. Per allà hi passava Cristiano, i va arrencar com un búfal el Cristiano d'abans, el superlatiu. A la carrera, va treure la cadena a dos defenses i va rebentar la pilota a la xarxa amb una esquerra fulminant. CR comptabilitzava set gols en dos enfrontaments amb l'Espanyol, després dels cinc de la primera volta a Cornellà. El conjunt català incentiva el lusità, així que es va crear un altre gol més, el vuitè davant dels catalans, el 19è en Lliga.

El segon acte va ser un tràmit durant molts minuts. Fins que Jesé, un dels animadors sortits des de la banqueta junt amb Casemiro –el més damnificat en l'era Zidane-, va assistir com un àngel CR, una passada de palanca, amb l'empenya interior. El lusità va cabotejar als morros del pobre Arla, tan frustrat en la seva estrena com Óscar Duarte, un altre dels reforços hivernals i autor del sisè gol blanc. Dotze se n'ha endut l'Espanyol contra el Madrid, amb els d'estiu i els d'hivern. Chamartín s'ha convertit en un calvari visitant. En donen fe el Deportivo, l'Sporting i l'Espanyol. Aquest Madrid desbocat a casa en dóna fe. Però arribaran aventures de més importància i caldrà veure si la cosa continua. La proposta mereix un subratllat. Ara com ara, diverteix i es diverteix. De moment, aquest Madrid de Zidane és un altre. Enganxa la gent i el vestuari. I això ja és molt.