Qüestió d’expectatives

Esperar molt, esperar poc o no esperar gens. L'opció que s'imposi a l'estat d'ànim del consumidor, les expectatives que cada persona es construeixi abans d'un concert, seran determinants per valorar-ne finalment el resultat. Bé, concerts i qualsevol altra cosa a la vida, des d'una relació sentimental a un brou. La unió puntual de King Midas Sound, projecte d'arrel dub de Kevin Martin i Christian Fennesz, rei del paisatgisme inquietantment malenconiós, prometia. El disc, plàcid, menys sorollós i amb menys desassossec del que calia esperar, es deixa sentir a l'equip de so descobrint les seves capes, que es deixen separar gairebé com les làmines del bon bacallà, i produeixen una sensació global agradablement narcòtica. Peresa alienada. La seva estrena a Barcelona, on tornaran amb el Sonar, era un dels plats forts de la programació de DNit al CaixaForum.

I no van quedar entrades. Concert tècnicament gratuït (els impositors de l'entitat bancària paguen tan sols 3 euros, el doble els que opten per la competència financera), el vestíbul del recinte, emplaçament de l'actuació, es va omplir. I la gresca es va imposar, qui sap si donada la gairebé gratuïtat de l'acte, cosa que condueix a tenir-lo com a simple teló de fons, l'estat d'eufòria que un divendres a la nit comporta per si mateix o la creença que havent-hi Fennesz en escena s'imposaria parlar alt per sobreposar la conversa a les seves crepitacions. Sigui com sigui, el soroll ambiental va semblar voler incorporar-se al concert, molt més procliu, per entorn sonor i visual, ombres i fum, a una altra ambientació.

En part per culpa d'això, al context, alguna cosa es va perdre pel camí. King Midas Sound va imposar més el seu fumejant dub —amb múltiples evocacions al so Bristol de recitats feixucs a càrrec de Roger Robinson— que Fennesz la seva malícia usant el soroll i el feedback per construir, paradoxalment, passatges de quietud. Parlant clar, que l'aportació de l'austríac no es va poder discriminar prou, es va intuir més que gaudir, torpedinada pel soroll aliè quan més lírica volia tornar-se. Mentre hi havia ritme, mandrós i dens, peces perfil Loving Or Leaving o Melt, l'escolta, que no descobria cap paratge inexplorat, era fàcil; però quan el detall, el silenci, les ones de soroll ambiental a baix volum requerien protagonisme, en temes tipologia Above Water, costava deixar-se atrapar. Al marge que l'herència de Massive Attack està amplament engrunada, no va ser el de King Midas i Fennesz un concert al qual convingués anar amb unes expectatives altes.