Les entitats s’ofereixen a gestionar el fons contra la pobresa energètica
L'oposició censura la gestió de la Generalitat després de saber que el 2015 només es va executar el 22% de la partida
Les entitats socials i l'oposició van criticar ahir el balanç la Generalitat en la seva lluita contra la pobresa energètica el 2015: només un 22% d'execució del fons solidari i d'ajudes a 3.770 famílies, tal com va avançar EL PAÍS. “Queda clar que no és un problema de recursos, cal buscar altres vies per arribar als afectats”, va demanar Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector. Des de la plataforma es va reivindicar una vella proposta: que siguin les entitats les que s'encarreguin de gestionar el fons solidari, un paper que també reivindica el món local. L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la PAH van enviar una carta al president Carles Puigdemont demanant-li “coratge” per aplicar la llei catalana antidesnonaments i contra la pobresa energètica.
La consellera d'Ocupació i Afers Socials, Dolors Bassa, va assegurar dilluns en una entrevista a TV3 que l'abast limitat de l'ajuda es deu als tràmits que han de fer els afectats, sobretot l'informe social que lliuren els serveis socials. Bassa es va comprometre a revisar el protocol, una obligació compartida amb el Departament d'Empresa, que va dissenyar el fons i conversa amb les subministradores.
L'oposició en bloc va criticar la manera com la Generalitat ha gestionat el problema de la pobresa energètica. “No pot ser que un Govern s'escudi que no pot fer res per un recurs de Madrid, quan en realitat té uns recursos que no fa servir i no aplica una llei tan valenta com l'antidesnonaments”, assegura la diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas. Des del PP, Fernando Sánchez creu que ha fallat la informació als municipis i va demanar un canvi en el procediment. Assumpta Escarp (PSC) va criticar que “el Govern s'omple la boca quan els resultats mostren que s'ha fet un mal circuit” d'atenció.
Terrassa denunciarà les subministradores
A més de les grans empreses com Endesa, Agbar o Gas Natural, només dos municipis es van acollir al fons: Mollet del Vallès (PSC) i Figueres (CDC). Tant Josep Monràs, l'acalde vallesà, com l'alcaldessa empordanesa, Marta Felip, van explicar que es van assabentar de l'ajuda a través de tercers, no d'una manera oficial. “Els municipis són els que tenim un coneixement sobre el terreny de la pobresa, ens hauríem d'encarregar de la gestió”, va demanar Monràs.
“No hem d'esperar que ens vinguin a buscar, hem de veure qui són”, va assegurar Laia Ortiz, segona tinenta d'alcalde de Barcelona, durant la presentació d'un nou programa municipal per verificar l'eficiència energètica de llars vulnerables. “A moltes persones encara els fa vergonya explicar les seves situacions”, va afegir. Totes les parts insisteixen a més en la necessitat que les subministradores s'impliquin més. “El mecanisme sancionador és indispensable”, demanen la PAH i l'APE en una carta enviada al president, on li demanen aprovar el reglament de la llei antidesnonaments, vigent des del juliol passat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
