Un filòsof clama als tribunals

A veure: qui ha ordenat suprimir la filosofia del batxillerat? Vinga. Digueu-ho. Com es diu? A què es dedica? Per què s'amaga? Com m'agradaria parlar amb tu! Tinc coses per explicar-te i haig de fer-ho abans no sigui massa tard. Per començar: t'has equivocat si creus que la filosofia inocula en els nanos la subtilesa de pensar amb precisió, la destresa de parlar amb eloqüència, la certesa de l'imperatiu ètic i la devoció per la saviesa. I ara, home! No havies estat mai tan equivocat. Para atenció: encara que la virtut del discerniment sigui una molèstia en els plans d'estudi que t'han encarregat reformar, estic segur que tu, estrateg, la utilitzes de tant en tant. Escolta'm i treu-ne, d'això, el millor profit.

Aquesta és la història d'un jove doctor en filosofia que aspira a una plaça de professor a la Universitat de les illes Balears. Perd el concurs, demana explicacions i posa un recurs contenciós als tribunals. El guanya. Però la Comissió de Contratació de la Universitat (de les illes Balears) no executa la sentència (per dues vegades i amb gran sorpresa del jutge!). Llavors, els professors del departament de Filosofia es conjuren per donar un escarment a l'aspirant. Irritats per la insolència del filòsof que els posa en qüestió, li llancen tres demandes civils per injúries.

La gràcia del tema resideix en la raó esgrimida pels professors per acusar Miguel Comas. Quin greu perjudici ha causat el jove doctor al seu honor tacat? En defensa de les seves reclamacions va tenir la gosadia de citar el dictamen emès per la síndica de greuges de la mateixa Universitat de les Illes Balears. Joana María Petrus reclama la reforma del sistema de contractació del professorat, per “impedir arbitrarietats, limitar la subjectivitat i prescriure la desviació de poder”. La síndica denuncia que ni tan sols es redacten els criteris per valorar els mèrits dels candidats, la qual cosa “limita la igualtat d'oportunitats, no garanteix la necessària objectivitat dels actes administratius i atorga un poder desmesurat a les comissions de contractació”. (A veure què fan els jutges amb l'endevinalla: per què els professors de la UIB no demanden directament la síndica de greuges de la UIB?).

Camilo José Cela Conde, que va ser professor del jove doctor, i considera que té prou mèrits acadèmics amplament provats, lamenta en una carta el “desgavellat” argument utilitzat pel departament per justificar el seu nepotisme. A Miguel Comas se l'ha rebutjat com a candidat expert en “Corrents crítics del pensament contemporani” per afirmar que Jürgen Habermas pertany a la Teoria Crítica de l'Escola de Frankfurt.

Els professors del departament de Filosofia de la UIB diuen que no, que Habermas no pertany a l'Escola de Frankfurt. El seu judici sona eixordador, inapel·lable. Però el director de l'Institut d'Investigació Social de la Johann Wolfang Goethe Universität de Frankfurt, Dr. Axel Honneth, expressa en una llarga carta la seva “més profunda perplexitat” i l'“estat de xoc” que li produeix aquesta afirmació. Esmenta els “erudits seriosos de tot el món” i s'estén confirmant i donant suport al criteri del jove doctor Miguel Comas.

Te n'adones del que et vull dir, estrateg que elimines la filosofia dels plans d'estudi? Tu et penses que ets molt llest i que tens raons per témer la filosofia, però ja ho veus: heus ací tot un departament —els custodios de Plató, Spinoza, Kant i Hegel— demostrant-te el contrari. No hi ha res a témer. Al contrari: el que has de fer és promocionar els professors de filosofia que es querellen contra els filòsofs.