Obama, després de l’acord: “És un bon dia per a la seguretat mundial”
El president celebra el pacte amb l’Iran, tot i que els Estats Units imposen noves sancions
“Avui és un bon dia”. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha celebrat així l'entrada en vigor del pacte nuclear amb l'Iran. El món està més segur perquè Teheran “no podrà tenir una bomba nuclear” i els esforços internacionals podran concentrar-se ara en altres conflictes urgents a l'Orient Mitjà. I tot això, ha subratllat, s'ha fet a través de la diplomàcia i una actitud “intel·ligent, pacient i disciplinada”, que han aconseguit impedir una nova guerra a la regió, i tot això permetrà la resolució d'altres disputes per la via del diàleg.
La satisfacció d'Obama, que ha comparegut a la Casa Blanca per comunicar l'acord amb l'Iran i l'arribada imminent de diversos presos nord-americans alliberats per Teheran, es podia palpar.
“Hem tallat totes les vies perquè l'Iran no tingui una bomba nuclear”, ha afirmat Obama en diverses ocasions durant els 12 minuts en què s'ha adreçat als nord-americans per explicar el que significa i el que no l'històric pas que s'ha fet. “L'Iran no podrà posar les mans sobre cap bomba nuclear, i els Estats Units i el món estaran més segurs”, ha assegurat.
“Acord nuclear, implementat. Famílies nord-americans, reunides”, ha resumit en referència a la notícia de l'alliberament de cinc presos nord-americans a l'Iran, alguns dels quals ja viatgen “cap a casa”, com ha dit Obama. I ha comunicat una tercera notícia: la resolució d'una milionària disputa financera que datava d'abans que els dos països trenquessin relacions diplomàtiques, quan l'Iran encara adquiria material militar dels Estats Units, i sobre la qual s'estava litigant davant del Tribunal de l'Haia.
“Una vegada més, veiem el que és possible amb una diplomàcia forta” i amb una estratègia “intel·ligent, pacient i disciplinada” davant del món, ha subratllat Obama, conscient que la seva decisió d'iniciar converses amb un dels arxienemics dels Estats Units ha estat —i segueix sent— una de les accions més criticades del seu mandat per l'oposició, que l'ha convertit en un dels grans temes de la campanya electoral.
El president ha destacat, malgrat tot, que l'acord nuclear no implica que Washington i Teheran hagin resolt totes les disputes. Ni de bon tros, ha afirmat.
Les “profundes diferències” amb l'Iran en molts assumptes, com els conflictes a la regió o la seva hostilitat cap a Israel, “persisteixen”, ha admès Obama. I l'acord nuclear no vol dir que Washington abaixi la guàrdia davant de Teheran, ha puntualitzat. De fet, poc abans de la compareixença d'Obama, el Departament del Tresor anunciava la imposició de sancions a 11 companyies i individus per proporcionar subministraments per al programa de míssils balístics iranià.
“Continuarem imposant aquestes sancions amb força”, ha promès Obama, que ha qualificat la recent prova iraniana amb un míssil com una “violació de les seves obligacions internacionals”.
Però disposar d'una via de diàleg en comptes de l'aïllament hostil de les últimes dècades permetrà que es resolguin per la via pacífica nombrosos conflictes que sorgeixen i seguiran sorgint, ha assenyalat Obama. Com a exemple, ha citat la crisi que aquesta mateixa setmana es va produir quan l'Iran va arrestar deu marines nord-americans que van entrar en aigües iranianes. Gràcies a la nova diplomàcia, “hem aconseguit resoldre aquest incident en menys de 24 hores”, ha recordat.
Els EUA compensaran l’Iran en un litigi judicial
Els Estats Units han anunciat aquest diumenge un acord amb l'Iran per retornar 1.700 milions de dòlars (1.550 milions d'euros) a la República Islàmica en la devolució dels diners que havia lliurat el règim del xa Mohammad Reza Pahlavi a Washington a compte de la futura compra d'armament.
La quantitat original demandada per l'Iran eren els 400 milions de dòlars que havia transferit el Govern iranià anterior a la Revolució Islàmica del 1979, però amb els interessos, totes dues parts han tancat una xifra final de 1.700 milions. Aquests fons estaven bloquejats des del 1981.
"En contactes bilaterals constructius hem arribat a un acord just sobre aquesta reclamació i, atès el risc de litigar, és el millor per als Estats Units", ha explicat el secretari nord-americà, John Kerry, en un comunicat oficial.
"El pagament per a l'Iran es basa en una taxa d'interès raonable i, per tant, l'Iran no podrà demanar una quantitat més elevada al tribunal i s'evita així que els contribuents nord-americans hagin de pagar més diners", ha indicat Kerry.
El cas l'estava seguint el Tribunal de Reclamacions Iran-Estats Units amb seu a l'Haia . En aquest tribunal s'han investigat també les peticions d'indemnització de ciutadans nord-americans afectats per la Revolució Islàmica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.