El PSOE veu inviables les alternatives de Podem sobre els grups

El PSOE ha rebutjat les opcions que Podem li ha plantejat fins ara perquè les candidatures de confluència amb què es va presentar a Galícia, Catalunya i la Comunitat Valenciana puguin crear grups parlamentaris diferenciats.

El PSOE considera inviables les propostes del partit de Pablo Iglesias perquè vulneren en la seva opinió el reglament del Congrés. Per exemple, considera desgavellada la proposta que Mònica Oltra, líder de Compromís fa en aquest diari perquè els socialistes li cedeixin diputats, perquè això no té res a veure amb el problema legal de la constitució de grups.

En les converses que s'han produït fins ara, els representants d’En Comú Podem i de Compromís-Podem han plantejat als socialistes la possibilitat que, finalment, hi hagi dos grups: un per al partit de Pablo Iglesias amb 42 diputats i un altre amb els parlamentaris de les candidatures autonòmiques, amb 27.

No obstant això, el PSOE entén que aquesta opció incompleix el mateix article del reglament del Congrés que la creació de quatre grups. Es tracta de l'article 23.2, que estableix que “en cap cas poden constituir grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit”. “Tampoc podran formar grup parlamentari separat”, prossegueix, “els diputats que, al moment de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat”. És a dir, el PSOE argumenta que, com que Podem no es va enfrontar en els comicis del 20-D a aquestes candidatures (de fet, eren socis electorals), no poden constituir grups diferenciats, ni dos ni quatre.

Els socialistes consideren desgavellada la proposta que fa Mònica Oltra en aquest diari sobre préstecs de diputats socialistes. D'una banda, perquè el problema de Compromís no és de requisits formals i no té res a veure amb préstecs de diputats i, de l’altra, perquè el PSOE ja ha registrat la seva petició de grup amb el nom de tots els seus parlamentaris.

El PSOE reitera que el plantejament d’Oltra no té cap mena de sentit perquè el problema de Compromís és un altre, no el de falta de diputats, sinó no haver-se enfrontat a Podem. Compromís tindria opció de tenir grup si els seus diputats se separessin i se sumessin als dos d’Esquerra Unida.

Els socialistes, d'acord amb el PP, sí que aplicaran flexibilitat en el reglament perquè Democràcia i Llibertat (DL, abans Convergència) i ERC tinguin grup, malgrat que no compleixen el requisit d'haver obtingut el 15% dels vots en cada circumscripció. El PSOE explica que són supòsits diferents, perquè una cosa és ser flexible, com s'ha fet en totes les legislatures, amb els requisits formals de l'article 23.1, i un altre incomplir l’apartat següent, el que estableix una prohibició expressa amb la fórmula “en cap cas”.

Congrés en funcions

El PSOE i Podem estan d'acord que el Congrés pugui tramitar iniciatives encara que siguin proposicions de llei i encara que hi hagi un Govern en funcions. No obstant això, els socialistes són conscients que és impossible que acabin sent aprovades.

En tot cas, qualsevol decisió està pendent d'un informe que s'ha sol·licitat als serveis jurídics de la Cambra per saber què es pot fer sense que hi hagi investidura. La situació és nova perquè mai s'havia plantejat aquest funcionament, però ara que la investidura pot allargar-se dos mesos els principals partits plantegen que la Cambra no estigui inactiva i, per això, han presentat iniciatives en el registre.

D'aquesta activitat exclouen la funció de control al Govern, perquè no tindria sentit fer-ho amb un Executiu en funcions. Només es plantejaria per demanar explicacions sobre actes que es consideri que excedeixen el fet d'estar en funcions.

No hi ha problemes amb proposicions no de llei o les de funcionament intern, com la petició de crear una ponència de reforma del reglament. Aquesta última té un valor simbòlic, perquè és impossible culminar les tasques en dos mesos, però estan disposats a fer-ho.

El dubte sorgeix amb les proposicions de llei. Per exemple, les que demanen derogar lleis de la legislatura anterior o la llei 25 de Podem amb mesures socials. El reglament exigeix que es demani informe al Govern en un termini d'un mes. Suposant que s'admeti que un Govern en funcions pot fer-ho, els terminis porten el tràmit a final del mes de febrer.

En la hipòtesi que la proposició de llei sigui aprovada en el Congrés, ha d'anar al Senat, on el PP té majoria absoluta. En el millor dels casos, la Cambra Alta té un mínim de 20 dies per votar la proposició. Aquests terminis ja superen els dos mesos sense investidura, cosa que provocarà la dissolució de les Corts i, per tant, les proposicions de llei decauran.

Seguint amb les hipòtesis, cal suposar que el PP rebutjarà al Senat aquestes reformes legals. És a dir, que tot haurà de tornar al Congrés, però això ja serà impossible de complir en només dos mesos. En aquests tràmits n’hi ha uns altres de funcionament intern difícils de complir, com la creació de comissions al Congrés. Sempre s'ha esperat que hi hagi Govern perquè hi hagi simetria amb els ministeris, però aquesta vegada hi ha voluntat d'accelerar els tràmits si així ho permet l'informe demanat als lletrats del Congrés. Això, al seu torn, obrirà un nou període de negociacions per designar els presidents d'aquestes comissions. També en aquest sentit la situació és nova i el més probable és que s'estableixi una proporcionalitat. Fins i tot amb majories absolutes, n’hi ha unes quants, com la de control de RTVE o la d’Exteriors, que s’acostumen a deixar per a partits de l'oposició.