L’entrada dels emergents redueix les subvencions del PP i el PSOE

L'arribada al Congrés de nous partits, Podem i les seves aliances, i Ciutadans, suposarà en la nova legislatura una retallada important dels ingressos públics que rebien els partits tradicionals, sobretot el PP i el PSOE. Les subvencions el 2016, que seran d'una quantitat semblant a les del 2015 (exceptuant les de despeses electorals), es reparteixen ara amb formacions que han esgarrapat molts vots i escons al bipartidisme. El PP perd més de deu milions d'euros, i el PSOE, gairebé quatre milions, mentre que els emergents multipliquen els seus ingressos.

El Congrés més plural té conseqüències polítiques, però també econòmiques. Les passades eleccions generals del 20 de desembre han restat a la Cambra baixa 83 diputats i 5 milions de vots a l'anomenat bipartidisme del PP i el PSOE, de manera que les subvencions públiques als partits polítics, que es distribueixen en funció dels escons i els vots obtinguts, quedaran més repartides. Davant d'un pastís de finançament com aquest, el PP i el PSOE obtindran una porció substancialment inferior, perquè aquesta legislatura el pastís es divideix entre formacions amb un pes més equilibrat al Parlament.

El PP és el principal perjudicat, ja que va rebre bona part del finançament públic la darrera legislatura: comptant només les subvencions per despeses de funcionament i activitat al Congrés, va rebre el 2015 gairebé 30 milions d'euros (29,79), dels quals en deixarà de percebre el 2016 un terç, més de deu milions (10,34) anuals. El PSOE, que va ingressar més de 18 milions d'euros per aquesta mateixa quantitat, passarà a rebre gairebé quatre milions menys l'any (3,94).

Greu situació d’IU

A més del PP i el PSOE, dos altres partits tradicionals perden importants ingressos públics. Són l'anterior CiU (ara Democràcia i Llibertat, després de separar-se d'Unió, que no ha aconseguit representació al Congrés) i Esquerra Unida. En el cas del partit català, després de caure en aquests comicis gairebé a la meitat de vots i escons respecte als que tenia –i si no aconsegueix grup propi– es deixa el 50% dels seus ingressos: 1,62 milions d'euros. IU perd gairebé dos terços de les seves subvencions per aquests conceptes (2,18 milions), de la mateixa manera que en les generals s'ha deixat el 45% dels vots que tenia el 2011 i 9 dels seus 11 escons. La coalició d'esquerres afronta una greu situació financera i prepara un pla d'ajust que podria incloure acomiadaments.

Podem i Ciutadans són l'altra cara de la moneda: la seva entrada al Congrés donarà un gir positiu a les seves finances. Podem gestiona un pressupost de 2.678.206 euros l'any, segons els seus comptes corresponents al segon semestre del 2015 publicats a la seva pàgina web. La formació de Pablo Iglesias, que té com a principi no subscriure crèdits amb bancs, ja estava rebent subvencions autonòmiques per la seva presència als Parlaments regionals. Però amb la seva arribada al Congrés, i sense comptar les seves coalicions territorials, quadruplicarà el seu pressupost, fins a gairebé vuit milions d'euros (7,91) més. Aquesta xifra, sumada a la que han aconseguit les seves tres confluències (En Comú Podem, Compromís-Podem És el Moment i En Marea) arriba als 13,75 milions. En aquest cas, però, haurà de repartir les subvencions de les coalicions amb la mitja dotzena de partits que formen part d'aquests pactes i, a més, l'import que rebran del Congrés depèn en bona mesura que la Mesa de la Cambra baixa permeti que formin quatre grups parlamentaris diferents. La subvenció per cada grup és de 343.164 euros l'any.

Ciutadans tenia fins ara ingressos d'1.780.000 euros anuals, segons el seu pressupost del 2015 difós al seu web, que ara gairebé quintuplicarà amb subvencions de 8,24 milions. Els dos emergents sumen junts dos milions més del que perden el PP i el PSOE, de manera que la principal queixalada financera és al bipartidisme. UPyD, BNG i Geroa Bai, que han sortit del Congrés, deixen disponibles tres milions. L'únic no emergent que ha millorat el seu finançament (perquè ha augmentat els seus vots i escons) és ERC.

El PP és el partit que més perd, però al que menys li fa mal fer-ho. El seu pressupost és el més voluminós, i amb diferència, de totes les formacions polítiques. Els populars rebien a l'any més de 58 milions d'euros de subvencions públiques, tal com detalla al seu pressupost del 2014, l'últim disponible al seu web. La seva presència a tots els Parlaments autonòmics, que donen les seves pròpies subvencions, incrementa considerablement els seus ingressos, que en total són de 71,93 milions, 14 dels quals són privats, de quotes i donacions. El PSOE, en canvi, preveia per al 2015 (segons el seu portal de transparència) ingressos de 23 milions d'euros, 14,7 públics i 5,6 de quotes. Els socialistes sí que notaran bastant més els quatre milions a l'any que els faltaran aquesta legislatura.