El Sevilla no deixa respirar l’Espanyol

El Sevilla ha recuperat els senyals d'identitat que l’han fet un equip temible. Essencialment, al seu estadi, on acumula sis victòries seguides sota la batuta de jugar els partits a una intensitat espectacular, iniciar la pressió ben amunt i fer cotnres sota la genial batuta de Banega. Amb aquests ingredients, l'equip d’Emery va passar per sobre d'un Espanyol massa tou, que es va rendir davant la superioritat evident del Sevilla. L'equip d’Emery va trobant l'equilibri, ja que a la seva millora en el joc d'atac s'afegeix una tasca defensiva estupenda: un sol gol rebut en els últims vuit enfrontaments.

L’Espanyol ho va intentar, però es va ofegar davant la pressió del conjunt andalús, que feia de cada robatori de pilota una oda al joc del contraatac. Triomf just del Sevilla, consolidat en un gran primer temps i molt més conformista en el segon, on va donar massa vida a l’Espanyol. L'equip de Galca, no obstant això, es troba en construcció i no té gaires arguments per doblegar al seu estadi un rival com el Sevilla. Futbolistes com Asensio, Hernán Pérez o fins i tot Burgui deixen intuir que faran grans coses, però encara no són capaços de liderar el joc d'un equip feble, despersonalitzat.

Emery va resoldre l'absència del sancionat Krychowiak amb l'entrada de Cristóforo, ben secundat per Iborra, i l'uruguaià va demostrar que, malgrat les dues greus lesions de genoll que ha tingut, és un jugador d'allò més interessant en la posició de migcampista defensiu. Amb Iborra i Cristóforo atents a tallar pilotes, més el desplegament dels laterals, Mariano i Tremoulinas, el Sevilla volava en cada carrera a la recerca de la porteria defensada per Pau López. Banega, a un gran nivell, ordenava a la perfecció les transicions. Immobile, ràpid i amb ganes, també va ser titular quan ningú ho esperava. El davanter va respondre amb un gol després d'un sensacional robatori de Vitolo. El millor pel Sevilla és que torna a ser útil quan semblava perdut.

El gol va deixar tocat l’Espanyol, que va deixar massa espais a les galopades del Sevilla. En una, Mariano, un lateral de molt recorregut, incansable, va deixar sol Banega. L'argentí va entrar a càmera lenta, però amb una classe desmesurada. Va batre Pau amb un cop suau, amb una pilota que va entrar entre les cames del porter català.

Burgui va ser la millor notícia de la segona meitat. El Sevilla es va congelar, pensant en compromisos posteriors en un mes molt carregat, amb un derbi de Copa pel mig, mentre que l’Espanyol va intentar fer un pas endavant. El protagonisme va ser de Burgui, que des de l'esquerra va crear problemes al Sevilla, amb una desimboltura enorme. A l’Espanyol, però, li va faltar força per posar en dificultats el rival, tot i que ho va intentar amb dos bons xuts d’Asensio i Gerard. Al Sevilla no se li va alterar el pols, i va deixar passar el temps per forjar un triomf establert en una gran primera part i una segona amb la ment posada en altres objectius. Per exemple, en l’enfrontament de vuitens de la Copa contra el Betis que va fer que Emery reservés Vitolo i Banega, dos dels seus millors elements.