Cap d’Any per a tothom

El 2015 arriba al seu final i, amb ell, la més estimada i, per a alguns, odiada de les nits. El Cap d’Any és moment d’aglomeracions o reunions íntimes, sociabilitat màxima o reclusió extrema. Per sort, la nit barcelonina ofereix diferents opcions per tots aquells que vulguin sortir, ja sigui per ballar fins a la matinada o per gaudir d’una obra de teatre especial. Això sí, gairebé totes les activitats inclouen raïm, cotilló i xampany del bo o de garrafó. Aquesta és una selecció de possibilitats per a aquesta nit i una mica més enllà.

Campanades. Per tercer any consecutiu, el comiat institucional de l’any tindrà lloc a l’entorn de la Font Màgica de Montjuic, reconvertida per a l’ocasió en un rellotge gegant. Conduirà la celebració un espectacle de foc, aigua, llum, música de percussió i melòdica d’inspiració mediterrània, i una recreació virtual de l’escultura del Senyor de la Pedrera. La cerimònia d’enguany, presentada per Chenoa i Àngel Llàcer, serà retransmesa per TV-3. Les campanades estaran precedides per una actuació conjunta de la soprano Begoña Alberti i el Cor de Cap d’Any, que escalfaran l’ambient amb la cançó Barcelona amb el cor. En un homenatge al caràcter multicultural de la ciutat, els organitzadors han preparat un vídeo on ciutadans de diferents orígens i ètnies desitjaran un feliç 2016 en les seves llengües respectives: urdú, xinès, romanès, tagal, rus… i així fins a 16 idiomes dels 200 que es parlen a Barcelona. La gravació es podrà veure a les pantalles gegants immediatament després de l’entrada de l’any.

A partir de les 21 hores, a més, hi haurà música dels anys seixanta, setanta i vuitanta que escalfarà l’ambient des de la megafonia. A les 23.35 hores, els percussionistes de Perkutes de Canet es deixaran anar en una traca de deu minuts de percussió, ritme i participació que donaran pas a l’espectacle final i, després, a l’entrada de l’any. Abans d’acabar, a la part superior de les columnes de Puig i Cadafalch s’encendrà el nom BAR CEL ONA.

Poble Espanyol. Si ets estudiant universitari, busques una nit èpica i no t’espanten les aglomeracions, ets un candidat a acabar la nit al Poble Espanyol. El recinte de Montjuïc acull des de ja fa 27 anys una tradicional festa de comiat d’any que inclou les campanades, el cotilló, les copes i la música fins ben entrada la matinada. La celebració estarà dividida en tres ambients diferents. L’entrada costa 35 euros anticipada, i 45 en taquilla.

Festes privades. Pràcticament tots els clubs mítics de la ciutat obren les portes amb celebracions especials per Cap d’Any. Sabent que aquest és moment de mirar enrere i fer recompte d’allò viscut, algunes sales aposten per tocar la fibra sensible i dedicar nits senceres als hits del passat. L’Apolo, per no decebre els assidus, ofereix un ja tradicional revival dels anys noranta, amenitzat per discjòqueis com DJ Kosmos, DJ Fra, Shelby Grey i William Dafoe: un retorn als anys gloriosos de Daft Punk per només 18 euros l’entrada. Qui també tira d’èxits nostàlgics és la sala Becool, que planteja una festa “90’s vs. 80’s”, amb DJ The Glitter Sisters a la sala petita.

La sala Sidecar, en canvi, defuig el sentimentalisme i convida a posar-se al dia amb una selecció de l’avantguarda pop i indie-rock per només 14 euros l’entrada, que inclouen consumició. Una altra opció força assequible és la festa Make Drinking Great Again a la Taberna Sonora del Poblenou, iniciativa de tres amics decidits a recuperar l’underground barceloní a cop de punk, rock i música electrònica.

La macrodiscoteca Razzmatazz convida a arribar d’hora, menjar el raïm i quedar-se per a la festa (50 euros), o bé anar-hi després de les campanades (40 euros). Si algú es queda sense pla i li sobren 295 euros, sempre es pot apropar al restaurant CDLC, on per aquest preu mòdic podrà gaudir d’una degustació d’aires thai.

L’Antic Teatre també organitza una festa amb un còctel de música electroexperimental, technoelectro, underground, funky electro i visual sessions. Les entrades valen 15 euros i es poden adquirir al bar del teatre.

L’endemà. Per a alguns, que surti el sol no és un senyal que és l’hora d’anar tirant cap a casa, sinó ben al contrari. N’hi ha que treballen durant el Cap d’Any i aprofiten que s’acaba el torn per sortir de festa. Per a tots ells, el Row organitza una sessió de 12 hores que comença les 9 del matí i s’allarga fins a les 21 hores. Loco Dice, Eats Everything, Los Suruba o Art Department, entre d’altres.

Teatre. També hi ha plans culturals, més reposats, fets a mida per a aquells que s’esgarrifen només de pensar en multituds etíliques ballant fins la matinada. Les vetllades teatrals especials en són un exemple. A la sala Borràs, els intèrprets d’Absurds i singulars adaptaran el guió de l’obra per tal de ser a temps de menjar el raïm amb el públic, a les 12 en punt. Joan Peris és l’encarregat de dirigir aquest muntatge dels anys setanta, que va camí de convertir-se en un clàssic de la comèdia en anglès, amb la seva presència constant a les cartelleres de Londres i Nova York. El seu autor, Alan Ayckbourn, utilitza l’humor per parlar de la misèria conjugal, la consciència de classe, la soledat i altres temes a través de les converses de tres matrimonis en tres nits de Nadal.

L’altra proposta és la bateria de musicals, clàssics i moderns, per a grans i petits, que prometen entrar al 2016 deixant-se les cordes vocals. Al Coliseum, La fuerza del destino ret homenatge a Mecano amb una funció especial que comença a les 22.30 hores. Si no formes part dels 54 milions d’espectadors que ja han vist Mamma Mia!, podràs fer-ho aquesta nit al teatre Tívoli. En qualsevol cas, sempre es pot repetir: les cançons d’Abba, el fenomen pop suec més internacional dels setanta, no passen de moda.

Si el que realment es vol és cantar, millor tirar pel dret i anar a l’Eixample Teatre (abans Guasch Teatre). Allà, l’obra Lo tuyo y lo mío, que inclou un mix de 75 cançons que van de Shakira a Rocío Jurado, donarà pas a un micròfon obert que els espectadors podran utilitzar lliurement.

Sota terra. Ni el teatre, ni les discoteques ni les festes privades: l’espai que veu passar més gent la nit de Cap d’Any són els vagons i els intercanviadors del metro de Barcelona. I, molt especialment, el passadís que va de la línia blava a la verda a la centralíssima estació de Diagonal. Allà mateix, aquesta nit, si hom para atenció hi veurà exposades un recull d’imatges guanyadores del concurs organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Les fotografies volen aportar una nova visió de la tradició dels pastorets, tan arrelada en pobles i ciutats. No és ben bé una festa, però fa Nadal.